El Partenó: obra mestra de l'arquitectura grega

Pel que fa al context històric

El Partenó, obra mestra de l’arquitectura grega, es situa en el primer classicisme o classicisme sublim (490-400 aC), dins l’etapa de la Grècia Clàssica, entre el 475-323 a.C. La Grècia Clàssica és l’etapa compresa entre la fi de les Guerres Mèdiques i la mort d’Alexandre el Gran. Una etapa en què té lloc el moment de màxima esplendor de la civilització grega, especialment l’esplendor en l’art grec. Aquesta obra s’inicià després de les Guerres Mèdiques (499-479 aC), en què l’Atenes de Pèricles va resultar vencedora sobre l’Imperi Persa. Atenes es converteix en la més gran de totes les «polis» gregues. Dirigida per Pèricles, entre el 443 i el 429 aC, Atenes començà un programa de reconstrucció molt ambiciós per tal de restituir a l’Acròpolis el seu esplendor anterior i demostrar el seu poder i seguir liderant la lliga de Delos. Aquesta reconstrucció va ser objecte d’una important monumentalització durant els anys de l’anomenada “edat d’or” de la polis d’Atenes (460-430 aC). Sota el lideratge de Pèricles, el més influent dels ciutadans en l’Atenes democràtica, les obres de l’Acròpolis van acollir els millors artistes disponibles en el món grec, com Policet, Fídies o Miró. Filosofia de Sòcrates, Plató i els sofistes, historiadors com Tucídides i Heròdot, dramaturgs com Sòfocles i Eurípides o científics com Hipòcrates.

EE

De sistema arquitravat, s’erigeix sobre una base de tres graons (estereòbat) que culmina amb un últim graó o plataforma (estilòbat) sobre la qual s’aixequen, sense base, les columnes dòriques: vuit a cada façana frontal, disset a les laterals (proporció atípica; el cànon marcava 6 x 13 columnes). El fust, format per tambors superposats, presenta una robustesa sòlida decorada per estries d’aresta viva. Entre el fust i el capitell hi ha una motllura anular anomenada collarí. El capitell està format per dues parts: l’equí en forma de con, damunt el qual hi ha l’àbac quadrangular, ambdós sense cap mena de decoració. L’entaulament presenta les tres seccions horitzontals superposades característiques: al nivell inferior, l’arquitrau, llisi sense ornamentació; al nivell intermedi, el fris, en el qual s’alternen tríglifs i 92 mètopes amb relleus; i a la part superior la cornisa, decorada als extrems amb unes escultures petites anomenades acroteris. Damunt la cornisa, s’aixecava una coberta de dos aiguavessos, ja desapareguda, que a les façanes oriental i occidental es tancava amb un frontó triangular decorat amb escultures. La blancor del marbre del Pentèlic amb què es va construir contrastava amb la policromia brillant, actualment perduda, de vermells, daurats i blaus amb què estaven decorats els capitells, l’entaulament i el frontó. El Partenó és el millor exemple de la recerca, a través de les matemàtiques, de la perfecció i l’harmonia. En aquest sentit, destaquen les correccions òptiques utilitzades pels arquitectes amb la finalitat d’aconseguir la perfecció visual de la línia recta, lleugera curvatura convexa de l’entaulament i l’estilobat, lleuger bombament del fust de les columnes (èntasi), augment del gruix i de la separació de les columnes situades en els quatre cantons extrems del temple.

EI

El Partenó és un temple per quatre columnes jòniques altes, a l’interior del qual es guardava el tresor del temple. El Partenó va ser el gran temple que els atenesos van oferir a la deessa Atena després de derrotar als perses. La seva construcció, durant l'època de Pèricles, va ser l’inici de la reconstrucció de l’Acròpoli atenesa, destruïda durant les guerres mèdiques. Segle VI d.C. temple cristià (Santa Sofía), segle XIV dedicat a Santa Maria de Cetines, durant l’ocupació catalanoaragonesa, segle XV, convertit en mesquita durant la dominació turca, segle XVII, convertit en un polvorí.

La decoració escultòrica, obra de FÍDIES, ocupava els frontons, en els quals es representaven diversos episodis de la vida de la deessa Atena, com el seu naixement i la lluita amb Posidó per la possessió d’Atenes. A les mètopes que decoraven el fris exterior s’hi representaven les quatre lluites mitològiques (centauromàquia, la guerra de Troia, l’amazonomàquia i la gigantomàquia). El fris de la galeria interior del Partenó estava esculpit amb la processó de les Grans Panatenees, celebració en honor de la deessa Atena que es feia cada quatre anys, on s’hi representes 360 personatges.

Funció: Religiosa: temple dedicat a Atena Pàrtenos, com a casa de Déu. Ofrena als déus i demostració de la grandesa d’Atenes. Política: Partenó és el reflex d’una societat que està vivint un moment d’esplendor pel que fa a la cultura. És un temple únic en el món grec: no havia cap altre que fos octàstil i això és perquè el temple representa una polis única, Atenes. Democràtica: el temple grec, a diferència dels altres temples d’altres cultures, no es troba distribuït, o dividit, en zones socials.

El Partenó forma part del complex urbanístic religiós de l’Acròpoli d’Atenes. La façana principal mira a l’est, el punt per on surt el sol. La seva majestuositat i la ubicació al punt més alt del turó el converteixen en l’element vertebrador del conjunt d’edificis importants de l’Acròpoli, com ara l’Erectèon (al nord) o els Propileus (a l’oest).

Referents són els grans temples de la Magna Grècia (sud d’Itàlia i Sicília), com el Temple de la Concòrdia. El Partenó es considera la culminació de la perfecció arquitectònica grega i exemple de refinament i esveltesa, i un model de síntesi absoluta entre arquitectura i escultura. La distribució interior de la cel·la es també una important evolució en el desenvolupament d’aquest espai sagrat.