Pintura i Escultura del Renaixement: Anàlisi i Artistes Clau

Pintura del Renaixement

Característiques generals: S. XV a Itàlia. Precursor: Giotto. Perspectiva (disminució de la grandària), representació de l'arquitectura clàssica, sistema racional. Dibuix important (contorns nítids). Temàtica variada (retrats i paisatges, temes mitològics). Evolució tècnica. Llum més treballada.

Pintura del Quattrocento

• Fra Angelico (1387-1455): Estil internacional i elements renaixentistes. Misticisme. Pintura espiritual. Colorisme preciosista. Pintura d'anunciacions.
• Masaccio (1401-1428): Primer pintor autènticament renaixentista. Trenca totalment amb el gòtic. Preocupació per captar la llum, el pes i el volum. Perspectiva aconseguida (obres): El tribut a Cèsar, El tribut de la moneda, La Trinitat (pintura mural, representació d'altar aguantat per columnes).
• Sandro Botticelli (1455-1510): Sensualitat exquisida de línies. Ideal de bellesa. Importància del cos despullat femení (obres): La Primavera (tècnica tremp sobre taula), El naixement de Venus.
• Piero della Francesca (1415-1492): Capacitat per captar la llum. Ordre. Figures estàtiques (obres): Retaule de Brera.
• Andrea Mantegna (1431-1506): Capacitat pel dibuix d'escorços (obra): Cambra dels esposos.
• Paolo Uccello (1397-1475): Composició i perspectiva. Composició dinàmica (obra): Sant Jordi i el Drac.

Pintura del Cinquecento

Fase de consolidació. Desig de simplificació. Cos humà despullat. Preocupació per la llum.

• Leonardo da Vinci (1452-1519): Home polifacètic, "home universal". Aprenent de Verrocchio. Objectiu: captar la bellesa. Aportació de la perspectiva aèria (obres): Mare de Déu de les roques, El Sant Sopar, La Gioconda, Santa Anna amb la Mare de Déu i el Nen.
• Miquel Àngel (1475-1564): Gran importància al dibuix (obra): Frescos de la Capella Sixtina.
• Rafael (1483-1520): Representació de la perfecció. Idealisme d'origen platònic. Perspectiva, color i volum (obres): Mares de Déu, Les esposalles de la Verge, Madonna amb el Nen, Retrat del Cardenal, Autoretrat amb un amic, Bindo Altoviti. Influència de Miquel Àngel als frescos de les estances del Vaticà: Disputa del Sagrament (teologia), L'escola d'Atenes (filosofia), El Parnàs (poesia), Gregori IX i Justinià publiquen els seus codis (justícia).

Escola Veneciana

Destaca per la utilització de la llum i el color. (Característica principal): guanya importància el color. Importància de temes secundaris. Exaltació de la riquesa (destaquen: Giorgione, Ticià, Il Veronese i Tintoretto).

• Tintoretto: Domini total de la perspectiva (obra): El lavatori de peus (Jesús renta els peus als deixebles), Aparició de l'últim sopar. Lloc: Venècia, idealitzat. Jesús agenollat. Perspectiva cònica. Horitzó. (Recursos): superposició, mida relativa, llum, ombres, perspectiva aèria.

Manierisme

Sèrie d'artistes del s. XVI. Trenca les normes renaixentistes. Darrera fase del Renaixement. Període que acaba el Renaixement i comença el Barroc. (Característiques): absència de principis d'unitat, no hi ha plànols clars, utilització de sistemes de proporció, composicions atecòniques.

Escultura del Renaixement

Característiques: Escassa repercussió del gòtic. Subsistència d'influència de monuments i escultures clàssiques. Conciliació de condicionants del marc arquitectònic. Cànons de proporció. Gènere escultòric divers. Materials: marbre i bronze.