Pintures murals de Sant Climent de Taüll i la Majestat Batlló: Anàlisi i context
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Arte y Humanidades
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 11,45 KB
Fitxa tècnica: Pintures murals de Sant Climent de Taüll
Les pintures murals de Sant Climent de Taüll són un dels millors exemples de pintura romànica d’influència bizantina existents a Catalunya. Les pintures, d’autor desconegut, segueixen les directrius de l’estil romànic i foren pintades seguint la tècnica del fresc en el primer quart del segle XII. Actualment es troben al MNAC.
Context històric
L’Alta Edat Mitjana és la primera etapa de l’època medieval i es caracteritza pel domini del món rural i per l’extensió del model politico-social anomenat feudalisme. Castells, monestirs i petites esglésies rurals són els edificis més representatius d’aquest període.
Quan es realitzaren aquestes pintures, en el primer quart del segle XII, el comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV, era a punt de convertir-se en cap de la Corona d’Aragó a través del seu matrimoni amb Peronella, filla del rei Ramir d’Aragó (1137). El model feudal regia la societat, que era dividida en estaments, en funció del naixement de cadascú. Aquesta societat fortament jerarquitzada la podem comprovar, també, en la composició figurativa del pantocràtor de Taüll.
El sistema constructiu del romànic proporcionava grans trams de paret lliures que eren utilitzats per representar escenes religioses, recordant als fidels que es trobaven a la casa de Déu, a la vegada que se’ls instruïa en la doctrina cristiana a través de les imatges que reproduïen escenes bíbliques, recordant-los, com ens mostra la pintura de Taüll, que Déu ens jutjarà en el Judici Final, segons hàgim seguit o no la seva paraula. Els criteris estètics del romànic preferien l’horror vacui a deixar espais lliures. Es tractava d’aprofitar tots els espais possibles per a transmetre l’ensenyança de Crist.
Característiques estilístiques
Aquesta pintura mural està situada a l’absis central de l’església. La seva funció és didàctica i decorativa. Seguint la tradició de la pintura mural romànica, el Pantocràtor de Taüll està pintat segons la tècnica del fresc, que consistia en estendre els colors sobre una capa fresca de calç perquè, d’aquesta manera, en assecar-se la calç, els colors quedaven millor fixats.
Compositivament, la pintura s’adapta a l’espai arquitectònic i el conjunt segueix les pautes de la majoria d’esglésies; això és, el pintor ha dividit la superfície de l’absis en tres parts: la part principal és la superior, on domina la figura de Crist en Majestat (Pantocràtor) envoltat per la mandorla; un segon espai acompanya l’anterior i és ocupat per la figura de la Verge i diferents sants, tots ells inscrits i separats entre si per un marc arquitectònic que recorda les sales dels palaus. Finalment, un tercer espai, molt malmès per les humitats provinents del sòl, el formen els cortinatges amb què es completava la part inferior.
El Pantocràtor de Taüll és una pintura mural d’influència bizantina. La policromia és molt vistosa. Destaquen els colors blau, vermell i ocres, propis de la pintura d’influència bizantina que arribà a Catalunya a través dels contactes amb la Llombardia italiana. La túnica de Crist té les vores de pedreria i està molt detallada, una altra coincidència amb els mosaics de tradició bizantina.
Com és propi de l’estil romànic, la línia domina sobre el color. Un traç negre dibuixa les figures que s’omplenen de color amb admirables degradacions cromàtiques que accentuen els detalls i les formes, dotant al vestuari d’una certa volumetria.
També, com és propi del romànic, les imatges no són representades de manera realista, perquè el seu objectiu és simbolitzar una idea que, en el cas del Pantocràtor de Taüll, és la del Déu justicier.
La importància de la figura central, el Pantocràtor, està subratllada per la mandorla que l’envolta. El contrast entre la mida de Crist i les figures del seu entorn ens mostren el sentit jeràrquic de la composició.
Una altra característica remarcable d’aquesta pintura és la simetria compositiva.
Iconografia
La iconografia pictòrica de Taüll està totalment relacionada amb la doctrina cristiana recollida en el Nou Testament.
Les lletres alfa i omega situades dins la mandorla ens senyalen a Crist com el principi i el final de tot.
Els dits aixecats de la mà esquerra de Crist –vist des de la nostra perspectiva– simbolitzen la justícia i la necessitat d’obeir la seva paraula escrita en el llibre que conté amb l’altra mà i on figura escrit: Jo sóc la llum del món.
La mida de Crist, la seva situació en el centre i part alta de l’absis, simbolitzen la superioritat jeràrquica del Salvador i la seva mirada directa ens recorda que Déu tot ho veu, que res se li escapa.
Fora de la mandorla i rodejant la figura de Crist es troba el Tetramorf, és a dir, els quatre evangelistes representats segons els seus símbols: el lleó (sant Marc), l’àliga (sant Joan), l’àngel (sant Mateu) i el brau (sant Lluc). A la part inferior, quatre cercles amb foc poden representar les rodes del carro de Jahvé. Els àngels serafins, amb els seus ulls a les ales, indiquen la revelació.
Fitxa tècnica: La Majestat Batlló
La Majestat Batlló és una talla de fusta policromada del segle XII. Es tracta d’una escultura exempta realitzada, possiblement, pel taller de Ripoll. La talla ha estat elaborada seguint les pautes de l’escultura romànica. L’obra es troba al MNAC.
