El pensador de Auguste Rodin

Classificació de l'obra

a. Títol: El pensador

b. Autor: Auguste Rodin

c. Cronologia: 1880-1900

d. Localització: Museu Rodin (París)

e. Estil: impressionista

Temàtica

a. Tipus de tema: simbòlic

b. Font literària: en el rerefons hi ha la Divina Comèdia de Dante Alighieri

c. Tema i iconografia: representa a Dante, el gran poeta florentí autor de la Divina Comèdia. Avui dia representa un personatge anònim immers en les seves preocupacions

Descripció de l'obra

a. Elements tècnics

Material: bronze

Tècnica: a la cera perduda o fosa. Tècnica escultòrica consistent a obtenir un motlle a partir d'un model fet de cera; el motlle s'empra després en el procés de fosa per a reproduir l'escultura en metall

Cromatisme: monocroma

b. Elements formals

El pensador és una escultura exempta o de volum rodó, multifacial i sedent que representa un home nu, amb els braços i els peus sobredimensionats, assegut en una roca; el tors lleugerament inclinat fa que el cap descansi damunt la mà dreta mentre que el braç esquerre descansa relaxat en la cama esquerra. Pel que fa referència a l'estudi de la figura cal indicar que, a pesar que la figura volia representar Dante, Rodin no ho fa a la manera realista ja que l'autor vol representar una metàfora, un símbol. Quant a l'expressió, palesa una aparent actitud reflexiva i molt neguit interior, una sensació de preocupació per al destí que l'espera. Si fem esment de l'anatomia, cal assenyalar un modelat poderós on tots els músculs estan en tensió, com si en lloc d'estar fent un exercici mental estigués fent un gran esforç físic. Quant a les proporcions, cal indicar la desproporció d'alguns membres del cos (mans i peus de caire exagerat) en relació a la resta del cos. La composició és tancada i asimètrica: l'escultura presenta una clara composició centrípeta que es desvincula de l'entorn exterior: així, els trets anatòmics del personatge (cap, braços i cames) es relacionen entre si de manera (forma d'emmarcar l'obra) que es possible inscriure l'escultura en una figura geomètrica regular. Pel que fa al moviment, és contingut amb la clara voluntat de l'artista d'infondre vitalitat (de donar vida) al personatge, com palesen els músculs en tensió. Les línies compositives principals són les diagonals entrecreuades i en ziga-zaga. Finalment, quant al tractament de la llum, Rodin recorre al contrast entre zones rugoses i zones brillants, que no estan polides, deixant que es vegi el modelat fet per l'artista, cosa que potencia un clarobscur molt expressiu. La rugositat de les superfícies amb la imprecisió o inacabat de les formes el permet incorporar focs lumínics i la possibilitat de traslladar l'impressionisme a l'escultura

Influències anteriors i posteriors

Hi ha una marcada influència de l'escultura de Miquel Àngel: pot relacionar-se amb l'estàtua funerària de Lorenzo de Mèdici a la capella Mèdici i, també, algunes figures del projecte inacabat de la tomba del papa Juli II, els coneguts esclaus

Pel que fa a les influències futures cal indicar que Rodin fou el gran renovador de l'escultura contemporània, exercint un fort influx en l'estatuària modernista i la de principis del segle XX fins l'arribada de les avantguardes en les quals, especialment, l'obra de Constantin Brancusi

Relacions amb obres similars de l'autor, de l'escola

Cal indicar que la figura de Rodin domina tota la seva època. Cal assenyalar El bes i Els burgesos de Calais

Diferències amb altres solucions coetànies

Cal assenyalar la distància (formal i conceptual) amb l'escultura de caire acadèmic

Relació amb l'entorn arquitectònic i artístic

Havia, en origen, de formar part d'una gran porta (La porta de l'Infern inspirada en la Porta del Paradís de L. Ghiberti) per al Museu de les Arts Decoratives de Paris

Funció i significat de l'obra

Funció: estètica

Significat: la intenció de l'artista, més enllà de representar Dante, era la de representar una metàfora del pensament de l'home enfrontat al seu tràgic destí mortal. Altrament, es diu que la figura del pensador seria la imatge de l'home que efectua l'acte de rebel·lia més transcendent de la història humana: pensar, elevar-se per sobre de la seva condició animal donant llum al primer pensament

Context cronològic, històric i cultural

L'obra, com s'ha dit més amunt, fou realitzada per Rodin entre 1880 i 1900, és a dir a les dècades finals del segle XIX. És l'època de la Segona Revolució Industrial en que l'economia experimenta una nova gran transformació en els països europeus, entre els quals hi havia França: mitjans de comunicació nous com el telègraf, innovacions com la fotografia, la invenció i creixent ús de l'electricitat,...època en què, després del fracàs popular de la Comuna, la burgesia francesa es consolida en el poder i impulsa la transformació capitalista del país. És l'època de la IIIª República Francesa, de l'Exposició Universal de París, ciutat que esdevé la capital de l'art europeu i occidental