Paraules homógrafes

Quins gèneres ha escrit? Quin  és amb el que se sent més còmode?

Les meves poesies s’han agrupat, tradicionalment, en quatre gèneres que donen nom a les meves obres. Primer de tot voldria parlar de les ​Sàtires​. Aborden qüestions ètiques com el poder destructor de l'ambició, l'estupidesa dels extremismes i la cobdícia per la riquesa o la posició social. Va publicar dos llibres -publicats el 35 aC i el 30 aC-, tots dos escrits en hexàmetres. Pretenien ser una imitació del satíric ROMà Lucili, un autor anterior a la meva època. Les Déu sàtires del “Llibre I” i les vuit del “Llibre II” estan impregnades per la tolerància que desitjava en la societat romana. En els anys en què vaig escriure les Sàtires, la mevafilosofia estava completament influenciada per l'epicureisme. M’estimo particularment els ​Epodes, ​que vaig escriure amb anterioritat, perquè reclamen amb passió la fi de la Guerra Civil, que va acabar amb la victòria d'Octaví sobre Antoní a Actium l'any 31 aC, i critiquen mordaçment els abusos socials. Vaig voler que fossin una conquesta de la poesia grega per a Roma. Són poemes curts satírics en iambes (estil líric grec creat pel poeta Arquíloc). Recordi que un dels epodes més famosos és el que comença amb les paraules “Beatus ille” (“Felíç aquell”). És un recull de 17 poemes, que representen la transició entre la poesia satírica i la lírica posterior, ja que hi ha des de sàtires mordaces fins a odes líriques de tema amorós. Sens dubte, però, el cim de la meva poesia i amb el que més m’identifico és el conjunt líric format per 103 poemes distribuïts en quatre llibres que es coneixen amb el nom genèric d’​odes (​Carmina​), malgrat que va ser poc comprès en el moment de la seva publicació. Després d’haver aconseguit ja el suport de Mecenes i l'èxit literari, jo havia perdut del tot la meva intenció satírica i em vaig servir dels temes i els metres de la lírica grega, sobretot de Safo, Alceu i Anacreont per centrar-me en el gènere que m’ha donat fama inmortal: la ​lírica​. Els temes de les odes són molt variats, però la majoria s'inscriuen en els àmbits de l’​amor​, dedicades a diverses dones imagínàries o referents a relacions superficials que va tenir, o de la ​filosofia​, les quals, tot i que també s'hi observa una clara influència estoica sobre el pas del temps -​tempus fugit- o la inexorabilitat de la mort, volen expressar majoritàriament idees epicúries, com la de que la felicitat es troba si renunciem a l'ambició i als excessos i ens conformem amb una mitjania d'or -​aurea mediocritas​-, amb un plaer moderat -​frugalitas- o de que cal viure el present perquè la vida és curta -​carpe diem​-. Els crítics han parlat des de sempre dels ​tòpics horacians​, i no li negaré que això m’enorgulleix enormement per la influència que han tingut en la poesia dels temps futurs. També van ser molt apreciades, especialment per August i Mecenes, les odes ​romanes de tema patriòtic, on vaig exaltar la figura de l’emperador, autèntic ​pater patriae per a mi, i a Roma per restaurar la concòrdia ciutadana i els valors morals tradicionals.

Com definiria vostè l’estil que tant el caracteritzà a l’hora d’escriure? Jo crec que un poeta ha de ser l’educador i l’intèrpret dels sentiments de la societat, tasca que m’exigeix grans qualitats i molta dedicació. Els meus poemes mostren un agut coneixement de les situacions que expliquen. Em considero observador dels costums i les maneres de fer de la gent que m’envolta. Treballo incansablement els versos fins a deixar-los perfectes, justos i acabats. Jo mateix qualifico el repàs que faig de cada poema com a ​labor limae. L’estructura dels meus poemes és al mateix temps rigorosa i harmoniosa; uso sempre les paraules i les construccions exactes i evito els recarregaments innecessaris