Palau de Versalles: Anàlisi arquitectònica, història i significat

Nom de l'edifici: Palau de Versalles
Arquitecte: Hardouin – Mansart, Jules
Datació: 1667 – 1710
Localització: Versalles (França)
Estil: Barroc
Materials utilitzats: pedra, marbre i miralls
Sistema constructiu: arquitravat i voltat
Dimensions: 600 m aproximadament (façana i ales laterals que donen al pati)

(Com s'aguanta? Pilars, columnes, contraforts, bigues, murs, arcs ...)

El Palau de Versalles utilitza els elements de suport propis de l’època, amb profusió de columnes i pilastres per alliberar alguns murs de la seva funció de càrrega.

(Com està cobert? Volta, cúpula, sostre pla, a dos aiguavessos, claraboies...)

Pel que fa als elements de coberta, són principalment cobertes planes o voltades a conveniència de l’estètica i el recinte.

En destaca el sostre de creueria de la Capella Reial, que culmina en una capçalera semicircular.

Planta. La planta té forma d'U de la qual surten dues ales perpendiculars als extrems de la lletra. Això es deu al fet que els arquitectes del palau van partir d'un petit pavelló de caça preexistent amb forma d'U, que van anar ampliant fins a cobrir-lo totalment, i al qual després van afegir les ales, etc. Les formes dels edificis són geomètriques. Les ales són rectangles gairebé perfectes, i tots els plans es creuen perpendicularment.

Alçat. Des del punt de vista tècnic, l'edifici combina els sistemes arquitravat i de voltes, en funció de les necessitats. L'edifici té tres pisos, sent el central la planta noble.

En quant als espais interiors, dona una sensació de força econòmica de qui ho ha pagat, i una sensació de poder força evident. Principalment l’interior del palau, on es diu que vivien 5000 persones, tota la Cort: ministres, criats, vividors, secretaris... de tot.

D'aquest interior on hi havia tanta gent destaquen dues peces importants:

1. Galeria dels miralls

   Galeria coberta amb volta de canó, i quan el sol donava a aquesta galeria donava un efecte de reverberació, de llum. Té 75 metres de llarg la galeria, i volta de canó decorada i pintada per Charles Le Brun.

L’estructura de l’edifici és en forma de C amb un pati de marbre que potencia la integració amb els jardins exteriors. Un eix travessa els palaus enllaçant davant i darrere anomenat pati d’honor (Cour d'honneur) que li dona un aire d'horitzontalitat.

Aquesta façana és sòbria, d'estil classicista. El barroc francès es caracteritza per la sobrietat, a diferència de l'italià. Al francès predomina la línia recta.

La façana es pot dividir en tres parts:

1. Basament (planta baixa, base)
2. Planta principal
3. Àtic coronat per trofeus i una balustrada. Estructura vista en alçat.

Aquest edifici té al llarg de tota la façana elements que sobresurten més que altres fent com un petit relleu, que fa que no sigui tan monòtona.

Ens trobem en una etapa de la monarquia absoluta, en el qual el rei que ocupa la majoria del s. XVII és el rei Lluís XIV. França es consolida com una gran potència, ja que aquesta monarquia era molt eficient. Lluís XIV disposava d’un primer ministre anomenat Colbert, que per la seva eficiència va aconseguir el càrrec. Malgrat tot el que comportava inconvenients, la monarquia absoluta pensava en un futur, a diferència de la hispànica. França s'expansiona a un nivell que serà la substituta d'Espanya en el s. XVIII.

Ideològicament, plasma l’ideal absolutista a l’interior: s'identifica amb Apol·lo, que com Helios, déu del sol, es converteix –enfront de la Contrareforma- en centre de l’Univers.

Els jardins, la seva geometria és una icona del poder absolut del monarca, però també (iconografia dels déus) d’una sensualitat amoral.

Jardins i palau representen llocs de plaer, festa, imatge de l’Amor. Al·legòricament França hi és representada en les figures dels seus rius: Loira, Roïne, Saône, Garona, Sena ...

En definitiva: El domini francès sobre Europa –durant 60 anys-, el govern centralitzat i l’estil clàssic es manifesten amb Versalles. Versalles és la materialització de “Le gran siècle”: la seva cultura i el seu gust es van imposar a la civilització Europa.

Residència de Lluís XIV, de la seva família i de la seva cort. Propagandístic, d’exaltació de la monarquia absoluta i de l'hegemonia de França a Europa. Simbolisme, caràcter diví del rei, identificant-se amb l’astre (llum), de tal manera que la jornada diària del rei seguia la trajectòria solar. La seva habitació en el centre del palau –com al sol, centre de l’univers.

Pel que fa a la funció pràctica és l'habitatge. També té aquesta funció simbòlica, simbolitza la monarquia absoluta. I el jardí com a natura domesticada.

Aleshores el rei es va projectar amb la imatge del Rei Sol que tot gira al seu voltant, era el centre de tot, i podem trobar per tot l'edifici al·legories enfront aquest tema.

Pel que fa al significat del Palau de Versalles, al principi, per a Lluís XIII era el seu refugi de caça favorit, fins quan Lluís XIV heretà el tro, va fugir de París perquè tenia una mica de por, vivia entre el Louvre i Versalles, i finalment se’n va a Versalles, i va demanar d'ampliar-ho, de forma que s'havia de fer un palau enorme.

El significat principal del palau és la frontera entre la vida dels pagesos i burgesos comparada amb la vida ideal dels aristocràtics.