Penso, aleshores existeixo Descartes

Primera Meditació: El dubte metòdic o radical

L’exigència De fonamentació: la destrucció de totes les opinions:

Regla O principi del dubte :

El Dubte no és real, és intel·lectual, i Descartes el fa servir com a Estratègia per a Destruïr les opinions que teníem abans perquè són una barreja de Veritats, opinions. I és millor destruïr-les per començar Des de 0, per tant per filosofiar el primer que haurem de fer és Netejar la ment ja que està plena de perjudicis. Si trobo el mínim Dubte, rebutjo, ho consideraré fals. Veritat absoluta = dubtar de totSi Ho poso en dubte vaig més enllà dels perjudicis i trobo veritats Absolutes.

1er Argument de dubte sobre els sentits: errors dels sentits.:

Els Sentits ens poden enganyar, cometen errors i per tant no són 100% Fiables = fals. Però, només són defectuosos quan hi ha un element Que dificulta la feina dels sentits. Però en cas de que hi hagi Bones condicions, els sentits són fiables. Per tant, necessitem Buscar més arguments.

Resistència Al dubte: les percepcions clares :

Quan percebem les coses en condicions desfavorables són falses, però Quan les condicions de perceptibilitat són bones sorgeix una Resistència. 

2on Argument de dubte sobre els sentits: el somni.:

La realitat és més precisa, clara que El somni.
Però Quan somio coses normals, penso que és real el que somio perquè Penso que m’està passant en aquell moment, llavors és pot confondre el somni amb la realitat. La diferència que hi ha és que la realitat és de més qualitat que El somni, tot és veu més clar. Mentre somio penso que les Representacions del somni són reals, no veiem que són il·lusions, Però quan ens despertem ens adonem que és un somni. Per tant, si Comparem el somni i la vetlla ens adonem de que s’assemblen Aquestes dos representacions mentals que semblen realitat les dues.

Resistència A l’argument del somni: les veritats matemàtiques:

Les Veritats matemàtiques són veritat a la vetlla (despert) I al somni Perquè són de tipus racional. És a dir, 2+2 sempre sumarà 4, Sigui a Mart, sigui a la Terra. Per Tant sorgeix la resistència de què el somni pot ser real. 

3er Argument de dubte sobre les veritats matemàtiques: el Déu Enganyador (o la incertesa del meu origen)

Partim De l’existència de Déu, que hi ha un déu que ho pot tot i ho fa Tot (ens ensenyen des de petits), com sé que Déu no m’ha fet Defectuós per naturalesa i m’hagi fet creure que les matemàtiques Són d’una manera que no són. Aquí sorgeix el argument per dubtar De les veritats matemàtiques, resistència de l’argument del Somni. Sí la meva naturalesa és defectuosa, si som defectuosos, Per tant podrem preguntar-nos si 2+2 és igual a 4? No pot ser que Sigui fals? Potser la nostra operació no coincideix amb la realitat. Però Si demostrem que hi ha un Déu, que no és enganyador perquè Déu és Un ésser perfecte, i absolut, aquest argument del Déu enganyador és Desmuntaria. Però com que no podem demostrar l’existència de Déu no Enganyador, podem dir que nosaltres estem instal·lats en l’error i No ho sabem, és a dir jutgem que és veritat una cosa dubtosa, així Doncs queden negades les matemàtiques. 

Resistència A l’argument del Déu enganyador: l’hàbit o costum d’assentir A les antigues opinions

No Trobarem una nova veritat, sinó que l’ordre psicològic té un Paper important. Per haver entès tot aquest procés s’ha d’haver Tingut una gran concentració. Si jo desvio la meva atenció i penso En altres coses, el costum em farà tornar a pensar en allò que Pensava abans.

Argument Final del dubte: el geni maligne

Aquest Geni maligne és un personatge pervers, és com un Autoengany. Sempre que calgui podrem treure’l per recordar. El geni ens farà estar en Un estat de dubte permanent, desconfiança. Suposo Que hi ha un geni que ens fa dubtar de tot, i té poder. Aquest estat De dubte ens farà trobar la nostra primera veritat absoluta, que Sorgeix a la següent meditació.

