Percepció, Atenció i Memòria: Processos Cognitius

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Psicología y Sociología

Escrito el en catalán con un tamaño de 7,27 KB

Percepció

Percebre: Captació, recepció d'informació que prové de l'exterior. Cal organitzar-la. Captació a través d'òrgans sensorials.

Sensació: Quan un òrgan sensorial capta un estímul intern o extern.

Classificació de les sensacions

  • Sensacions exterioceptives: Reben estímuls del món exterior (tacte, gust, oïda, vista).
  • Sensacions intraceptives: Provenen del medi intern de l'individu.
    • Propioceptives: Situades als músculs, tendons, articulacions i aparell vestibular.
    • Sensacions visceroceptives: Situades a les vísceres, envien informacions de les quals la persona té consciència.

Factors que influeixen en la percepció

  • Factors interns: Determinades característiques dels estímuls condicionen la nostra percepció (intensitat, repetició, grandària, novetat).
  • Factors subjectius: Factors individuals (atenció, motius, interessos o valors, característiques personals, cultura).

Processos que determinen la percepció

  • Estructuració: El material estimulant crea patrons i formes; aplicades a la vista serien figura, fons, completud, simetria.
  • Selectivitat: Dels estímuls es trien els més intensos o xocants.
  • Semblances: Els estímuls són interpretats com a similars.
  • De proximitat: Es tendeixen a agrupar elements propers.
  • Llei de continuïtat: Com si formessin part d'una mateixa figura, els estímuls que guarden entre si una continuïtat de forma.

Característiques de la percepció

  • Implica activitat mental, pensament. És complex i actiu. Es tracta d'interpretar l'estímul i donar-li significat.
  • És subjectiva: Els estímuls poden ser els mateixos per a diferents persones, cada un percebrà coses diferents.
  • Selectiva: Una persona no pot percebre tots els estímuls que li arriben al mateix temps.
  • Relativa: El mateix estímul en diferents contextos pot ser percebut d'una manera diferent.
  • Temporal: A mesura que augmenten les experiències i varien les necessitats o motivacions, la percepció creix.

Fases del procés perceptiu

  • Estímul (input sensorial): Els receptors sensorials capten un estímul intern o extern.
    • Llindar mínim: Quantitat mínima necessària que serveix per captar un estímul.
    • Llindar màxim: Quan l'estímul està per sobre. Fa que no es percebi o que canviï la meva sensació.
  • Processament perceptiu i representació: Processos interns encarregats d'interpretar i representar dades sensorials. La informació s'interpreta, es reconeix.
  • Resposta perceptiva (output): Conseqüència de tot el procés de síntesi constructiva; en les fases de processament i representació s'integren i organitzen informació sensorial i no sensorial.

Tipus de percepció

Visual (percepció de la forma, color, rostres, espacial), auditiva (sons artificials, sons naturals, sons que dominen), percepció gustativa, percepció olfactiva, percepció tàctil, coordinació, coordinació boca-mà, coordinació ull-moviment.

Relació entre percepció i cognició

La percepció és cognició, és posar en marxa operacions com: selecció, simplificació, abstracció, correcció, comparació, solució de problemes, separació, combinació.

Atenció

Procés cognitiu bàsic, focalització de la consciència, capacitat de dirigir la consciència cap a un estímul, concentrant tota l'activitat sobre ell. Defensa perceptiva, estímuls favorables o agradables són més fàcils d'identificar que els desagradables. Segons A. Treisman, la informació a la qual no s'atén no desapareix, es queda més o menys atenuada.

Factors determinants

  • Factors de caràcter general: Intensitat de l'estímul (com més intens, més gran serà la capacitat d'atenció), situació espacial dels estímuls i proximitat, estímul previst i esperat, aparició d'un estímul desconegut, contrast o oposició d'estímuls.
  • Factors individuals: Estat d'ànim, fatiga mental i son, oscil·lacions individuals que es produeixen durant el dia, cicle vital de l'individu.

Tipus d'atenció

  • Atenció sostinguda: Temps màxim que les persones són capaces de mantenir-se concentrades en una tasca sense cometre errors.
  • Atenció selectiva: Permet diversificar l'atenció. Coses que es poden fer a l'hora.

Segons la intencionalitat a l'hora de parar atenció:

  • Atenció voluntària: Es fixa de manera intencionada en funció dels interessos, motivacions.
  • Atenció involuntària: Es posa sense que s'hagi proposat.

Memòria

Procés cognitiu bàsic, complex de codificació, emmagatzematge i recuperació d'esdeveniments, fets.

Processos que intervenen en la memòria

  • Procés d'adquisició: Intervé la memòria i la percepció. Processos previs o adquisició d'informació.
  • Procés de retenció d'emmagatzematge: La informació obtinguda a causa del procés de percepció ha de ser retinguda. Nivells: memòria sensorial, a curt termini, a llarg termini.
  • Procés de recuperació: Es fa de manera intencionada. Dues maneres d'activar aquest procés:
    • Reconeixement: Identificació d'un objecte o situació ja percebuda.
    • L'evocació: Recuperació d'alguna cosa que no està present, necessari un grau de simbolització.

Sistemes que componen la memòria

  • Memòria sensorial: Quan una persona és capaç de relacionar 2 estímuls. Capten els estímuls que entren i es mantenen durant un període de temps breu.
  • Memòria a curt termini: Sistema capaç d'emmagatzemar informació de manera limitada i amb una persistència temporal. L'oblit es produirà per:
    • Esvaïment: Qüestió temporal: a mesura que fa més temps que existeixi la informació, l'empremta que deixa és cada cop més feble.
    • Desplaçament: L'entrada de noves informacions desplaça aquelles que han estat filtrades i que no han passat a un nivell superior.
    • Interferència: Quan l'entrada d'informacions similars a les existents produeix una confusió de la informació original.
  • Memòria a llarg termini: La capacitat i persistència és virtualment il·limitada.

Factors que incideixen en el rendiment de la memòria

Estat general, físic, mental, han d'estar condicionats per demanar bons resultats a la memòria. Significat de la informació i sentit que té per la persona. Utilització d'imatges mentals.

Tècniques per millorar el rendiment de la memòria

Repàs continuat de la informació, concentració o atenció, tècniques que reforcen la codificació d'atributs, tècniques associatives, tècniques que generen estructures de la recuperació de la informació.

Entradas relacionadas: