Paisatge i població: Conceptes i definicions

Enviado por Chuletator online y clasificado en Geografía

Escrito el en catalán con un tamaño de 12,8 KB

Unitat 3

Paisatge alpí: Regió geogràfica caracteritzada per la presència d'alta muntanya, amb cims elevats, glacera i flora i fauna adaptada a les condicions alpines.

Serrat: Terreny inclinat que forma una sèrie de terrasses escalonades, sovint creat per l'erosió o per pràctiques agrícoles.

Conca d’erosió: Àrea de terreny excavada i erosionada per l'acció de l'aigua, formant una depressió circular o el·líptica.

Xarxa hidrogràfica: Sistema format per rius, rierols i altres corrents d'aigua que drenen una determinada conca hidrogràfica.

Règim hidrogràfic: Patró de comportament del cabal d'un riu al llarg de l'any, influït per factors com les precipitacions i la fusió de la neu.

Domini climàtic: Àrea geogràfica amb un clima característic determinat per factors com la latitud, l'altitud i la proximitat al mar.

Marinada: Vent marítim que afecta les costes i les zones properes al mar, aportant humitat i influint en el clima local.

Fogony: Espai destinat a la preparació de menjar, especialment en zones rurals o de muntanya, tradicionalment utilitzant foc directe.

Climograma: Gràfic que mostra les variacions mensuals de temperatura i precipitació en una determinada localització, útil per a l'anàlisi climàtica.

Escorrentia: Moviment d'aigua superficial cap a rius, rierols o llacs després de precipitacions.

Associació Vegetal: Comunitat de plantes que creixen juntes en un mateix hàbitat, influenciades per factors com el clima i el sòl.

Domini Vegetació: Àrea geogràfica amb una vegetació dominant particular, determinada per factors climàtics i edafològics.

Regió biogeogràfica: Àrea geogràfica amb una distribució característica de vida animal i vegetal, influïda per factors biològics i ambientals.

Estatge vegetal: Etapa en el desenvolupament d'una planta que es caracteritza per determinades característiques morfològiques i fisiològiques.

Bosc de ribera: Comunitat vegetal que creix a la vora dels rius, rierols i altres cursos d'aigua, important per a la biodiversitat i la protecció dels ecosistemes aquàtics.

Espècie al·loctona: Espècie introduïda en un nou hàbitat que no és nativa d'aquesta zona i que pot tenir impactes negatius sobre la biodiversitat local.

Especie escleròfila: Plantes adaptades a condicions ambientals extremes, com ara climes secs o mediterranis, caracteritzades per fulles dures i coriàcies.

Vegetació espontània: Plantes que creixen de manera natural sense intervenció humana directa.

Regió fisiogràfica: Àrea geogràfica amb característiques físiques i geològiques similars, com ara relleu, sòl i drenatge.

Aridesa: Grau de sequedat d'una regió o hàbitat, determinat per la manca de precipitació i l'evapotranspiració elevada.

Ria: Entrada d'aigua de mar en una costa formada per la inundació d'un vall fluvial o glacial durant el risc fluvial.

Conca: Àrea geogràfica drenada per un riu principal i els seus tributaris.

Habitabilitat: Qualitat d'un lloc per ser habitat per éssers humans, tenint en compte factors com l'accés a l'aigua potable, la presència de serveis bàsics, etc.

Continu urbà: Àrea urbanitzada que forma una unitat contínua sense interrupcions significatives.

Ciutat Jardí: Concepte urbanístic que promou el disseny de ciutats amb abundants espais verds i àrees ajardinades.

Mobilitat obligada: Desplaçaments necessaris per a les activitats diàries com anar a treballar o a l'escola.

Hàbits consumistes: Patrons de consum caracteritzats per un consum excessiu i desmesurat de béns materials.

Sanejament hidràulic: Conjunt de sistemes i infraestructures per gestionar i tractar les aigües residuals.

Espai natural protegit: Àrea designada per a la conservació de la natura i la biodiversitat, subjecta a regulacions específiques per evitar el seu deteriorament.

Degradació del paisatge: Alteració negativa del paisatge causada per factors com l'urbanització, la contaminació, etc.

Banalització del paisatge: Pèrdua de la singularitat i autenticitat d'un paisatge a causa de la massificació i homogeneïtzació dels elements visuals.

