Paraules contraries

Al·literació

: Repetició d'un mateix so al llarg d'una composició. Un ruc arrossega un carro(Jacint Verdaguer)

Paronomàsia

Joc de paraules que s'estableix entre mots de fonètica semblant. També és l'ús d'un mateix mot amb sentits diferents. Exemple: Ara he fet una maqueta, / duna església «maqueta» Josep CarnerAnagrama
:
Paraula formada a partir de les lletres d'una altra paraula, ordenades de diferent manera. [la Sinera d'Espriu, a partir d'ArenysPalíndrom
:
Mot o frase que es pot llegir tant de dreta a esquerra que d'esquerra a dreta. [Roma / amor].

Asíndeton

Supressió de conjuncions per accelerar el ritme del discurs. Que ve de tu, cadena clara, serra, plaer, claror meva!Rosselló-Pòrcel.

Polisíndeton

Repetició de les conjuncions de coordinació, amb la finalitat de remarcar algunes paraules o de donar més vivacitat al text.

Anàfora

Repetició d'una o diverses paraules al començament d'una sèrie d'oracions per emfasitzar-les. Vinyes verdes del coster,sou més fines que la userda.Verd vora el blau marinervinyes amb la fruita verda,vinyes verdes del coster.Josep M. De SagarParal·lelisme sintàctic

: Repetició d'una mateixa estructura sintàctica en diverses frases seguides.Fem lescamot dels qui mai no reculeni sols un bes els pot fer presoners,fem lescamot dels qui trenquen les reixesi no els fa caure sinó un altre bes.Fem lescamot dels soldats davantguarda:el primer bes que sens doni als primers.Salvat PapasseigHipèrbaton
:
Alteració de l'ordre lògic i gramatical de les paraules o les frases. Serpegen de les ones pel tors adolescent Guerau de LiosComparació

: Figura que consisteix a relacionar dos fets o idees, en base a una semblança real o imagínària entre ells, mitjançant un nexe gramatical amb la intenció de fer-la més comprensible o destacar-la.Tota la meva vida es lliga a tu/ com en la nit, les flames a la foscaHipèrbole
:
Deformació de la realitat mitjançant lexageració. Aglaia té una set que eixuga el seny, la parlaJosep CarnerSinestèsia:

Associació dimpressions sensorials corresponents a sentits diferents.Sens va morint la llum, que era colorde mel, i ara és color dolor de poma Gabriel FerraterApòstrofe

: Invocació o interpel·lació vehement a algú, ja sigui real o imaginari.

Metàfora

Identificació poètica entre un element real i un dirreal quan només el segon és present en el discurs.Escolto la cançó de marbre (mort) Salvador Espriu

Metonímia

Designació duna cosa amb el nom duna altra que shi relaciona per un lligam de causa-efecte, continent-contingut, matèria-objecte . [Llegir Espriu = un llibre/poema d'Espriu; beure un priorat = un vi del priorat; respectar els cabells blancs = la gent gran].

Oxímoron

: uníó de paraules o idees que sexclouen entre si [alegres plors; foscor clara]. Sempre son un nom + un adjectiu que es contra diuen.

Antítesi

Figura que consisteix a contraposar dues expressions que tenen significats contraris. Tot era gerd a lestiu i gebrat a lhivern Joan Teixidor

Paradoxa

: uníó de dues idees aparentment irreconciliables en el Març duna oració o dun vers. És quan dormo que hi veig clar J. V. FoixPersonificació
:
Figura que consisteix a atribuir qualitats humanes a animals, plantes o éssers inanimats. Si l'element personificat parla, la figura retòrica l'anomenem prosopopeia. No obstant això, personificació i prosopopeia sovint són usades amb significació sinònimaInterrogació retòrica
:
Figura que consisteix a formular, emfàticament, una pregunta que no espera resposta, perquè se suposa òbvia. Ja ho sé que sou, Senyor; pro on sou, qui ho sap? Joan MaragallSímbol:

representació dun concepte per un altre que levoca per semblança. Així com cell qui es veu prop de la mort,/ corrent mal temps, perillant en la mar Ausiàs March (el navegant a la deriva com a símbol de la incertesa de laventura amorosa)