El pensament de Ramon Llull: una síntesi del saber

Introducció

Entendre el pensament de Ramon Llull presenta tres reptes principals: 1) l'originalitat del seu Art, una nova metodologia que utilitza terminologia i estructures conceptuals aristotèliques i escolàstiques de manera innovadora; 2) la manca d'aclariments i de metallenguatge, característica d'un autodidacte; i 3) la vastitud (265 obres) i varietat formal (poesia, textos semialgebraics, proverbis, sermons, narrativa) i temàtica (crítica social, política, ciència, medicina, retòrica, lògica, filosofia, teologia, dret, etc.) de la seva obra.

L'Art i el seu propòsit apologètic

Quan Llull escrivia sobre filosofia, medicina o matemàtiques, no ho feia com a especialista en aquestes disciplines, ni per simple curiositat intel·lectual. Ho feia com a part del seu programa apologètic. Creia que, si convencia les elits intel·lectuals musulmanes, la resta de la població els seguiria. De la mateixa manera, si persuadia les universitats de Montpeller i París, obtindria el suport necessari per fundar missions i escoles missioneres, i reformar la societat del seu temps.

L'Art: un sistema per a la unitat del saber

L'Art és un sistema que busca demostrar la unitat del saber, en contraposició a la divisió emergent entre ciència i teologia, entre dades empíriques i revelació.

Les premisses del pensament de Llull

Les premisses del pensament de Llull es basen en elements comuns a cristians, musulmans i jueus: el monoteisme (origen de les dignitats divines) i l'herència grega, que inclou estructures conceptuals (predicaments, categories, forma-matèria, potència-acte) i una cosmovisió compartida, basada en l'ordre, la jerarquia i la relació analògica entre els plans de la creació.

Les dignitats divines i el vocabulari dels correlatius

Un pilar fonamental del sistema lull·lià són els atributs de Déu, reduïts a nou en l'etapa ternària: les nou dignitats divines (bonesa, grandesa, eternitat, poder, saviesa, voluntat, virtut, veritat i glòria). Cada dignitat es desplega amb el vocabulari dels correlatius en potència (passiu), objecte (actiu) i acte (connexió entre ambdós). Així, de bonesa deriven bonificable, bonificatiu i bonificar; de grandesa, magnificable, magnificatiu i magnificar, etc.