El Partenó d'Atenes: Arquitectura, Història i Anàlisi

Partenó: Fitxa Tècnica

• Nom edifici: Partenó
• Autors: Ictinos i Cal·lícrates (arquitectes), dirigits per Fídies (supervisor i escultor)
• Cronologia: Segle V aC (447-432 aC)
• Estil: Clàssic grec (Primer Classicisme)
• Tipologia: Temple
• Materials: Marbre del Pentèlic i fusta (originalment per a l'estructura de la coberta)
• Localització: Acròpolis d’Atenes

Context Històric del Partenó

El Partenó va ser construït durant l'època clàssica grega (segles V-IV aC), concretament en el període conegut com a Primer Classicisme o segle de Pèricles.

Aquest moment històric està marcat per la victòria dels grecs sobre els perses a les Guerres Mèdiques. Aquesta victòria va consolidar l'hegemonia d'Atenes. A més, és l'època de l'esplendor de les polis (ciutats-estat), entre les quals en destaquen dues: Atenes i Esparta. Mentre que a Atenes prevalien els valors culturals i democràtics, a Esparta predominaven els militars. Aquesta dualitat va generar una forta tensió entre les dues polis que va culminar en la Guerra del Peloponès (431-404 aC).

A la polis d’Atenes, sota el lideratge de Pèricles, es va viure un període de plenitud artística, cultural i política, amb la consolidació d'un sistema polític democràtic (encara que limitat).

Context Cultural i Artístic

A Atenes es va viure una època de gran esplendor artística i cultural, sovint anomenada l'Edat d'Or de Pèricles. Els pilars de l'art grec es basaven en: l'ésser humà com a mesura (antropocentrisme), la natura com a model, la raó, l'harmonia i la bellesa idealitzada.

El filòsof Protàgores va encapsular aquest esperit amb la frase: “L’home és la mesura de totes les coses”. Durant aquest període, es consoliden els ordres arquitectònics clàssics (dòric, jònic, corinti) i floreixen diverses disciplines amb figures destacades:

• Historiadors:
  • Tucídides
  • Heròdot
• Dramaturgs:
  • Sòfocles (tragèdia)
  • Èsquil (tragèdia)
  • Eurípides (tragèdia)
  • Aristòfanes (comèdia)
• Filòsofs:
  • Sòcrates
  • Plató
  • Els Sofistes

Els autors principals del Partenó van ser els arquitectes Cal·lícrates i Ictinos, sota la supervisió general de Fídies, qui també va ser el responsable de la decoració escultòrica.

• Cal·lícrates: Arquitecte grec que va intervenir en la construcció del Partenó, el temple d’Atena Niké i en les Muralles Llargues d'Atenes.
• Ictinos: Arquitecte grec expert en l'ordre dòric. A més del Partenó, se li atribueixen obres com el Temple d'Apol·lo Epicuri a Bassae (Figàlia) i el Telesterion d'Eleusis. Va escriure una descripció del Partenó (avui perduda) que ha ajudat a conèixer-ne detalls originals.

Anàlisi Formal del Partenó

Estil Arquitectònic

El Partenó és l'exemple per excel·lència de l'estil clàssic grec:

• Art basat en la racionalitat, les matemàtiques i la cerca de l'harmonia i la proporció.
• Aplicació de correccions òptiques per aconseguir una perfecció visual (ex: èntasi de les columnes, curvatura de l'estilòbata).
• Predomini de l'ordre dòric a l'exterior, combinat amb elements de l'ordre jònic a l'interior (fris, columnes de l'opistòdom).
• Reflex del moment de màxima esplendor artística i cultural d'Atenes.
• Part clau de la reconstrucció de l’Acròpolis impulsada per Pèricles i dirigida per Fídies.
• Contemporani de grans escultors com Policlet, Miró i el mateix Fídies.

Espai Exterior

Elements sustentadors:

• La base del temple és el crepidoma, format per tres graons. Els dos inferiors s'anomenen estereòbates i el superior, sobre el qual reposen les columnes, és l'estilòbata.
• Sobre l'estilòbata s'aixeca una columnata dòrica. Les columnes dòriques no tenen base; el seu fust, format per tambors superposats, és robust i presenta estries d'aresta viva. Tenen un capitell senzill format per l'equí i l'àbac, i un collarí decorat.

