Partenó: Arquitectura, Història i Significat

El Partenó d'Atenes

Arquitectes i construcció

El Partenó va ser dissenyat pels arquitectes Ictinos i Cal·lícrates, sota la supervisió de l'escultor Fídies. La construcció va començar l'any 447 aC i va durar aproximadament 10 anys.

Està situat a l'Acròpoli d'Atenes.

Els materials principals utilitzats en la construcció del Partenó van ser el marbre pentèlic i la fusta. El sistema constructiu és arquitravat. Les seves dimensions aproximades són de 69,5 x 30,9 metres.

Història i significat

Aquest temple va ser construït com a ofrena a la deessa Atena després de la victòria sobre els perses. La seva grandiositat pretenia demostrar el poder i la riquesa d'Atenes.

La construcció va ser finançada amb les riqueses de la ciutat i donacions.

Al llarg de la història, el Partenó ha tingut diversos usos: va ser una església bizantina, una mesquita musulmana i, fins i tot, un magatzem de pólvora. Durant un conflicte bèl·lic, una explosió va causar danys significatius a l'interior i a la part sud de l'edifici.

Després de segles de saquejos, l'ambaixador anglès Lord Elgin va traslladar gran part de les escultures restants a Anglaterra. Grècia ha reclamat la seva devolució, però només s'han restituït algunes peces, i una de les parts més valuoses roman al Museu Britànic.

Anàlisi formal

Els elements de suport principals són les columnes d'estil dòric (excepte quatre que són jòniques) i els murs. És un temple perípter, ja que està envoltat de columnes.

Els elements suportats inclouen l'entaulament (format per l'arquitrau, el fris i la cornisa), la coberta i el frontó.

El Partenó va ser dissenyat per ser vist des de l'exterior i des de qualsevol perspectiva.

Exteriorment, presenta 8 columnes a la façana principal i 17 a les laterals. Les columnes estan lleugerament inclinades cap a l'interior i cap al costat. L'entaulament presenta columnes dòriques sense base.

Tot el temple està situat sobre una plataforma anomenada crepidoma, formada per quatre esglaons. El superior s'anomena estilòbat i els altres, estereòbats.

Originalment, el temple estava policromat amb colors vius com el blau, el vermell i el daurat, mentre que el fust de les columnes era blanc.

L'arquitrau és llis, mentre que el fris alterna tríglifs i mètopes amb representacions escultòriques.

Correccions òptiques

Els arquitectes van aplicar diverses correccions òptiques per aconseguir una aparença visual perfecta:

• Curvatura de l'entaulament.
• Intercolumnis de diferent mida.
• Tríglifs a les cantonades.
• Mètopes amb volum variable.
• Estilòbat no uniforme.
• Alçada de l'entaulament proporcional a les columnes.

Interior

L'interior del temple es divideix en dues sales principals: la naos (o cel·la) i l'opistòdom. La naos, situada a l'est, albergava l'estàtua d'Atena i era il·luminada pel sol naixent. L'opistòdom, a l'oest, contenia el tresor.

Decoració escultòrica

• El fris exterior de la paret estava decorat amb la processó de les Panatenees.
• El timpà occidental representava el naixement de Venus i Atena.
• El timpà oriental mostrava la lluita entre Posidó i Atena.

El Partenó és un exemple excepcional d'equilibri, harmonia de proporcions, ordre i construcció racional.