Pensament Holístic i Educació per a la Sostenibilitat

Pensament Holístic

L'holisme és la concepció filosòfica que considera un determinat camp d'estudi o reflexió com un tot que supera la suma de les parts. En determinats contextos, es parla de "pensament sistèmic" i en altres d'holisme metodològic. Se sol presentar com a oposat al reduccionisme. L’holisme argumenta que cap fenomen pot ser completament explicat a partir de l’estudi dels seus components elementals. L’holisme defensa la existència d’àrees del coneixement, sinó que són 100% independents i autònomes.

-Medi: holos. Tot l’ésser. Amb laFinalitat à desenvolupar les múltiples dimensions de l’ésser en interacció amb el conjunt d dimensions del medi i desenvolupar un coneixement orgànic del món i un actuar participatiu EN i AMB el medi ambient. L’Estratègies à exploració lliure, visualització, tallers de creació, integració d’estratègies complementàries, amb un Enfocament à holístic, orgànic, intuïtiu, creatiu.

Són complexos:

- causes múltiples i efectes múltiples - la suma de 2 causes no equival a la suma de 2 efectes - la interacció de causes pot donar efectes no esperats

Es manifesten a diferents escales:

- local - global - efecte immediats – efectes a mitjà o llarg termini

Són diferents

i no hi ha una solució única

Són canviants:

problemes nous, respostes noves, percepcions noves,…

Tenen gravetats diferents

: l’impacte pot ser molt diferent

Són multidimensionals:

afecten el marc físic, personal, social, econòmic, històric, …

Educació per a la Sostenibilitat

“No podem construir un futur que no podem imaginar” (David Elgin, 1991).

Si no som capaços d’imaginar un món pitjor del que tenim, això fa que no es vegi la importància de la sostenibilitat en l’actualitat. No hem de deixar de banda el present, per tal de que millori el nostre futur.

-El futur no està prefixat, es dinàmic i el podem fer canviar.

-Els futurs estan oberts.

-El que tenim són imatges/visions del futur (no tenim realitats de futur).

-Hauríem de parlar de possibles futurs, no d’un únic futur (obert a moltes més opcions de canvi).

-Les nostres visions de futur haurien de ser optimistes.

-Hauríem de trencar la inèrcia del passat i del present.

La dimensió de futurs és un dels elements comuns en la diversitat de categoritzacions que han estat desenvolupades entorn als components de l’educació ambiental per la sostenibilitat. El debat sobre la sostenibilitat és important perquè canvia l’èmfasi des d’una preocupació gairebé exclusiva sobre els problemes presents cap a futurs desitjables. L’estudi sobre futurs hauria de tenir una consideració més profunda en educació. Les visions del futur tenen un rol crucial en el funcionament de la societat, per això han de ser optimistes, orientades a un futur millor, encara que realistes.

“La capacitat de les persones per pensar i visionar el futur no està ben desenvolupada. Les visions pessimistes són més comunes que les positives”. Normalment el futur es parla en clau tecnològica i no tant en termes de cultura, equitat, enriquiment humà...

L’educació per a la sostenibilitat és complexa, s’ha de basar en la flexibilitat i permeabilitat, ha de ser contextualitzada i tenir en compte el subjecte en la construcció del coneixement, considerar els aspectes cognitius i d’acció de les persones, ha de ser coherent i reconstructiu entre la teoria i la pràctica. A més, ha de tenir una mirada prospectiva d’escenaris alternatius, adequació metodològica, generar espais de reflexió i participació democràtica i, per últim, compromís per a la transformació de les relacions societat-natura.

Per tant, les característiques de L’EpS són:

-Interdisciplinària i holística

-Orientada als valors

-Fonamentada en el pensament crític i resolució de problemes

-Multimetodològica

-Participativa (presa de decisions)

-Rellevant (local i global)

L'activitat del cub està relacionada amb l'assignatura, ja que es pot comprovar i analitzar mitjançant aquesta dinàmica la diferència en el repartiment desigual dels recursos que existeix a escala mundial des de fa moltes dècades i que encara segueix existint avui dia. A més hem pogut veure de primera mà, el que succeeix en el món, com els països s'organitzen i alienen per tal d'explotar els recursos i produir béns a partir del que s'obté de cadascun d'ells.

Pel que fa a l'àmbit educatiu, aquesta activitat ens ajuda a poder reflexionar i examinar com es comporta el mercat avui dia, què necessiten els països rics per a produir més, així com els pobres i quines alternatives i papers tenim nosaltres com a ciutadans per a ajudar al món, i es pot arribar a una reflexió significativa d'una forma més lúdica i visual que permet a l'alumne viure en primera persona les negociacions dels diferents països a partir dels materials que obtenen de cadascun d'ells, de manera que hi ha certa implicació (pot ser de manera implícita) del funcionament d'aquests.