La persistència de la memòria de Salvador Dalí

La persistència de la memòria

Aquesta obra pictòrica s'anomena La persistència de la memòria i és de l'autor Salvador Dalí. Cronològicament la situem l'any 1931 i pertany a l'estil surrealista. Està pintat en oli sobre tela i es troba al MoMA, Nova York.

Context històric

Aquesta obra s'engloba a les primeres avantguardes. Hi ha una crisi mundial, el crack del 29, que comença als Estats Units i més tard esdevé una crisi molt important internacionalment. Ascens dels totalitarismes a Europa. Període d'entreguerres.

A Catalunya estem a la segona república, la societat està polaritzada entre dretes i esquerres ja que són els anys previs a la guerra civil. Hi ha molta tensió.

Dalí entra en contacte amb els surrealistes a París, on coneix a Picasso. A Madrid va conèixer a Lorca i a Buñuel. Els seus anys de màxima fama van ser quan vivia a Nova York. Tenia una mala relació amb el seu pare i de petit era un noi insegur.

Biografia de Salvador Dalí

Salvador Dalí va començar a estudiar art a Figueres i posteriorment a Madrid. Dalí es va unir al grup surrealista a París, moviment artístic al qual va ser fidel tant en les seves obres plàstiques com en les seves col·laboracions cinematogràfiques. Breton va expulsar a Dalí del grup surrealista per raons ideològiques. Un cop expulsat, va residir a Nova York on va tenir contacte amb el cineasta Walt Disney.

Característiques del Surrealisme

El Surrealisme es caracteritza per la influència de les teories psicoanalítiques de Freud: importància de l'inconscient, rebuig de la omnipotència de la raó, cert nihilisme; es reprodueix el tema eròtic en les dimensions del sexe; propugnaven un esteticisme involuntari basat en l'automatisme, en el grafisme instintiu, en el qual la mà no es deixa conduir per cap dictat del pensament; es busca representar el fet psíquic elemental i pur; trenquen amb les convencions socials, fan grans excentricitats; i, per últim, pinten formes allargades, espais buits i opressius, metamorfosis, etc.

Anàlisi de l'obra

Dalí pinta un paisatge temporal i solitari amb una platja i uns penya-segats al fons. A l'esquerra de la composició i en primer pla, apareix un tros de pedra rectangular sobre el qual es disposen dos rellotges: un de metàl·lic sobre el qual hi ha un munt de formigues, i un altre doblegat al marge de la roca i amb una mosca sobre el vidre que ofereix una inusual consciència tova. Sobre la mateixa roca hi ha també una soca d'olivera completament seca, d'una branca de la qual penja un rellotge tou. Darrere seu, una plataforma potser de fusta pintada de color blau es connecta amb el fons marí. Finalment al centre de la composició, un tercer rellotge tou s'emmotlla a un estrany rostre humà que sembla estar dormint. El sentit irreal de la tela és reproduït pel pintor amb un dibuix molt meticulós de precisió sorprenent, gairebé fotogràfica, visible tant en la composició general dels elements, com en els detalls, en la qual es evident la predilecció per la línia. La llum és projectada a través d'un focus no visible, situat fora de la tela, a la part superior dreta. Els colors, aplicats per mitjà d'una pinzellada plana i precisa, tenen una gran brillantor. Cromàticament hi predominen les tonalitats ocres i blaves.

Interpretació de l'obra

El tema és el pas del temps i la persistència de la memòria: el que perdura és el que és dur i el pas del temps va esborrant la resta. Pel que fa a la interpretació es tracta del contingut dels seus somnis passat a la tela. El fet que els rellotges siguin diferents vol significar que el temps és relatiu. Les coses dures són estables i són les que persisteixen (paisatge...) i els elements tous (rellotges, figura amorfa...) són la vida i el temps, coses que passen i marxen, per tant podem veure que hi ha un paral·lelisme. Ell té angoixa pel pas del temps. El rellotge dur podria ser el present. Els insectes se'ls relaciona amb la descomposició i amb l'obsessió infantil per la por als insectes. També estava obsessionat amb la por de poder perdre a Gala.

També es diu que es va inspirar amb el formatge Camembert que havia menjat per dinar i que va somiar que es fonia i que passava igual que amb el pas del temps. Hi ha qui diu que la forma antropomorfa és un autoretrat. Més tard va fer una altra obra que era gairebé igual i es deia la desintegració de la persistència de la memòria.

Funció de l'obra

Per últim la seva funció és estètica i reflexionar sobre el pas del temps, també la funció de treure a fora els seus somnis, les seves obsessions. A més també té la funció de crear, experimentar dins del corrent estètic del surrealisme en el qual s'estava iniciant. Pertany a l'inici de la relació amb Gala que és qui l'introdueix en aquest moviment.