El Panteó de Roma: Arquitectura i Història de l'Imperi Romà

El Panteó de Roma

Fitxa Tècnica

Panteó de Roma

Autor desconegut

Cronologia: s. II d.C. (118-128)

Tipus: Temple

Materials: Blocs de marbre, travertí, formigó, maó, pedra i estuc

Estil: Romà Imperial

Localització: Roma

Context

L'any 27 a.C., Agripa, un general romà, va impulsar la construcció del Panteó com a símbol del poder de Roma sobre el món. L'any 80 d.C., un incendi el va destruir gairebé del tot, i aleshores Domicià el va restaurar. Finalment, l'emperador Adrià el va ordenar reconstruir entre el 118 i el 128 d.C. Es diu que l'arquitecte del temple podria haver estat Apol·lodor de Damasc. La cúpula del Panteó és una mostra de l'enginyeria romana, ja que porta al límit la resistència dels materials.

Aquesta obra pertany a l'etapa de l'Imperi Romà (31 a.C. - 476 d.C.). Durant aquesta etapa, atès que un sol emperador no podia governar un territori tan gran, es va haver de dividir en províncies. A partir del segle V, els bàrbars del nord d'Europa van començar a conquerir els territoris romans, fins que van derrotar l'emperador Ròmul i es va acabar l'Imperi Romà d'Occident.

Els romans van rebre la influència dels etruscs i els grecs i tenien una organització social, jurídica, política i comercial molt sòlida. L'art va ser un instrument per ostentar poder, sobretot durant l'època imperial, en què es van construir molts edificis a les ciutats conquerides.

L'arquitectura romana barreja els models etrusc i grec. Es basa en l'ús de l'arc de mig punt i la volta de canó o d'aresta (origen oriental), en els ordres grecs (dòric, jònic i corinti), als quals s'afegeix l'ordre toscà (origen etrusc) i l'ordre compost (barreja del capitell jònic amb volutes i del corinti amb fulles d'acant).

En l'arquitectura religiosa, destaquen els temples, que es construeixen per donar culte als déus i que presenten característiques dels temples etruscs (elevació amb el pòdium, importància de la façana principal, que tenia un pòrtic d'entrada amb unes escalinates) i dels temples grecs (planta rectangular, interior dividit en naos, on hi havia l'estàtua, i pronaos, i perímetre envoltat de columnes).

Descripció Formal

L'edifici s'obre a la plaça mitjançant un pronaos o pòrtic octàstil, amb quatre parells de columnes d'ordre corinti monolítiques de granit, que sostenen un entaulament llis (on hi ha la inscripció) i que està coronat amb un frontó triangular.

Darrere d'aquest pòrtic hi ha el cos de transició que s'acobla al tambor, el qual sosté la cúpula semiesfèrica de la cel·la. Sense el revestiment del marbre, el tambor mostra la tècnica romana de construcció a base de morter (opus caementicium) i maó (opus latericium). A sobre del tambor hi trobem una cúpula, que està coronada per un òcul de 9 m de diàmetre, que contribueix a ventilar i il·luminar el temple.

Les línies d'imposta delimiten tres pisos d'arcs de maó, els quals tenen una funció de descàrrega que reverteix en els contraforts integrats en el mur, que alhora distribueixen el pes dels vuit pilars interns.

S'accedeix a la cel·la mitjançant unes portes de bronze gegants, que estan rodejades per dues concavitats que tanquen les naus laterals.

La cel·la és circular i té un mur obert amb diverses capelles i un àtic amb finestres cobertes amb gelosies, sobre el qual es troba la cúpula a 43 m d'alçada, que dona grandiositat a l'espai gràcies als cassetons (pintura) que es fan més petits quan més a prop estan de l'ull zenital.

Entorn i Integració Urbanística

Originalment, l'edifici havia d'estar rodejat per una plaça porticada que només hauria permès veure el pòrtic d'entrada, però aquest projecte no es va realitzar. Es troba al centre de Roma i, tot i les seves dimensions, la seva alçada no supera la dels edificis del voltant i les seves proporcions s'adapten a la plaça on es troba. Per tant, està perfectament integrat.

Contingut, Funció i Significat

Funció

Religiosa. També es va utilitzar per l'emperador Adrià com a tribunal públic. Més tard, el papa Bonifaci IV, al segle VII, el va convertir en església (Santa Maria dels Màrtirs) i al segle XVII Bernini va aprofitar el bronze de la cúpula per fer el baldaquí de Sant Pere del Vaticà.

Significat

Era un temple dedicat a tots els déus de l'Olimp, tal com diu el seu nom. A l'interior, els set absis representaven les set divinitats (Sol, Lluna, Mercuri, Venus, Mart, Júpiter i Saturn). La cúpula simbolitzava la volta celeste que, teòricament, segons els romans, cobria la Terra. L'òcul representa el Sol.

Models i Influències

• Els temples circulars provenen dels tholos grecs.
• L'arc i la volta provenen de la cultura mesopotàmica, micènica i etrusca.
• Brunelleschi (cúpula del Duomo a Florència), Bramante, Miquel Àngel (cúpula de la Basílica de Sant Pere del Vaticà), Bernini i altres.