Paleografia: Història, Anàlisi i Transcripció de Textos Antics

HISTÒRIA DE LA PALEOGRAFIA Europa:::Antecedents.///Orígens paleografia com a disciplina científica. Període fundacional (1681- 1750):::Mabilon i De re diplomàtica libris ex (1681), és un monge benedictí. Mabilon i altres feien l’acta sanctorum, i per això treballaven amb escriptures. L’ordre Benedicte estava elaborant la seva història de sants, però entren en conflicte amb els jesuïtes, que també estaven elaborant un acte de sants. Encapçalada per Jean Bolland, els bol·landistes van qüestionar l’altre ordre de sants, acusant-los de basar-se en documents falsos. D’aquesta disputa va sorgir De re diplomàtica libris ex per ensenyar els documents. Es considerat base de paleografia perquè conté totes les idees de l’estudi de paleografia.:::

Llibre

1:  Tracta la matèria, el concepte i les classes de documents o diplomes///Llibre
2: Estudia l’estil i les formes diplomàtiques///Llibre
3: Rebutjar els criteris de Papenbrock (seguidor i succesor de Bolland) ////Llibre
4: Estudia els orígens dels documents///Llibre
5: Estudia l’escriptura, nucli principal de la paleografia del Segle XVII///Llibre
6: Apèndix on reprodueix documents i fa la transcripció.
Parla de l’escriptura dels francs, la carolina, substituirà a la merovíngia. També parla de l’escriptura germànica, anglosaxons i la bul·làtica. Mabilon parla dels principals grups d’escriptura romana que ell identifica. Considera que cada poble té un sistema propi, però no veu que tots els tipus deriven d’escriptura romana. Parlar dels primers tipus d’abreviacions, el sistema tironià i de puntuació i runes, etc. 

Tots els manuals segueixen aquest esquema i abans d’aquest ja existia la paleografia; intents de lectura, traducció, datació i localització. 

ALFABET LLATÍ (S.VI- VII)::Interessa en aspecte genètic. El model d’aquest alfabet, té influències de l’alfabet etrusc i alfabet grec de tipus occidental 

Aproximació genètica:

Lingüistes coincideixen que el model referent de l’alfabet llatí és el grec occidental, influenciat per l’alfabet associat a la cultura etrusca. Hi han exemples del S.VII-V aC, testimonis limitats, sovint no incorporen tot l’alfabet. 

El model llunyà: l’alfabet púnic. :::Lapis Níger Romuli. S’identifiquen les lletres de l’alfabet llatí, menys la B. 

TRANSCRIPCIÓ::::Interpretativa

Màxim esglaó. A partir del respecte al document original, S’afegeixen signes de puntuació i d’accentuació per fer el text més llegible. Per arribar a aquesta transcripció hem de passar per altres dos tipus. ///Paleogràfica:
Intenta reproduir l’original a partir de signes tipogràfics sense afegir res més. ///Diplomàtica:
A partir del primer estadi, desenvolupem les abreviacions, separem paraules, posem signes de puntuació i accents, i restituim parts perdudes.

L’ANÀLISI PALEOGRÀFICA

ELEMENTS INTEGRANTS DE LES LLETRES:::La forma o morfologia: Aspecte exterior de cada lletra i els seus traços. ///Mòdul o dimensió: Dimensió relativa de les lletres segons la amplada i alçada.///Ductus:
Número, direcció i l’ordre de successió de traços. Canvis en ell explican canvis en la morfologia de la lletra.///Estil:
Manera d’executar les formes en cada regió, tipus d’escriptura de l’època.//Pes:
Hi ha escriptures que són més pesades, dependrà dels traços, de l’estil, dels instruments i suports per l’escriptura

ELEMENTS ADVENTICIS: :::Contrast

Alternança traços prims i gruixuts. Més cal·ligràfica = Més contrastada///Inclinació:
Ascendents o descendents, dreta, esquerra o vertical respecte la base.///Reforços:
Traç curt que acaba amb traços llargs, afegit com a element estètic. ///Allargaments:
Prolongacions dels traços d’algunes lletres, per estètica o velocitat. ///Nexes:
Trets d’uníó entre dues o més lletres. 

FACTORS QUE TRANSFORMEN:

::

Velocitat

La lentitud ajuda a la conservació de les formes i és pròpia de la cal·ligrafia, en canvi la rapidesa provoca la simplificació esquemàtica de les lletres (inclinació, allargaments, nexes), s’anomena escriptura cursiva. //Angle d’escriptura:
Formen els traços gruixuts i prims de les lletres.///Instrument
Per escriure. Pot ser dur, tou, lliscar més o menys damunt un suport. ///Matèria:
Damunt s’escriu (fang, pedra, cera, papir, pergamí, paper). ///Natura interna del text: Requereix un tipus d’escriptura, instrument o suport, per tal de fer textos més o menys solemnes, depenen per ús públic o privat.  ///Voluntat:
Retorn o canvi dràstic de l’estil de l’escriptura per tornar a formes anteriors. Per la conservació, es recomana una antiga, més clara i llegible. 

LES ABREVIATURES:

Es desenvolupan  com a mètode que permet estalviar recursos de l’escriptura, com suports, tinta o temps dels escrivans. Aquest sistema es característic de les escriptures cursives. Les paraules abreviades poden tenir altres significats i dependrem del context per interpretar l’abreviació. Hi ha dos grups d’abreviatures:
:::

Suspensió

Eliminació d’una o diverses lletres (o síl·labes) de la paraula. ///Contracció:
Ajuntar les lletres de l’inici amb les de final de la paraula. ...Les abreviatures poden portar un recurs, que modifica l’abreviació el significat. Aquests signes són: el punt, la línia recta, la línia ondulada, l’apòstrof …

QUÈ ÉS LA PALEOGRAFIA?
La Paleografia és la ciència que estudia escriptures antigues, així com l’origen i evolució dels signes gràfics; amb l’objectiu de poder interpretar correctament els textos antics. La Paleografia neix com a disciplina el 1681, quan Jean Mebillorn escriu el conjunt de llibres De re diplomàtica libri sex, un conjunt de documents reproduits i estudiats.

Hi ha una paleografia llatina, hebrea, grega. El seu objectiu és la lectura i transcripció del text, ens centrem en una paleografia que té presència al present, també estudia els sistemes d’escriptura i el seu material.

Els testimonis més antics són epigràfics, en suports durs: pedra, marbre... (epigrafia), recull tots els epígrafs llatins. A la nostra era sorgeixen nous suports (papir, pergamí, paper…) en funció del material, l’escriptura es podrà fer amb major flexibilitat i condiciona la mateixa forma d’escriptura. Són elements a tenir presents en l’estudi de la paleografia. L’ objectiu és poder datar i localitzar les escriptures

INFORMACIÓ

SOBRE ELS LLIBRES Quasi tots els documents, llibres de període medieval i modern, tenen tot un conjunt d’informacions adossades que ens permetran datar, localitzar si saber l’autor. Inici, a dalt de tot de la pàgina “protocol” i al final, a baix de tot “escatapol”. 

En l’última pàgina hi ha un “explícit” (manuscrits) o un “colofó” (imprès). En aquests trobem la data del document, el lloc on s’ha copiat o imprès, el copista o la impremta i les circumstàncies de la còpia del document. Per l'anàlisi paleogràfic, s’ha d’analitzar i entendre tot un conjunt d’elements de les lletres. Els elements integrants, característiques pròpies de la lletra; els elements adventicis, característiques “adossades” a les lletres i, els factors de transformació, conjunt de característiques sorgides per l’adaptació i els canvis en l’escriptura.