Segona Meditació: el “cogito” i la distinció ment-cos:

La Primera certesa: la pròpia existència:

Si Jo he dubtat, segur que era; si dubto de tot, es que existeixo. El Geni malgine em pot enganyar a mi, per tant si m’enganya, vol dir Que sóc el subjecte del seu engany. Jo soc alguna cosa perquè dubto Per tant jo que dubto, existeixo. Així doncs sabem la primera veritat absoluta, jo Soc, jo existeixo. Afirmo que sóc jo I existeixo. La Nostra pròpia existència, sóc Real encara que el meu cos no hi existeixi. Penso Per tant existeixo, primer penso i dubto de la meva existència. Per tant, si dubto és que existeixo, la única realitat és que Penso, sóc alguna cosa, sóc real, sóc un ésser pensant, sóc una Substància.

Naturalesa Pensant del jo:

Hi Ha una única cosa que no puc dubtar, i és que penso. Dir que sóc Pensant implica dir que sóc esperit, ment, ànima. Jo penso, i no Puc existir sense pensar. Sóc esperit, ment, ànima, substància. El geni maligne no em pot enganyar amb els fets que jo veig, i amb Els meus pensaments. Som pensants, per tant entrem en un Solipcisme = només puc afirmar que existeixo jo i els meus Pensaments.

Tercera Meditació: l’existència de Déu

Déu Es un concepte necessari per la filosofia. La prova del coneixement Demostra a Déu a partir de l'idea que tenim d'ell. Ho fa per dos Camins: per les meditacions I pel discurs del metode. En el discurs Del mètode:

Prova Gnoseològica :

Per Resoldre aquest problema, hem d’analitzar els pensaments què és Divideixen en 3 tipus: 1.

Desitjos

: Coses que volem, estat d’ànim lligat a les idees. - possible causa De Déu (no destrueix l’argument del somni) 2.

Judicis

: Jutjem amb la ment que una cosa és real o no. (sempre tenen valor de Veritat) - possible causa de Déu (no destrueix l’argument del Somni) 3.

Idees

: Imatges, representació de les coses, continguts de la ment. Ex: em Represento una taula, ideea de taula.

Tipus D’idees:

-

Adventícies

: Semblen que venen de fora. Ex: una pedra, una taula. -

Fictícies

: Fetes per nosaltres, invencions pròpis. Ex: unicorn, sirena. -

Innates

: Idees que les trobo dins de mi, o que la meva ment produeix però no és pot alterar ni canviar, manipular. Per exemple: ideea d’infinit, De perfecció.

LA IDEA D’UN ÉSSER PERFECTE, DE PERFECCIÓ = IDEA INNATA :

La Idea de Déu és absoluta perfecció, aquesta idea ens permet sortir A fora del solipcisme. La Idea de Déu és innata, que no pot estar causada per ella mateixa i Necessita una causa externa la qual ha de ser igual en perfecció que La idea que en tinc d’ella. La Idea de Déu representa el màxim grau de realitat, si existís un Déu, Seria un ésser etern, incausat, simple, immaterial, innat i Omnipotent. La idea de perfecció ha estat relacionadament amb Déu, Adonant-me de que sóc i que sóc pensant, també em puc adonar de Què jo sóc imperfecte, de que dubto. Com que no som perfectes no Podem produir una idea perfecta, per tant algú ha d’haver-la Inculcat dins meu. No podem produir una idea perfecta essent Nosaltres éssers imperfectes. Per Tant l’ésser humà no pot ser causa de Déu. Per tant ha D’existir fora de mi una realitat que tingui tot allò que jo em Represento. L'idea De perfecció prove d'un esser perfecte (Déu real). 

