Personalitat, Desenvolupament i Afectivitat

1. Concepte de Personalitat

És el conjunt de propietats de la persona més estables i significatives, que la fan similar o diferent psicològicament a les altres i es manifesta en la relació amb l’entorn o amb els altres, és a dir en la conducta social.

2. Factors que influeixen en la Personalitat

2.1 Temperament/Caràcter

Són característiques psicològiques basades en aspectes orgànics relacionats amb l’energia personal, difícilment substituïbles. Es consideren aspectes innats que no podem canviar, però sí controlar, amb la socialització.

Nota: El caràcter és el que més influeix en la personalitat.

2.2 L’ambient Social/Entorn (Experiències i Models)

- La Família:

És el primer i més important agent socialitzador. S’estableixen les primeres relacions i s’adquireixen les primeres normes i valors socials.

- El Grup d’Iguals:

Està format pels amics i amigues i pels companys de jocs o activitats escolars i extraescolars. Durant l’adolescència la relació entre iguals adquireix més importància davant les relacions amb els adults i es transforma en el primer agent socialitzador.

- L’Escola:

L’educació té la responsabilitat de transmetre sabers entre els quals es troben les relacions afectives i els valors i normes de la societat, que faciliten la socialització. També els esplais, les associacions i les entitats dedicades al lleure...

- Els Mitjans de Comunicació:

Gràcies a la comunicació podem viure en societat. Sense comunicació no hi ha relacions socials. Els mitjans de comunicació poden ser beneficiosos o perjudicials per a la socialització, depenent dels valors que transmetin.

2.3 Les Forces Conductores (Força que arrossega a una conducta): Motivacions i Actituds

- La Motivació:

És la causa o raó que mou una persona a actuar d’una determinada manera. La motivació respon a una necessitat. Hi ha 5 categories:

• Necessitats bàsiques: gana, set, descans, etc.
• Necessitats de seguretat: protecció, estabilitat, religió, etc.
• Necessitats de filiació: amor, pertinença a un grup, etc.
• Necessitats d’estima: afecte, autoestima, etc.
• Necessitats de realització personal: estudis, feina, oci, etc.

- L’Actitud:

(Capacitat de fer-ho sense que ningú t’obligui -> tirar paper a la paperera). És la predisposició o tendència de la persona, innata o adquirida, cap a una conducta determinada. En les actituds influeixen factors individuals (temperament, experiències, creences, valors, etc.) i factors socials (escola, família, amics, mitjans de comunicació, valors socials, etc.).

3. Personalitat i Responsabilitat

La responsabilitat és la capacitat d’assumir conseqüències. Hi ha d’haver capacitat d’elecció.

No som responsables dels nostres impulsos (temperament) ni de l’ambient social (entorn).

Del que sí que som responsables és de l’elecció de les nostres forces conductores: motivacions i actituds. -> a vegades marxar.

1. Desenvolupament i Socialització (Vida Persona)

El desenvolupament evolutiu de la persona contempla el desenvolupament orgànic i el desenvolupament social o desenvolupament evolutiu a través de la socialització.

2. Etapes de Desenvolupament Social/Orgànic (3 etapes diferents)

La societat divideix la vida en etapes i marca normes de conducta.

2.1 Infància (0-12) Canvis constants, necessitats constants

- De 0 a 1 any (bebè): Etapa de dependència lligada a l’afectivitat. (Casa)

- De 1 a 2 anys (inici de la infantesa): Inici de l’autonomia. Aprendre a fer les necessitats per si sols. (Llar d'infants)

- De 2 a 6 anys (edat de jocs): Inici de la independència, després d’haver completat l'autonomia. (Preescolar)

- De 6 a 12 anys (edat escolar): Maduració i aprenentatge. Alt aprenentatge i assimilació.

Nota: Si alguna no es treballa bé -> negatiu per a les següents.

Orgànic: En aquesta etapa es creen moltes connexions nervioses. Creix el pes i la talla. Gran capacitat motriu. Desenvolupament de l'esquema corporal.

2.2 Adolescència (12-18)

- Cos d’adult sense experiència ni seguretat.

- Restriccions legals per participar de la vida adulta.

- Formació de la identitat personal i social.

- Trets de la personalitat: variabilitat emocional, necessitat d’autoestima, actitud optimista en el futur, acceptació del risc o no percepció del perill, valoració de les relacions i de la família.

Nota: Etapa on es posa a prova tot, sent molt variable.

Orgànic:

• Desenvolupament sexual, molts canvis (sobtadament, creixement hormonal).
• Creix la massa muscular i òssia. S’ha de reequilibrar l’esquema corporal.

S’han d’assimilar els ràpids canvis.

2.3 Edat Adulta (18-...)

- Adult jove: 19-40. Formació específica d’estudis o treball. Independència tardana. Consolidació de les relacions socials.

- Adult mig: 40-65.

- Adult gran: (65-...) Participació activa en la societat. Declivi físic i, de vegades, intel·lectual, màxima experiència i saviesa.

- Vellesa: per salut o nivell econòmic -> dependència.

Orgànic: Necessitat de manteniment. Màxim desenvolupament de les capacitats físiques, a partir dels 45 -> regressió.

3. L’Afectivitat (el que sent la persona, posar-se en la seva pell)

1. Concepte d’Afectivitat

Conjunt d’experiències íntimes i subjectives, normalment involuntàries, provocades per situacions viscudes internes i externes.

2. El Vessant Afectiu de la Personalitat

Dins l’afectivitat distingirem els fenòmens psíquics següents:

2.1 L’Humor (Estat d’ànim) -> No afecta a la productivitat. Es pot prescindir

Poden ser conseqüència de les experiències viscudes internes o externes o del propi temperament de la persona.

2.2 Les Emocions: -> Afecten a la conducta. Generen respostes.

Experiències afectives intenses, no permanents, amb un fort component somàtic (fisiològic). Les emocions bàsiques són: por, ràbia, tristesa i alegria.

Por -> fugida.

2.3 Els Sentiments i les Passions:

Els sentiments (+ estables i llargs) són estats afectius més estructurats, complexos i estables, però menys intensos i amb menys implicació fisiològica.

Les passions són fenòmens afectius amb l’estabilitat dels sentiments i la intensitat de les emocions (molt intensos).

3. Dinàmica Afectiva

Les experiències vitals generen diferents nivells de resposta:

Cap -> (Nivell cognitiu) -> Pensar

Pit, tronc -> (Nivell afectiu) -> Sentir

Cames -> (Nivell comportamental) -> Fer

3.2 Gestió Emocional:

Gestionar les emocions significa controlar i canalitzar les respostes primàries o instintives, davant d’una emoció determinada, donar una resposta socialitzada.

El procés de gestió d’emocions és signe de la maduresa emocional, i és el següent:

• Sentir-les (“donar-nos permís”).
• Reconèixer-les (què m’està passant? Per què?).
• Canalitzar-les: