El Pensador de August Rodin: Anàlisi i Context Històric

El pensador és una obra esculpida per August Rodin (1840-1917) entre el 1880 i el 1900. Formava part de La porta de l’infern, una porta de 6 m d’alçada, encarregada a Rodin per l’Estat francès, destinada a un projecte d’edifici, l’Escola d’Arts Decoratives de París, que no es va arribar a construir mai. D’aquesta porta, Rodin individualitzarà algunes escultures, canviat la mesura, com és el cas de El pensador, Paolo i Francesca –el bes-, Les ombres...). Del pensador se’n conserven vàries reproduccions, una d’elles, al Museu Rodin de París i una altra acompanya al propi Rodin en la seva sepultura. Les mesures, superiors al natural, són de 1,98m x 1,29m x 1,34m. L’obra té un caràcter públic i introdueix en el camp de l’escultura el llenguatge simbolista i en alguns aspectes, impressionista.

Anàlisi Formal i Tècnica

Individualitzada, resulta una escultura d’envergadura, per la mida, la massa compacta, i la potència anatòmica. És un nu sedent de bronze i exempt. En el context de la porta, presidia l’ampli llinda superior, que es va inspirar formalment en la Porta del Paradís de Ghiberti al Baptisteri de Florència, però Rodin transforma la regularitat i la divisió en quarterons de la porta renaixentista en un espai sense compartimentar en el que les figures ascendeixen i cauen en un moviment agitat que recorda el Judici Final de la Capella Sixtina de Miquel Angel. El ritme és tens, però a la vegada és harmoniós i equilibrat. El pensador es mostrava a l’espectador de manera frontal i en contrapicat. La figura del pensador, es doblega en línies compositives diagonals, entrecreuades i en ziga-zaga, que la doten de dinamisme. La composició és centrípeta, tancada en si mateixa –la direcció de tots els membres apunten cap a la introspecció (cap, cames, mans...)- El pensador està dotat d’ànima, vigor i força expressiva que sembla sorgir de l’interior de la matèria. Rodin detalla anatòmicament uns membres tensionats, ostensiblement involucrats en l’acció principal, l’acte de pensar. Rodin trenca amb les proporcions acadèmiques i amb el realisme exagerant les formes anatòmiques amb la finalitat de dotar de vida i d’expressió les escultures. “sempre m’he proposat emfatitzar els gests(...), he tractat d’expressar els sentiments interns mitjançant la tensió muscular... Sense la vida l’art no existeix.” i afirma que “Dante no és només un visionari i un poeta, sinó també un escultor”. El procés creatiu s’iniciava amb models als que demanava que es moguessin amb naturalitat per captar-ne l’essència vital que plasmava primerament en dibuixos i fotografies. Evitava així “postures acadèmiques”. El modelat dels esbossos sobre guix o fang directament fet amb les mans, dotava d’una rugositat molt característica les superfícies, efecte que mantenia fins al final del procés quan mitjançant el procediment de la cera fosa, les passava al bronze (guix, extracció del motllo, l’espai entre els dos era pintat amb cera fosa que posteriorment seria substituïda per bronze candent; un cop descarnat el motllo eren donats els retocs i patina final). La llum projectada en aquest modelat potencia l’expressivitat.

Iconografia

El Pensador es presenta com home nu robust i poderós, assegut, amb braços, mans i peus potenciats, en actitud reflexiva -puny dret tancat recolzat sobre la barbeta i colze contra el maluc. La ma esquerra seguint l’impuls de concentració, s’enfoca cap el pensador. Els personatges de La porta sorgeixen de l’univers literari de Dante, -La divina comèdia-, son els descendents d’Adàn i Eva condemnats a l’infern per haver caigut en el pecat (“passions culpables i desitjos insatisfets arrosseguen la insaciable condició humana”, tema que ell coneixia perfectament.)-. La intenció declarada de Rodin era crear un fresc sencer que reproduís la tragèdia humana, les passions i els sentiments. La seva versió va sobrepassar La divina comèdia a l’introduir personatges extrets de Les Metamorfosis d’Ovidi i Les Fleurs du Mal, de Baudelaire. Quan va rebre l’encàrrec Rodin es va llegir i rellegir l’obra literària i va emplenar centenars de pàgines en el seu quadern de dibuix, construint desenes de maquetes i estudiant obres similars d’altres èpoques.

Iconologia

En el context de la Porta de l’Infern el pensador seria el poeta, Dante, o l’escultor –ell mateix? - Rodin no pretén un retrat del florentí, que tenia poc a veure amb la corpulència i el primitivisme del pensador. Dante, concentrat, observa els personatges condemnats que cauen tràgica i inevitablement cap a l’abisme i medita sobre el tràgic destí de la humanitat. El pensador, fora del context de les Portes ha estat interpretat com a símbol de l’home, la filosofia, la reflexió, la soledat... La concentració del personatge, els cossos retorçats i castigats eternament en la porta mostren l’angoixa de l’artista davant les passions i desitjos que arrosseguen els homes.

Funció i Context Històric

La funció estètica, decorativa és inseparable del discurs filosòfic i literari. És mostra també de la voluntat de Rodin de dotar la ciutat de monuments moderns, sense sumptuosos pòdiums, en els que que l’escultura prengués protagonisme per si mateixa en una relació més directa amb l’espectador. Finalment aquesta escultura assumirà un caràcter funerari en acompanyar la tomba de Rodin.

Estil i Influències

La vitalitat de les escultures de Rodin i l’acabat sobre el potenciat per la llum, han fet relacionar a Rodin amb el moviment impressionista, de caràcter bàsicament pictòric, que es desenvolupa a la mateixa època, i que té com a objectiu la captació molt firecta d’un moment determinat. Però el fet de que Rodin transmet el sentiment dramàtic i quasi místic de la humanitat, el pecat, la mort, la sensualitat, l’erotisme..., ha permès qualificar la seva obra de simbolista.

Autor i Obra

La Porta i el pensador són obres claus en la trajectòria d’August Rodin (1840-1917), francès d’origen modest que marxà a Roma on va conèixer l’obra de Miquel Àngel que “l’alliberà de l’Academicisme”. Per una de les primeres obres, l’Edat de bronze, va ser acusat de buidar del natural, però, a partir de 1880 va aconseguir un important reconeixement, i va rebre encàrrecs importants. A part de les obres ja citades, destacaríem Els burgesos de Calais, i els monuments a Balzac i Victor Hugo. És evident l’interès de Rodin per la condició humana, que plasma intensament amb gran naturalitat i sense tabús. Força expressiva, potencialitat emocional, inacabat, sensualitat i desinhibit erotisme caracteritzen la seva obra.

Models i Influències

Rodin s’inspira en Miquel Àngel, i, en l’escultura grecoromana –“Tors de Belvedere”.. . La seva influència en els escultors coetanis – Meunier Claudel, Rosso, Blay..-, i posteriors - Brancusi (aprenent al seu taller), Henri Moore, Barceló ...- serà fonamental. A Rodin, se’l considera l’iniciador de l’escultura moderna.