Prova De la causalitat :

S’estableix Un vincle entre la causa (déu) i l’efecte (idea). No podem ser Causa de nosaltres Mateixos perquè no podem passar del no res al ser. La prova de la Casualitat ens aporta que nosaltres (el jo com a subjecte pensant) és Efecte de Déu. És impossible que hagi sortit del no res l’ésser Humà, jo no puc ser causa de mi mateix ja que no sóc perfecte. Déu és causa de tot el meu ésser, la meva existència, pensaments i de La meva idea de perfecció. Per tant hi ha una dependència, perquè L’ésser humà no pot ser sense déu.

Quarta Meditació: el criteri o regla de veritat:

Déu No és enganyador


Déu No és enganyador perquè si fos enganyador Seria imperfecte, i Ell no ho és, no enganya perquè és perfecte. Recuperem les Veritats matemàtiques, no les podem ficar en dubte perquè déu no és enganyador. 

Causa De l’error, Criteri de veritat:

Si Aquest Déu no és enganyador, les veritats matemàtiques, lògiques Seràn verdaderes. Hem eliminat el motiu del dubte. Ara em pregunto; Perquè m’equivoco si la meva raó funciona bé? L’error és Producte de dos facultats, La voluntat i l’enteniment. La possibilitat d’equivocar-nos està Lligada en ser lliures, tenim la voluntat d’escollir i fer-la Servir bé i no equivocar-nos. Si mantinc la voluntat dins dels Límits del meu enteniment, no m’equivocaré mai. Ser lliures Implica ser millors, superar-nos. La màxima perfecció de l’home és satisfer amb allò que ha aconseguit amb el seu esforç i Voluntat. Així doncs no ens podem equivocar si mantenim una harmonia Entre voluntat i enteniment, tot allò que percebo clarament i Distintament serà veritat. Si utilitzo bé les facultats, seràn Bones.. Si la voluntat és precipita, m’equivoco.

Cinquena Meditació: l’essència de les coses materials i la prova a priori De l’existència de Déu

L’essència De les coses materials:

l’extensió: Primer demostrarem l’essència de les coses i després de les coses Materials. Pensarem que és necessari que sigui un cos, divisible i Extens, pot canviar de forma (perquè està format per parts), tot Això és veritat perquè ho raono. Les coses materials són clares i Distintes, potser no existeixen però si existissin segur que tindria Aquestes característiques. Jo Sé que sóc ésser pensant que sóc causat per Déu, i que existeix Un criteri de veritat, i aquest diu que tot el que entenguis Racionalment és veritat. Com que jo tinc idea clara de un cos (que és un ésser que ocupa espai, divisible i canviant) se que en cas de Que existeix el cos, complirà aquestes aquestes característiques.

Innatisme De les idees de les essències de les coses materials:

Les Matemàtiques i l’extensió van lligades, entenc la matèria amb Termes matemàtics com per exemple amb el triangle, que encara que no Existeixi un triangle si ho penso raonant sabré com és (3 angles Que formen 180 graus) és diu que Les matemàtiques són innates, demostra la veritat matemàtica Perquè no la puc treure de les sensacions per tant serà innata. La Idea de triangle es perfecta, per tant no hi ha cap marge d’error, Això vol dir que les sensacions no són la causa natural en mi. Per Tant si hagués tret dels sentits no hauria pogut reproduïr Mentalment figures que mai no he vist. Descartes diu que les idees Innates són immodificables, i la idea de Déu és innata, Immodificable, i lo mateix amb les coses materials, ningú m’ha Posat aquesta idea, perquè si me l’hagués posat Déu, jo sabria Que me l’ha posat ell, però com que no me l’ha posat Déu perquè Déu no és enganyador, i està Dins meu aquesta idea, per tant és innata.

