Palestina en Temps de Jesús: Geografia, Societat i Religió

Geografia de Palestina en Temps de Jesús

Palestina es divideix en quatre regions naturals:

• La fèrtil plana costanera.
• La regió muntanyosa central, amb muntanyes com l'Hebron o el Tabor.
• La vall de la depressió del Jordà. Aquesta depressió, a la zona del mar Mort, arriba a estar 392 metres per sota el nivell del mar.
• L'altiplà transjordà.

El clima i el paisatge de Palestina són típicament mediterranis. La seva agricultura és molt semblant a la de secà espanyol.

Regions de Palestina

• Galilea: Era la regió més rica i fèrtil de Palestina. Els seus habitants vivien de l'agricultura, el comerç i la pesca del llac.
• Samaria: També era una regió fèrtil, però més pobra que Galilea. Els seus habitants tenien una tradicional enemistat amb els jueus.
• Judea: Era la regió més extensa i pobra de Palestina. S'hi troba la ciutat de Jerusalem, de gran importància religiosa, ja que hi pelegrinen molts jueus.

Societat Palestina en Temps de Jesús

Dins de la societat jueva, hi havia diversos grups:

• Escribes: La seva funció era explicar i actualitzar la llei.
• Fariseus: Eren els homes piadosos que coneixien bé la llei i la complien al peu de la lletra.
• Zelotes: Eren un moviment extremista armat. Aprofitant festes i aglomeracions organitzaven revoltes i aldarulls.
• Dones: La dona no tenia els mateixos drets civils ni religiosos que l'home. No podia anar a la sinagoga.
• Els publicans o cobradors d'impostos.
• Els malalts.
• Els gentils i pecadors públics.

Creences Religioses dels Jueus

Els jueus es caracteritzaven per tres elements fonamentals:

• Un Déu: Els jueus creuen en Jahvè.
• Un poble: Estaven convençuts que Israel era el poble escollit per Déu.
• Una llei: Déu havia revelat la seva voluntat al poble mitjançant una llei que tots havien de complir.

Pràctiques Religioses Jueves

• La llei religiosa: La llei dirigida a la vida religiosa, moral i civil dels jueus. Per ells, la llei expressava la voluntat de Déu. La feina d'interpretació la feien els escribes.
• El dissabte: El dissabte és, juntament amb la circumcisió, la pràctica més sagrada. És un dia de descans estricte per lloar Déu.
• La festa de Pasqua: Dura 8 dies i commemora l'alliberació del poble d'Israel de l'esclavitud d'Egipte. Se celebra amb la immolació i l'àpat d'un anyell la tarda nit del dia 14 del mes de Nissan.
• La festa de la Pentecosta: És una festa d'acció de gràcies en finalitzar la collita. També es commemora l'aliança amb Déu.
• La festa dels Tabernacles o Cabanyelles: Recorda l'estada del poble jueu al desert. Cada família aixeca un tabernacle al voltant de la ciutat.

Els Evangelis

La paraula evangeli significa bona notícia.

La intervenció dels evangelistes va ser:

• Donar a conèixer el més significatiu de la vida i missatge de Jesús.
• Donar testimoni de la seva fe en Jesús com a salvador i fill de Déu.
• Invitar moltes altres persones a creure en Jesús.

Gèneres Literaris dels Evangelis

• Narracions: Descriuen fets de la vida de Jesús.
• Relats de vocació o de crida de Jesús als deixebles.
• Paràboles: Són comparacions desenvolupades sota la forma d'una petita història extreta de la vida normal. Jesús les feia servir per donar un ensenyament fàcilment comprensible sobre Déu i sobre el Regne, intentant fer reflexionar la gent perquè segueixin els valors del Regne.