Context històric
El segle XII marca el final de l’Alta Edat Mitjana. El sistema feudal com a model social d’organització domina a tot Europa i els monestirs i els castells s’escampen per tot el territori, així com les petites esglésies rurals que donaven acollida espiritual a les diferents comunitats pageses.
El segle XII fou important per Catalunya, especialment quan l’any 1137 es constituí la Corona d’Aragó a través del matrimoni entre el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV i la filla del rei Ramir d’Aragó, Peronella. La unió d’aquests territoris va facilitar la lluita contra els musulmans amb la conquesta territorial de tota la vall del riu Ebre i el control de Tortosa, porta d’entrada i sortida del riu.
El nom de la talla prové del col·leccionista que la va comprar a un antiquari i la va regalar a la Diputació de Barcelona l’any 1914. En aquells moments, l’escultura era plena d’un vernís que no permetia veure la seva policromia.
Els crucifixos es van començar a fer a partir del segle IV. Els antecedents més antics són les imatges dels llibres manuscrits que procedien d’Orient.
Característiques estilístiques
Originàriament l’escultura tenia una funció religiosa. El seu creador representà la imatge de Crist segons el model oriental de Crucifix triomfant perquè:
- Crist no mostra sofriment sinó més aviat pena amb els seus ulls abaixats, de mirada resignada.
- Va vestit amb una túnica de màniga llarga guarnida de vius colors que no permet veure el seu cos magullat.
- Els braços en creu, rectes, no mostren tensió ni postura forçada.
Destaca la policromia que reforça la relació entre la creu i Crist en compartir els mateixos colors (vermell i blau bàsicament).
La composició escultòrica destaca per un marcat antinaturalisme, tot i que el rostre i el cabell de Crist són tractats amb molta cura; tanmateix, les imatges tenien una funció didàctica i, per tant, l’important era el que volien significar i, en aquest cas, el que es vol transmetre és la distància que separa Déu dels homes i la seva autoritat.
La influència bizantina també s’observa en l’ornamentació de la tela que recorda els teixits d’origen oriental.
Iconografia
La representació de Crist en Majestat prové, possiblement, del text de l’Apocalipsi on es descriu la visió de Jesucrist triomfant, vestit amb túnica i vingut a la Terra a salvar la humanitat. L’altre model de Crist clavat a la creu és el de Crist penitent, on s’expressa el dolor per les penalitats sofertes i l’objectiu iconogràfic és recordar als fidels que Jesús ha patit per culpa dels humans. En aquesta representació, Jesús mostra el cos mig nu, els braços doblats i el rostre reflecteix sofriment.
Fitxa tècnica: La Majestat Batlló
La Majestat Batlló és una talla de fusta policromada del segle XII. Es tracta d’una escultura exempta realitzada, possiblement, pel taller de Ripoll. La talla ha estat elaborada seguint les pautes de l’escultura romànica. L’obra es troba al MNAC.
Context històric
El segle XII marca el final de l’Alta Edat Mitjana. El sistema feudal com a model social d’organització domina a tot Europa i els monestirs i els castells s’escampen per tot el territori, així com les petites esglésies rurals que donaven acollida espiritual a les diferents comunitats pageses.
El segle XII fou important per Catalunya, especialment quan l’any 1137 es constituí la Corona d’Aragó a través del matrimoni entre el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV i la filla del rei Ramir d’Aragó, Peronella. La unió d’aquests territoris va facilitar la lluita contra els musulmans amb la conquesta territorial de tota la vall del riu Ebre i el control de Tortosa, porta d’entrada i sortida del riu.
El nom de la talla prové del col·leccionista que la va comprar a un antiquari i la va regalar a la Diputació de Barcelona l’any 1914. En aquells moments, l’escultura era plena d’un vernís que no permetia veure la seva policromia.
Els crucifixos es van començar a fer a partir del segle IV. Els antecedents més antics són les imatges dels llibres manuscrits que procedien d’Orient.
Característiques estilístiques
Originàriament l’escultura tenia una funció religiosa. El seu creador representà la imatge de Crist segons el model oriental de Crucifix triomfant perquè:
- Crist no mostra sofriment sinó més aviat pena amb els seus ulls abaixats, de mirada resignada.
- Va vestit amb una túnica de màniga llarga guarnida de vius colors que no permet veure el seu cos magullat.
- Els braços en creu, rectes, no mostren tensió ni postura forçada.
Destaca la policromia que reforça la relació entre la creu i Crist en compartir els mateixos colors (vermell i blau bàsicament).
La composició escultòrica destaca per un marcat antinaturalisme, tot i que el rostre i el cabell de Crist són tractats amb molta cura; tanmateix, les imatges tenien una funció didàctica i, per tant, l’important era el que volien significar i, en aquest cas, el que es vol transmetre és la distància que separa Déu dels homes i la seva autoritat.
La influència bizantina també s’observa en l’ornamentació de la tela que recorda els teixits d’origen oriental.
Iconografia
La representació de Crist en Majestat prové, possiblement, del text de l’Apocalipsi on es descriu la visió de Jesucrist triomfant, vestit amb túnica i vingut a la Terra a salvar la humanitat. L’altre model de Crist clavat a la creu és el de Crist penitent, on s’expressa el dolor per les penalitats sofertes i l’objectiu iconogràfic és recordar als fidels que Jesús ha patit per culpa dels humans. En aquesta representació, Jesús mostra el cos mig nu, els braços doblats i el rostre reflecteix sofriment.