La Prova a priori sobre l’existència de Déu (argument ontològic):

Tinc Una idea innata de Déu, la prova a priori és com una forma Matemàtica. No la puc canviar, és fixa, sempre és igual, un Triangle per exemple, si penso bé el seu concepte m’adono de que Quan arribo a la conclusió, està molt unit a la idea principal. Jo No podré deduir mai que aquest triangle existeixi realment. Déu si Que en puc deduïr l’existència perquè el penso com a esser Perfecte, el penso existent necessàriament. Aquí l’existència Forma part de la idea i no les podem separar. Déu Existeix, perquè jo sé que totes les idees innates són verdaderes Per tant déu és verdader, i déu existeix.

Prioritat Del coneixement de Déu: tots els altres coneixements en depenen:

Prova gnoseològica
: Aquesta prova diu que si jo penso en mi, és que sóc, que existeixo. Per tant m’adono que el coneixement de Déu és el principal de Tots. Jo sóc efecte seu i per tant, en allò que em defineix com a ésser pensant. Elimino la idea de Déu enganyador, quan raono bé no M’equivoco mai. L’error només es produeix quan no fem servir L’esforç i la voluntat. El dubte apareix quan acabo de pensar. Déu existeix i no és enganyador. Reflexió que ve a dir si no Haguessa provat l’existència de Déu no hi havia criteri de Veritat. El coneixement de Déu es bàsic per coneixement de tots Altres coneixements.

Sisena Meditació: la distinció real ment-cos, l’existència de les coses Materials i la uníó íntima de la ment i el cos
: 

La Distinció intel·lecció-imaginació: la probabilitat del cos:

Imaginar Implica un esforç de concentració de la ment, en canvi entendre és Concentrar-se cara la ment. Enteniment i imaginació són Diferents. Entendre i imaginar són paral·lels. Entendre és una Operació mental que no requereix esforç i la imaginació sí que en Necessita. Però no podem dir que el cos existeix, perquè hi ha L’argument del somni. Jo imagino les coses perquè no sé que Existeixen, però no puc dir que existeixen perquè no he trencat L’argument del somni, per tant imagino en el somni i en la Realitat.

La Distinció real ànima-cos (sent el cos només probable encara):

Són Dos realitats diferents, ànima i cos, veig clarament i distintament Que el cos és diferent de l’ànima que és una cosa extensa no Pensant que és diferent de l’ànima que sóc jo. Quan estic veient Una cosa en veig a través de la imatge que en tinc, no a través de La cosa en sí. Sent El cos probable, i jo tinc la idea clara de ment i de cos, en cas de Que existeixi, se que serà amb aquestes característiques. (ment/ànima =cosa pensant, no extensa i immaterial, indivisible) (cos= cosa extensa, material, divisible) i en el cas que existeixi la Ment i el cos, tindrà aquestes característiques. Tot el que Entengui és veritat.

La Demostració de l’existència de les coses materials:

La Demostració de l’existència de les coses materials dels Sentits no pot venir per tant han de venir de fora. Pot ser que ens Ho posés Déu al cap (imatges) però com que no es enganyador i és Bo, prova que les coses materials existeixen. Per lo tant, se que les Coses materials tenen la capacitat de transmetret les seves idees i Aquest fet de transmetre algo a mi, vol dir que existeixin. Potser no Són com les percebo jo, perquè amb l’argument dels sentits, se Que potser em poden engañar.

La Uníó íntima de la ment i el cos:

Tot i ser substàncies separades, hi ha una uníó intima, una Comunicació constant. La meva ment està en el meu cos d’una Manera diferent que un cos està en la ment. El cos ha d’anar Dirigit. Ment i cos estan molt units i comunicats. Nosaltres sóm una Uníó de ment i cos perquè els dos interactuen, se que són una uníó Perquè quan la ment ordene algo la ment ho fa, i el cos si es fa mal La ment ho sent. La uníó intima de la ment i cos, si la ment Controla el cos, som actius, si es al reves passius, aquí comença L’ètica.

Eliminació De l’argument del somni:

Quan Elimino l’element del somni, puc confiar amb els sentits i per tant Sabré que les coses materials que percebo seràn com percebo, la única diferència és que en el somni la memòria no unirà les Accions del somni amb la vida real.