Personatges de el verí del teatre
Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,15 KB
Benet i Jornet:
és hereu directe de la renovació teatral iniciada en Barcelona en els anys seixanta, que incorporava els corrents europeus contemporanis, com el teatre de l'absurd o el teatre èpic de Bertolt Brecht. El teatre de Brecht se centra en la denúncia social i obliga el públic a prendre consciència històrica. L'obra pot incloure elements com música, coreografia, cartells explicatius o mim, adreçats a fer que el públic no s'identifique amb els personatges, sinó que s'hi situe al davant i reflexione. Les obres de Benet segueixen l'estètica realista amb diferents matisos. N'hi ha de més influides per Brecht, com Berénàveu a les fosques, que muntada a base de fets històrics i autobiogràfics, és una reflexió sobre la falta de memòria històrica. D'altres són més simbolistes i poètiques, com La revolta de les bruixes, on sis netejadores treballen en una oficina on només hi ha un vigilant i se situen en una complicada superposició de plànols que simbolitza les relacions entre els personatges.Benet i Jornet hi destaca tant per la qualitat de les seues obres, com per l'extensió i la varietat, ja que també ha realitzat guions per a series de televisió o teatre infantil, i tot amb un èxit de públic continuat durant més de cinquanta anys. Per la seua part, els guions per a serials televisius són realistes en el sentit més tradicional, més propers al quadre de costums, pero creen sempre una intensitat dramàtica i uns retrats socials tan vius que els han convertits invariablement en grans éxits d'Audíència.
Caract l'escriptura teatral actual
A començament dels 70 aparegueren nombrosos grups de teatre independents. Solien crear els muntatges de forma col·lectiva, distanciant-se de la peça teatralplantejada segons les estructures formals pròpies de la tradició occidental.Havia canviat el concepte de text dramàtic i ja no era l'escriptor qui elaborava aïlladament un text literari que després s'escenificava, el conjunt del grup s'involucrava en la creació de l'espectacle i en el proces de producció.Els autors s'han implicat més en el procés d'elaboració dels muntatges, ha comportat una transformació de l'escriptura teatral, també s'han posat en qüestió procediments abans inqüestionables com el diàleg, les coordenades temporals i espacials, el conflicte dramàtic, la noció de personatge.La simbiosi entre autor i director ha propiciat que en la dramatúrgia actual hi haja autors que no s'han quedat en la faceta purament textual, sinó que alhora dirigeixen .En l'escriptura actual de text teatrals podem observar les tendències següents:
1.Analitza la realitat a traves de la ironia i l'humor, 2.
Empra estratègies de discurs en que el diàleg es fragmenta 3.
Hi ha autors dramàtics que s'aproximen a la realitat i s'interessen pels problemes del nostre temps.
4.La via comercial, es decanta per una comèdia fàcil, lleugera i ben construïda.
5.Tenim el “teatre de la irritació”,consisteix a increpar el public i incomodar-lo, a fi de provocar-hi alguna reacció.