Elements sustentats:

• Sobre els capitells descansa l'entaulament, format per: l'arquitrau (llis), el fris (dividit en tríglifs i mètopes decorades amb relleus) i la cornisa.
• La coberta era a dues aigües, feta originalment amb bigues de fusta i teules de marbre. Als extrems, formava dos frontons triangulars, decorats amb escultures. Als vèrtexs i extrems dels frontons hi havia acroteris (elements decoratius).

És una arquitectura arquitravada o de llinda, on predominen les línies rectes, horitzontals i verticals, creant una sensació d'equilibri i serenitat.

El material principal és el marbre blanc del Pentèlic. Originalment, el Partenó estava policromat amb colors vius (vermell, blau, daurat), especialment en capitells, fris, mètopes i frontons, mentre que les columnes probablement es mantenien blanques per ressaltar-ne la puresa.

La façana principal té vuit columnes (octàstil) i els costats llargs en tenen disset. Compleix la proporció clàssica habitual (nombre de columnes laterals = 2 x columnes frontals + 1). És un temple perípter (envoltat de columnes per tot el perímetre) i monòpter (amb una sola filera de columnes exteriors).

Espai Interior

El Partenó presenta l'estructura bàsica d'un temple grec, però amb dimensions monumentals i algunes particularitats.

La planta és rectangular. Com s'ha dit, és perípter i octàstil. A més, darrere la columnata exterior (peristasi), hi ha dos pòrtics: un a l'est (davant la cel·la) i un a l'oest (darrere la cel·la), tots dos amb sis columnes (hexàstils). Per tenir pòrtic a banda i banda, es considera també amfipròstil.

L'interior (la cel·la o naos en sentit ampli) està dividit en dues sales independents separades per un mur:

• La Naos: La sala principal, més gran, a la qual s'accedia des del pòrtic oriental (la Pronaos). A l'interior de la naos hi havia una columnata dòrica interior de dos pisos en forma de "U", que envoltava la colossal estàtua criselefantina (d'or i vori) d'Atena Pàrtenos, obra de Fídies (avui desapareguda).
• L'Opistòdom: Una sala més petita situada a la part posterior, accessible des del pòrtic occidental. Aquesta sala contenia quatre columnes altes d'estil jònic i servia per custodiar el tresor del temple i les ofrenes. Aquesta sala, reservada a les sacerdotesses, és la que dona nom a l'edifici, ja que Parthénon significa "sala de les donzelles".

La decoració escultòrica del Partenó, obra de Fídies i el seu taller, era excepcional:

• Les mètopes (92 en total, en alt relleu) decoraven el fris dòric exterior. Representaven diverses lluites mítiques: la Gigantomàquia (est), l'Amazonomaquia (oest), la Centauromàquia (sud) i escenes de la Guerra de Troia (nord).
• Els frontons contenien escultures de gran format que representaven: el naixement d'Atena (frontó est, el principal) i la disputa entre Atena i Posidó per la protecció d'Atenes (frontó oest).
• El fris jònic (en baix relleu) recorria la part superior dels murs exteriors de la cel·la, a l'interior del peristasi. Representava la processó de les Panatenees, la festa religiosa més important d'Atenes en honor a Atena.

La il·luminació interior era escassa. La llum natural entrava principalment per les grans portes de la pronaos i de l'opistòdom. És possible que hi hagués obertures als murs de la naos o a la coberta, estratègicament situades perquè la llum del sol il·luminés l'estàtua d'Atena en moments determinats.

Relació amb l'Entorn

El Partenó és l'edifici central i més important de l'Acròpolis d'Atenes. Està situat a la part més alta del turó sagrat, dominant la ciutat. Dóna l'esquena a l'entrada monumental, els Propileus, de manera que els visitants l'havien de rodejar per accedir-hi, permetent-ne una visió canviant i majestuosa.

Es converteix en l'element vertebrador del conjunt de l'Acròpolis, establint un diàleg visual i simbòlic amb els altres edificis significatius com l'Erectèon, el Temple d'Atena Niké i els Propileus.

