Percepció Visual: Gestalt, Espai i Color

Enviado por Chuletator online y clasificado en Plástica y Educación Artística

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,41 KB

Fonaments de la Teoria de la Gestalt

La teoria de la Gestalt considera:

  • Que tenim la tendència a percebre els objectes en configuracions o totalitats organitzades. (No percebem elements sinó formes, objectes com una estructura global).
  • Que aquesta tendència és un fet innat a l'ésser humà.
  • Que és degut a com funciona el nostre sistema nerviós.

El procés de percepció tendeix a buscar l'equilibri, l'estabilitat i l'organització més completa dels estímuls que rebem. No es plantegen ni tenen en compte l'experiència ni la cultura.

El Moviment Aparent

El 1912, Max Wertheimer va realitzar estudis sobre la percepció del moviment aparent. Fenomen PHI (efectes visuals de moviment a partir de bombetes que s'encenen i s'apaguen).

Llei de Pregnància

És la llei principal. Tendència innata de l'ésser humà a organitzar i cercar la regularitat, la claredat... la millor forma, la millor Gestalt. Percebre complet allò que és incomplet.

Lleis de la Gestalt

  • Llei de proximitat
  • Llei de semblança
  • Llei de tancament
  • Llei de continuïtat

Percepció de l'Espai

Les imatges que es produeixen a la nostra retina són bidimensionals. Procés d'anàlisi d'indicadors de profunditat en les imatges fixes com: relleu, volum, espai.

Indicadors:

  • Superposició, posició
  • Ombres: donen la sensació de relleu i volum
  • Perspectiva: També regula altres indicadors com:
    • Grandària
    • Posició
  • Color: objectes allunyats es perceben d'un color més suau que no pas els que són més a prop

Visió Estereoscòpica

S'origina en el procés mental de comparació entre les imatges que s'originen en la retina de cada ull. No són exactament iguals, perquè cada ull és un punt de vista diferent. El nostre cervell fa un ràpid càlcul per determinar a quina distància està de nosaltres un objecte, ho fa mesurant les distàncies de les formes que capta l'ull esquerre en relació a les que capta l'ull dret, així doncs podem dir de manera senzilla que veiem en 3D gràcies a què cada ull veu distàncies diferents.

Hi ha molts sistemes que aconsegueixen enganyar al cervell mostrant a l'ull esquerre el que ha de veure aquest ull i filtrant el que ha de veure l'altre ull aconseguint la il·lusió de tridimensionalitat, un dels més populars és el de les ulleres vermell-blau. Es tracta que l'ull esquerre només vegi la part de la imatge corresponent a aquest ull i no l'altra, per això posem un filtre vermell que impedirà que veiem els traços vermells amb aquest ull i pel contrari ens mostrarà els traços blaus.

Direcció de la Llum

  • Frontal: figura totalment il·luminada. Sense ombres, quasi plana. Ombra projectada per darrere de l'objecte. Poca sensació de profunditat i espai.
  • Lateral: ombra projectada lateralment. Dona relleu i volum netament visible. Major sensació de profunditat i tridimensionalitat.
  • Rasant: fa vibrar plàsticament les superfícies, fa visible el més lleuger relleu (trama d'un teixit, arrugues d'una ona o un rostre). En fotografia: per ressaltar la textura de les superfícies.
  • Picat, Zenital: crea ombres curtes i violentes, projectades avall. En fotografia: per crear contrastos dramàtics de llums i ombres. En arquitectura: il·luminació uniforme de l'ambient.
  • Contrapicat: crea una llum artificiosa. En teatre: per accentuar de manera dramàtica.
  • Obliqua: dona un tall diagonal a una composició visual. Barreja efectes de llum lateral, zenital i contrapicat. (Caravaggio)
  • Contrallum: llum per darrere de l'objecte a fotografiar, el qual apareix totalment en ombra.

Mètrica del Color: To, Saturació, Lluminositat

La mètrica és una modulació i una ordenació igual per a tota la humanitat.

Exemple: Parlar de color blau? Molts matisos. Parlar de cian, és ja un matís concret.

Modulació: es refereix a les 3 dimensions que intervenen en el matís d'un color: To, saturació, lluminositat.

  • To:
    • És el nom específic de cada color.
    • Variació qualitativa.
    • Noms propis de to: blau, violeta, groc, ataronjat...
  • Saturació:
    • Grau de vivesa d'un to.
    • Grau de puresa d'un color, un to pur és un to saturat.
    • Qualsevol color pot perdre saturació si es barreja amb gris o amb qualsevol altre color.
    • Correspondència exacta amb la seva longitud d'ona.
    • Grau màxim de saturació, quan manca totalment de blanc i negre.
    • Exemple: Color rosa: és un vermell subsaturat. Color granat: és un vermell supersaturat.
  • Lluminositat:
    • Grau de llum que reflecteix un color independentment de la seva saturació.
    • La condició de claredat i brillantor que té.
    • La lluminositat d'un color es pot modificar afegint-li blanc o negre (escala cromàtica de valors de lluminositat).
    • (Escala acromàtica de valors de lluminositat): grisos.
    • Exemple: Groc més lluminós que el violeta.

Entradas relacionadas: