Pavelló Alemany de Mies van der Rohe: Anàlisi Arquitectònica

Pavelló Alemany – Mies Van der Rohe

Anàlisi Formal

Observació i Descripció

El Pavelló alemany s'aixeca sobre un podi de travertí, al qual s'accedeix per una petita escala de vuit graons tangencial al pla, que permet també l'accés a una piscina de planta rectangular situada a la part esquerra de la plataforma. Darrera de l'estany descrit, hi ha la zona de serveis -despatxos i lavabo-, integrats al conjunt mitjançant un mur de travertí recorregut en part per un banc del mateix material, que s'uneix a la coberta de la construcció principal.

Tipologia

Pavelló d'exposicions

Materials

Ús de nous materials com el vidre, acer, i quatre tipus de marbre (travertí romà, marbre alpí verd, marbre antic verd de Grècia i ònix daurat de les muntanyes Atles, a l'Àfrica.) De fet, les dimensions de l'interior del pavelló provenen del bloc d'ònix daurat que el mateix Mies trobés en un dipòsit de marbre a Hamburg. Això es va deure al fet que hi havia poc temps per a la construcció i el bloc era l'únic que quedava a la mà en els magatzems.

Planta

El Pavelló s'emplaça sobre un podi rectangular recobert en travertí, a la manera dels temples romans. La composició, basada en un joc independent i ortogonal de plànols.

Anàlisi Estilística

L’obra de Mies van der Rohe anomenada El Pavelló Alemany forma part de l’estil funcionalista i racionalista dins el moviment de Bauhaus del qual l’autor s’impregna a l’Escola de Bauhaus; doncs veiem les característiques del moviment tant en aquesta obra com en moltes altres.

Aquest moviment sorgeix en el període d’entreguerres, on les avantguardes arriben a l’arquitectura. En aquesta etapa es distingeixen dos estils principals: el racionalisme i l’organicisme.

El lema del funcionalisme és ‘’la forma segueix la funció’’, que a més era el lema de Sullivan (de qui Mies van der Rohe va aprendre molts conceptes) que com el nom ja diu, són pensats per la utilitat humana, doncs són fets a escala humana i a més amb la seva manca de decoració passen desapercebuts en el paisatge i s’integren en aquest.

Així doncs entrant més en la formalitat, les característiques pròpies són les línies rectes mitjançant el cub, el cilindre, el con i l’esfera, l’ús d’espais oberts (com grans finestrals, patis) que relacionen l’interior i l’exterior, i una manca de decoració en l’interior.

És important també tenir present l’ús de nous material com el vidre i l’acer que es barregen amb la tradicional pedra.

Models i Influències

Mies van der Rohe va seguir els principis funcionalistes de l’Escola de Chicago de Sullivan a finals del s. XIX i també va rebre la influència del racionalisme europeu de Gropius a Alemanya i de Le Corbusier a França, de qui va agafar els seus 5 grans pilars que eren una planta lliure, l’ús de pilons, terrasses planes, un finestral continu i una lliure formació de la façana; conceptes que Mies van der Rohe va aplicar a l’edifici barceloní.

Anàlisi Iconogràfica

Pel que fa als elements iconogràfics, segons Mies els colors de la bandera alemanya es veuen en: el negre al color de l’alfombra, el vermell al color de les cortines i el groc a la paret d’ònix. Colors ocults a una mirada superficial però no per qui observa atentament els detalls.

L’edifici volia simbolitzar els nous valors d’Alemanya (racionalitat, austeritat, transparència i perfecció), tot marcant un allunyament radical de les velles tradicions de l’Imperi Alemany.

Per la seva banda, Mies va posar en pràctica amb aquest edifici la seva teoria de construcció anomenada pells i ossos: l’acer i el formigó han d’anar a l’interior com si es tractés d’un esquelet fort i resistent, el qual és cobert per vidre com si fos un vel lluent que forma la pell de l’edifici.

El pavelló alemany el va dissenyar amb l’ajuda inestimable de la seva parella i important dibuixant Lilly Reich.