Anàlisi Conceptual

Funció i Significat

La funció principal del Partenó era religiosa: ser la morada de la imatge de culte de la deessa Atena Pàrtenos (Atena Verge) i custodiar el tresor de la Lliga de Delos (que Atenes administrava). No era un lloc de culte per als fidels (les cerimònies es feien a l'exterior), sinó una ofrena monumental a la deessa protectora de la ciutat.

El seu significat transcendeix el religiós. El Partenó és un símbol del poder, la riquesa i la cultura d'Atenes en el seu moment de màxima esplendor (el segle de Pèricles). Es va erigir com una manifestació de la victòria sobre els perses i com una exaltació dels valors atenencs (democràcia, raó, bellesa). Atena, a qui estava dedicat, era la deessa de la saviesa, l'estratègia militar i les arts.

El temple es va construir durant l'època de Pèricles, com a part del gran projecte de reconstrucció de l'Acròpolis, que havia estat destruïda pels perses durant les Guerres Mèdiques.

Al llarg de la seva història, l'edifici ha tingut diversos usos:

• Segle VI dC: Convertit en església cristiana, consagrada primer a Santa Sofia i després a la Verge Maria (Panagia Athiniotissa).
• Edat Mitjana (ocupació catalanoaragonesa): Dedicat a Santa Maria de Cetines (nom amb què es coneixia Atenes). Va ser una possessió preuada per a la Corona d'Aragó; Pere IV el Cerimoniós va ordenar mesures especials per a la seva vigilància.
• Dominació Otomana (a partir del segle XV): Transformat en mesquita, amb l'afegit d'un minaret.
• Segle XVII: Utilitzat com a polvorí per l'exèrcit turc. El 1687, durant el setge venecià d'Atenes, una canonada va impactar en el polvorí, causant una explosió que va destruir gran part de l'edifici.

Posteriorment, part del material del Partenó, especialment els marbres i escultures, va ser espoliat o reutilitzat. A principis del segle XIX, Lord Elgin va retirar una gran quantitat d'escultures (part dels frontons, mètopes i fris) i les va transportar a Anglaterra, on avui s'exposen al Museu Britànic.

Conceptualment, el Partenó representa la cerca de la perfecció ideal a través de l'harmonia, la proporció i les matemàtiques. Les subtils correccions òptiques (èntasi, curvatura de l'estilòbata i l'entaulament, lleugera inclinació de les columnes cap a l'interior) no només pretenien corregir les il·lusions òptiques de l'ull humà, sinó també dotar l'edifici d'una sensació de vida i elasticitat, evitant la rigidesa de les línies perfectament rectes.

Models i Influències

Models

• El Megaron micènic: Estructura precursora dels temples grecs, amb una sala principal i un pòrtic d'entrada.
• Temples dòrics arcaics: Com el Temple d'Hera a Olímpia o temples de la Magna Grècia (ex: Temple d'Afaia a Egina, temples de Paestum), que van anar definint l'ordre dòric.
• El Temple de la Concòrdia a Agrigent (Sicília), tot i ser lleugerament posterior, és un altre exemple canònic de temple dòric amb correccions òptiques.

Influències

El Partenó ha estat un model fonamental per a tota l'arquitectura occidental:

• Va influir profundament en l'arquitectura romana (ex: Maison Carrée de Nimes, encara que és d'ordre corinti, segueix l'ideal clàssic). Obres escultòriques romanes com la Gemma Augustea o l'Ara Pacis reflecteixen la influència de l'estil clàssic grec perfeccionat per Fídies.
• Va ser redescobert i admirat durant el Renaixement.
• Es va convertir en el paradigma de l'arquitectura Neoclàssica (segles XVIII-XIX), inspirant innombrables edificis civils i religiosos a Europa i Amèrica (ex: Museu Britànic, Walhalla, Capitoli dels EUA).
• Continua sent un referent de la perfecció arquitectònica clàssica.

Altres Obres Relacionades (a l'Acròpolis)

• Erectèon: Temple jònic complex, famós per la Tribuna de les Cariàtides.
• Temple d'Atena Niké: Petit temple jònic, obra de Cal·lícrates.
• Propileus: Entrada monumental a l'Acròpolis, dissenyada per Mnèsicles.