Patologies Comuns: Símptomes, Causes i Tractament

Enviado por Chuletator online y clasificado en Biología

Escrito el en catalán con un tamaño de 9,78 KB

Esquinç de Turmell: Causes, Símptomes i Tractament

Un esquinç de turmell és una lesió dels lligaments que es troben al voltant d'una articulació. Els lligaments són fibres fortes i flexibles que sostenen els ossos.

Anatomia i Fisiologia del Turmell

El turmell es compon de tres articulacions:

  • L'articulació talocrural
  • L'articulació talocalcaneonavicular
  • L'articulació subtalar

L'articulació superior està formada per la tíbia, el peroné i el talus. L'articulació inferior està formada pel talus, el calcani i l'os navicular. Els lligaments principals són el col·lateral medial o deltoïdal i el col·lateral lateral.

Etiologia de l'Esquinç de Turmell

Un esquinç es produeix quan es força el turmell fora de la seva posició normal, provocant que un o més lligaments s'estirin o s'estripin de forma total o parcial. Les causes més comunes inclouen caigudes, torçades o caminar sobre una superfície irregular.

Simptomatologia de l'Esquinç de Turmell

Els símptomes més freqüents són:

  • Dolor moderat als lligaments del turmell
  • Debilitat al peu en caminar
  • Inflamació del turmell
  • Aparició d'hematomes
  • Rigidesa articular
  • Dificultat per recolzar el peu afectat a terra

Complicacions de l'Esquinç de Turmell

  • Inestabilitat crònica: Si el lligament no es cura completament.
  • Dolor persistent: Pot continuar després de la curació per mala cicatrització.
  • Artritis posttraumàtica: Augmenta el risc d'artritis a la zona lesionada.
  • Inflor crònica: Pot ser un signe de mala curació o inflamació crònica.
  • Lesions nervioses: Formigueig, entumiment o dolor neuropàtic.
  • Síndrome de dolor regional complex (SDRC): Dolor crònic i canvis a la pell.

Tractament de l'Esquinç de Turmell

El tractament inicial inclou:

  • Repòs: 48-72 hores
  • Extremitat elevada
  • Compressió venosa
  • Fred local: 15-20 minuts
  • Rehabilitació

Laringomalàcia: Una Condició Congènita

La laringomalàcia és una condició congènita on els teixits tous de la laringe són febles i es col·lapsen durant la respiració, causant un soroll estridor inspiratori.

Anatomia i Fisiologia de la Laringe

Localització: Part anterior del coll, entre les vèrtebres C3 i C6.

Funcions:

  • Fonació (producció de veu)
  • Protecció de les vies respiratòries durant la deglució

Estructures afectades:

  • Epiglotis
  • Plecs ariepiglòtics
  • Cartílags aritenoides

Altres estructures implicades: Músculs laringis, múscul genioglòs, os hioide i vèrtebres cervicals.

Fisiologia: Fonació, protecció de les vies respiratòries i reflex de deglució.

Etiologia de la Laringomalàcia

És la causa més comuna d'estridor en nadons. S'atribueix a una debilitat dels teixits de la laringe per un desenvolupament incomplet o anormal.

Causes:

  • Hipotonia laríngia congènita: Debilitat dels músculs de la laringe.
  • Malformació neurològica: Disfunció dels nervis laringis.
  • Alteracions en el desenvolupament: Canvis estructurals congènits.

Simptomatologia de la Laringomalàcia

  • Estridor inspiratori: Soroll agut en inhalar.
  • Dificultat respiratòria: Obstrucció de les vies respiratòries.
  • Problemes d'alimentació: Disfàgia i reflux gastroesofàgic.
  • Guany de pes insuficient
  • Apnees del son

Complicacions de la Laringomalàcia

  • Hipòxia: Nivells baixos d'oxigen.
  • Apnea obstructiva del son
  • Reflux gastroesofàgic
  • Aspiració: Inhalació d'aliments o líquids als pulmons.
  • Infeccions recurrents: Bronquitis o pneumònia.
  • Retard en el creixement

Debut Diabètic: Primers Símptomes i Diagnòstic

El debut diabètic és el moment en què apareixen els primers símptomes i es diagnostica la diabetis per primera vegada.

