Personatges i conceptes clau de la Segona República Espanyola

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Historia

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,41 KB

Context polític i social

Pacte de Sant Sebastià: Reunió celebrada a Sant Sebastià entre sectors republicans i monàrquics crítics amb la dictadura i la monarquia d'Alfons XIII. Es va acordar posar fi a la monarquia, proclamar la república, convocar eleccions per sufragi universal i reconèixer l'autonomia de Catalunya en una nova constitució.

Lliga Regionalista: Plataforma electoral formada per persones diverses, unides pel sentiment catalanista i l'oposició al govern central, considerat caduc i discriminatori amb Catalunya. Va patir inestabilitat i el seu líder va ser Enric Prat de la Riba.

Figures polítiques rellevants

Niceto Alcalá Zamora: Republicà, membre del comitè revolucionari. President del govern durant la República, va dimitir per desacords amb la política religiosa i va tornar al càrrec fins al seu cessament el 1936. Posteriorment, es va exiliar.

Manuel Azaña: Cap de govern, successor d'Alcalá Zamora, impulsor del Bienni Reformista. President de la República el 1936, va dimitir i es va exiliar.

José María Gil Robles: Col·laborador de José Calvo Sotelo durant la dictadura. Diputat agrari durant la República, va combatre les polítiques agrària i religiosa del nou règim. Dirigent de la CEDA, va donar suport al govern conservador de Lerroux i va ser ministre de Guerra. Es va exiliar abans de la Guerra Civil.

Francesc Macià: Militar català, fundador de l'Estat Català, partit nacionalista d'aspiració separatista. Va conspirar durant la dictadura de Primo de Rivera, intentant la invasió de Catalunya des del Prat de Molló. Va dirigir la creació d'Esquerra Republicana de Catalunya i va proclamar la República Catalana el 14 d'abril de 1931. President de la Generalitat després de promoure l'Estatut.

Lluís Companys: (1882-1940) Va contribuir a la creació del Partit Republicà Català i d'ERC. Ministre de Marina i successor de Macià a la presidència de la Generalitat. Va protagonitzar els Fets d'Octubre, pels quals va ser condemnat a 30 anys de presó. Va escapar i va continuar lluitant contra els insurrectes. Exiliat a França el 1939, va ser detingut per la Gestapo i afusellat al Castell de Montjuïc.

Largo Caballero: (1869-1946) Afiliat al PSOE i la UGT. Diputat per Barcelona, ministre de Treball i president del PSOE durant la República. Partidari de la dictadura, va dimitir i va ser capturat i deportat a un camp de concentració nazi.

Federica Montseny: (1905-1994) Activista anarquista i defensora del feminisme. Durant la República, es va oposar als moderats, convertint-se en la figura més radical de la FAI. Ministra de Sanitat del govern de Largo Caballero, va ser la primera dona ministra d'Espanya. Es va exiliar i va desenvolupar una extensa obra literària.

Conceptes clau

Antifeixisme: Moviment polític contrari al feixisme, associat a la resistència política en països amb governs feixistes o nazis.

Guerra Civil: Guerra a Espanya (1936-1939) entre la República i el bàndol revoltat, liderat per Franco. Va causar centenars de milers de morts. La Batalla de l'Ebre va ser la més important.

No-intervenció: Període de la guerra en què no es podia atacar a l'enemic.

Retirada: Acció de retirar les tropes d'un exèrcit en males condicions i a punt de ser derrotat.

Autarquia: Condició d'autosuficiència o rebuig a l'ajuda externa.

Dictadura: Forma de govern on el poder es concentra en un individu (dictador), sense divisió de poders.

Exili: Expatriació, voluntària o forçada, a un territori diferent de l'originari.

Franquisme: Règim polític autoritari i dictatorial a Espanya (1939-1975), liderat pel general Franco. Va sorgir de la victòria a la Guerra Civil. Franco concentrava els poders executiu i legislatiu.

Feixisme: Ideologia i moviment polític sorgit a Europa entre 1918 i 1939. El poder es concentra en un líder. Hitler (Alemanya) i Mussolini (Itàlia) van ser els líders feixistes més importants.

Nacionalisme: Senyal d'identitat ideològica del franquisme. Hegemonia de l'Església Catòlica en la vida pública i privada.

Entradas relacionadas: