Patrons i obrers durant l'epoca de pistolerisme

Com actuen els patrons i obrers en l'epoca de pistolerisme?

Patrons creen el Sindicat Lliure/ tancament d’empreses (locaut) i donen suport del governador civil (Martínez Anido). Sindicats atemptats contra autoritats i patrons.

Causes del cop militar de Primo de Rivera

Explícites: inestabilitat del sistema polític/por a una revolució social/perill del separatisme tàcites: evitar una democratització del règim el govern (García Prieto) volia reformar la Constitució, la Llei electoral, el sistema de torn, les relacions laborals i limitar els poder del rei. Evitar les responsabilitats pel desastre d’Annual que podrien afectar el rei.

L'obra de la dictadura de Primo de Rivera

L’etapa de la dictadura es divideix en dos períodes: el Directori militar (1923-1925) s’elabora un estatut municipal i un de provincial amb la intenció d’acabar amb el caciquisme, es produeix la fi del conflicte del Marroc i el Directori civil (1925-1930) on institucionalitza el règim per donar-li continuïtat.

Assemblea Nacional Consultiva

Parlament sense cap funció legislativa, amb representants de l’oligarquia agrària majoritàriament.

Unión Patriòtica

Partit governamental sense programa ideològic

Model de regulació del treball per eliminar els conflictes laborals (Organització Corporativa Nacional)

Agrupa patrons i obrers en grans corporacions //comitès paritaris de patrons i obrers(reglamentar els salaris,establir les condicions de treball,intervenir en cas de conflicte)

Situació de la dona española 1931

Es considerava a la dona com un esser inferior que s'avia de centrar en la familia i la llar, l'educació es centrava en això. També era necessari el treball de la dona per complementar el sou de l'home. Patien un triple discriminació, treballaven igual que els homes, rebien un sou baix, i havien de dedicar-se a feines domèstiques. En l'àmbit legal havien d'estar sotmeses al marit si estaven casades. No tenien drets polítics. Fins a les primeres dècades del s.xx no va haver-hi canvi.

Característiques Indústria Catalana

A principis del s.xx hi ha una desacceleració ja que es produeix la pèrdua del mercat cubà, tenien gran dependència del mercat exterior(materies primeres, fonts d'energia, maquinària). A partir de l'any 1911 es creen companyies de producció elèctrica es van diversificar els sectors industrials encara que el més important era el tèxtil hi havia l'indústria química, metal·lúrgica i automobilística.

Causes i conseqüències del camp andalús

La concentració de terra en poques mans, l'elevat nombre de jornalers, la crítica a la gestió de terratinents van influir en les tensions socials al camp, els camperols reivindicaven una reforma agrària que comportés un repartiment de terra just però els propietaris es van negar per això van haver-hi conflictes, d'altra banda demanaven millores en els seus salaris però acabaven sempre de manera violenta i l'unica resposta de l'estat va ser la utilització de la força pública.

Estructura de la propietat agrària

La noblesa i la nova burgesia agrària eren els grans propietaris, els pagesos podien ser petits i mitjans propietaris, arrendataris o jornalers.

Característiques de la Constitució de 1931

De caràcter democràtic i progressista, tots poders s'emanen del poble. L'estat no accepta l'autonomia dels municipis i regions. Es caracteritza per la divisió de poders (legislatiu- corts unicamerals// executiu: el cap de l'estat i el govern // judicial jutges), es caracteritza també per la àmplia declaració dels drets i llibertats, amb preocupació pels temes socials, sufragi universal masculí i femení a partir dels 23.

Per què es proclama la Segona República?

En l'etapa de la dictablanda el que es volia era tornar al règim constitucional anterior a la dictadura però va ser impossible, el rei i els partits dinàstics estaven desprestigiats, les forces antidinàstiques es van unir i van signar el pacte de Sant Sebastià i volien suprimir la monarquia i proclamar la república. Això no va ser possible fins les eleccions del 12 d'abril de 1931.

Problemàtica econòmica dels governs d'esquerra provoca l'atur

L’arribada de la República coincideix amb la depressió econòmica mundial hi ha menys repercussions a Espanya poca relació amb el mercat internacional i depreciació de la peseta. Afecta als productes d’exportació, atur agrícola, dèficit balança comercial, etc.

Conflictivitat durant els governs d'esquerra

La lentitud de les reformes provoca el desencís i la impaciència dels treballadors hi havia un atur elevat. Es radicalitzen els partits d'esquerra i sindicats la CNT pensa que és el millor moment per fer el seu projecte revolucionari i fomenta els conflictes amb el suport de la UGT-FNTT i de PCE a través de vagues i ocupacions de terres. Tot això augmenta la desconfiança empresarial i el desgast del govern es fa una convocatòria d'eleccions.

Conseqüències revolta octubre 1934

La influència de la CEDA en el govern augmenta Gil Robles passa a ser ministre de la Guerra vol orientar la política del govern amb el seu projecte de modificació de la constitució. A Catalunya es suspèn l'estatut d'autonomia, s'anula la llei de contractes de conreu amb desnonaments i pressió per als rabassaires.

La política del Front Popular

(Manuel Azaña i Casares Quiroga) es reprenen les seguents reformes: amnistia política 30.000 presos polítics, les empreses son obligades a readmetre als obrers acomiadats en les vagues d'octubre del 34, es reprenen els assentaments dels pagesos, i s'impulsa el procés autonòmic amb el restabliment de l'estatut de Catalunya. Conseqüències l'oposició de la dreta, l'església, els empresaris i propietaris boicotegen les reformes, els industrials tanquen les fàbriques i expatrien els capitals. La FE I JOINS crea patrulles armades amb violència al carrer contra líders de l'esquerra. L'esquerra es radicalitza i vol fer una revolta social i reflipa la violència de la dreta amb més violència.

Contextos restauració o Segona República

1. Maria en el moment dels fets textos jurídics(constitucions, lleis, decrets,(polítics (discursos, proclames, programes) econòmics(contractes, compravenda, donació) testimonials (memòries) articles de diaris o revistes

2. Posteriorment textos historiogràfics