Anatomia del Pàncrees

  • Parts principals: Cap, coll, cos i cua.
  • Conductes pancreàtics:
    • Conducte principal (de Wirsung)
    • Conducte de Santorini
  • Teixit pancreàtic:
    • Acins pancreàtics
    • Illots de Langerhans

Funcions:

  • Funció exocrina: Producció d'enzims digestius.
  • Funció endocrina: Regulació de la glucosa amb insulina i glucagó.

Fisiologia:

  • Exocrina: Produir i secretar enzims digestius.
  • Endocrina: Regular el metabolisme de la glucosa.

Etiologia de la Diabetis

La diabetis és un trastorn metabòlic on la glucosa s'acumula a la sang per problemes amb la insulina. Tipus principals:

  • Diabetis tipus I
  • Diabetis tipus II
  • Diabetis gestacional

Simptomatologia de la Diabetis

Tipus 1:

  • Inici ràpid
  • Cetoacidosi
  • Poliúria
  • Polidípsia

Tipus 2:

  • Inici gradual
  • Fatiga i debilitat
  • Cicatrització lenta
  • Vòmits
  • Infeccions

Generals:

  • Polidípsia
  • Noctúria
  • Polifàgia
  • Fatiga
  • Visió borrosa
  • Pèrdua de pes
  • Cicatrització lenta

Complicacions de la Diabetis

Complicacions generals:

  • Deshidratació
  • Problemes electrolítics
  • Risc d'infeccions

Complicacions agudes:

  • Hiperglucèmia
  • Hipoglucèmia
  • Cetoacidosi diabètica (CAD)
  • Síndrome hiperosmolar no cetòsic (SHNC)
  • Acidosi làctica

Complicacions cròniques:

  • Retinopatia diabètica
  • Macroangiopatia diabètica
  • Neuropatia diabètica
  • Afectació del sistema nerviós autònom
  • Nefropatia diabètica

MPOC: Malaltia Pulmonar Obstructiva Crònica

Anatomia de l'Aparell Respiratori

Vies respiratòries superiors:

  • Nas i fosses nasals: Amb pèls (vibrisses) i mucosa.
  • Sinus paranasals: Cavitats als ossos al voltant del nas.
  • Faringe: Dividida en nasofaringe, orofaringe i laringofaringe.

Vies respiratòries inferiors:

  • Laringe: Formada per cartílags (tiroide, cricoide i aritenoide).
  • Tràquea: Amb anells de cartílag en forma de C.
  • Bronquis i bronquíols: Bronquis principals → secundaris → terciaris.
  • Bronquíols: Branques fines que acaben als alvèols.

Fisiologia de l'Aparell Respiratori

Vies respiratòries superiors:

  • Nas i fosses nasals: Filtren, humitegen i escalfen l'aire.
  • Sinus paranasals: Redueixen el pes del crani i milloren la ressonància de la veu.
  • Faringe: Conducte per a aire i aliments.

Vies respiratòries inferiors:

  • Laringe: Condueix l'aire i produeix la veu.
  • Tràquea: Transporta i neteja l'aire.
  • Bronquis i bronquíols: Distribueixen l'aire.

Pulmons i alvèols:

  • Alvèols: Intercanvi d'oxigen i diòxid de carboni.
  • Lòbuls pulmonars: Faciliten la funció pulmonar.

Etiologia de la MPOC

La MPOC és una malaltia respiratòria crònica amb obstrucció irreversible del flux aeri. Les principals causes són:

  • Tabaquisme (80-90% dels casos)
  • Exposició a contaminants
  • Infeccions respiratòries
  • Factors genètics (com la deficiència d'alfa-1-antitripsina)
  • Condicions socioeconòmiques i nutricionals desfavorables

Simptomatologia de la MPOC

  • Dispnea, que empitjora amb l'esforç.
  • Tos crònica i producció de flegma (moc).
  • Sibilàncies.
  • Opressió al pit i fatiga.
  • Cianosi.
  • Pèrdua de pes i infeccions respiratòries freqüents.
  • Inflamació de cames i peus (en MPOC molt avançat).

Complicacions de la MPOC

  • Insuficiència respiratòria.
  • Infeccions respiratòries.
  • Hipertensió pulmonar i cor pulmonar.
  • Desnutrició i pèrdua muscular.
  • Osteoporosi.
  • Ansietat i depressió.
  • Càncer de pulmó.
  • Problemes de son.
  • Policitèmia.
  • Complicacions dels tractaments.

Entradas relacionadas: