Pavelló Alemany de Barcelona: Anàlisi i Context Històric

Pavelló Alemany: Anàlisi Arquitectònica

Identificació

L’autor del Pavelló Alemany és Ludwig Mies van der Rohe, i data del 1929. És un pavelló d’exposició d’estil funcionalista, fet amb marbres de colors, travertí, vidre, ònix daurat i acer.

Context Històric

Mies van der Rohe va rebre l’encàrrec de projectar el Pavelló Nacional d’Alemanya per a l’Exposició Universal de Barcelona de 1929, del govern de la República alemanya de Weimar, i va concentrar els seus esforços en la creació d’un edifici que representés l’esperit de progrés i modernitat del país.

El Pavelló es va projectar com un espai de representació de l’Estat Alemany a l’Exposició Internacional de Barcelona de 1929. Després de 1918, quan Alemanya va perdre la Primera Guerra Mundial, va ser la primera ocasió per presentar-se al món com un país pacífic, dedicat al comerç, mentre a Espanya estaven al final de la Dictadura de Primo de Rivera.

Característiques

Les característiques d’aquest estil són:

• Simplicitat de les formes
• Predomini dels espais oberts que relacionen l’interior i l’exterior
• Edificis funcionals pensats per a la utilitat humana, fets a escala humana
• Manca de decoració exhaustiva
• Bellesa de les línies rectes i les formes geomètriques
• Ús de grans finestres
• Integració en la natura
• Ús de nous materials

Anàlisi de l’Obra

És un petit edifici aixecat sobre un basament de marbre travertí i posseeix dos estanys. S’accedeix al pavelló pujant unes escales que formen el podi, damunt el qual és emplaçada la construcció.

Vuit pilars d’acer inoxidable sustenten l’edifici i deslliuren el mur de marbre, ònix o vidre de la seva funció de càrrega. Suporten una coberta plana, horitzontal amb una gran volada.

L’edifici s’aixeca sobre un pòdium rectangular de marbre travertí. El seu accés per una escala lateral acaba en un estany rectangular que obliga a girar a la dreta per entrar a l’edifici. Darrere d’aquest estany artificial hi ha la zona de serveis –despatxos i lavabo- integrats a la resta de l’edifici per un mur amb un banc de travertí que l’uneix al pavelló. Hi ha un predomini total de la línia recta, sobretot horitzontal. Fet a escala humana. No té una única façana principal visible. Predominen els espais oberts sobre els volums, per tant té una gran lleugeresa. Juga amb elements naturals: aigua, aire, pedra. Té moltes portes, obertures, finestres, patis. Aquest tipus d’edificis harmonitzen amb el seu entorn perquè presideix la natura com si fos un mirador.

És una planta rectangular, lliure, polivalent, els murs delimiten un espai obert on no queda clara la separació interior - exterior.

L’espai és unitari, sense fragmentar i sense un punt ordenador clar. Et convida a passejar-te per l’interior - exterior per recórrer-lo i conèixer-ho. És molt il·luminat gràcies a les parets cobertes de vidre. Al fons un pati amb un petit estany acull una estàtua d’una figura femenina.

Està decorat a l’interior amb un mur d’ònix daurat, amb la catifa negra i una cortina vermella que simbolitza la bandera alemanya.

Funció

Volia simbolitzar els valors de la nova Alemanya basada en la racionalitat, austeritat, transparència, perfecció, totalment contràries a les de l’antic imperi alemany. La seva funció útil era servir de pavelló per representar a Alemanya i albergar la recepció al rei Alfons XIII per part de les autoritats alemanyes. I la funció simbòlica anunciar al món l’abandonament de les velles formes imperialistes i optar per la modernitat.