Protecció del paisatge: Accions i polítiques destinades a preservar i conservar els valors estètics, culturals i ambientals del paisatge.

Ordenació del paisatge: Planificació i gestió dels recursos i elements del paisatge per aconseguir un ús sostenible i equilibrat.

Objectiu de qualitat paisatgística: Estàndards i criteris establerts per garantir la preservació i millora dels aspectes visuals i funcionals del paisatge.

Paisatge agroforestal: Paisatge format per la combinació de terres de cultiu i zones forestals.

Abancalament: Pràctica agrícola que consisteix en la creació de terrasses o esglaons en vessants de muntanyes per a l'agricultura.

Mosaic paisatgístic: Paisatge format per una varietat de patrons i elements, com ara camps, boscos, rius i assentaments humans.

Unitat 4

Cens: Recomptes de la població d'un país que permeten conèixer les característiques socials i demogràfiques de les persones.

Registre civil: Registre en què es fan constar per autoritats competents els naixements, matrimonis, defuncions i altres fets relatius a l'estat civil de les persones.

Padró: Registre administratiu on consten els veïns d'un municipi.

Indicadors:

  • Densitat de població: Nombre d’habitants d’una regió

  • Taxa natalitat: Mesura la quantitat de naixements per any d’un lloc determinat

  • Taxa mortalitat: Mesura la quantitat de morts per any d’un lloc determinat

  • Taxa fecundació: Mitjana de fills per dona (2,1 per dona)

  • Mortalitat infantil: Quantitat de nens que moren en un lloc i espai de temps determinat

  • Esperança de vida: El nombre mitjà d'anys que esperaria continuar vivint una persona d'una determinada edat.

  • Creixement natural o vegetatiu: Es relaciona amb la taxa de natalitat i mortalitat, sense considerar la immigració o emigració.

  • Saldo migratori: Persones que emigren i immigren en un determinat lloc i en un determinat període de temps. (emigracions - immigracions)

Dinàmica de la població: Els moviments que fa la població d’una regió

Estructura població: Classificació de la població per grups determinats segons certs criteris

Piràmide poblacional: Piràmide que representa la població per edat i sexe

Grups d’edat: Grups d'edat imposats per repartir la població segons l’edat

Joves: 0-15, adults: 16-65, vells: 65+

Tipus de piràmides:

  • Expansives △

  • Estables ◇

  • Contractives ▽

INE: (Institut Nacional d’estadística)

Distribució de població: Com es distribueixen o estenen els individus en una àrea determinada

Població ocupada/activa: Part de la població que té edat per treballar

Població aturada: Adults en edat de treballar però no tenen treball

Atur: Situació de treballador que no té feina

Emigració: Marxar del lloc d'origen a un altre (pot ser a escala nacional o internacional)

Immigració: L'entrada a un país per part de persones que van néixer o són procedents d'un altre Estat

Moviments migratoris: Població que emigra o immigra

Èxode rural: Del poble a la ciutat

Migracions interprovincials: Migracions dins del mateix Estat

Països emissors: Països dels quals la gent migra cap a altres països

Països receptors: Països que reben a migrants d’altres països

Refugiat polític: Persona que migra a un altre país per causes polítiques

Dret d’asil: Els estats ofereixen protecció a determinades persones que no tenen la nacionalitat del país en el qual estan residint

Racisme: Odi a l’altre per motius culturals, de procedència…

Xenofòbia: Odi a l’estranger

2022 juny serie 2

3.1 PRONOMS

a b d c a

3.2.

a) TANT-TAN

b) QUE-QUÈ

c) COMTE - CONTE

d) DOBLAR-DOBLEGAR

e) ALESHORES–ALESHORES

a) CONCEBO b) TRAIEU
c) PODENT d) DONÉS
e) VULGUEU

Va llegir un altre cop l’eS crit que li havien tramès i en va fer mil tro SS os. De S prés va en Cendre un llumí, i el va cremar.

[0,5 punts]
a) TRENCADISSA
b) ABARATIT
c) ACARNISSAMENT/ENCARNISSAMENT d) ALFABETITZACIÓ
e) VENTUROSA

Passat - caminava Present- camina

2022 JUNY serie 5

3.1 

A D A B C

3.2

a) ENLLOC - EN LLOC

b) TAN - TANT

c) POT SER - POTSER

d) PER QUÈ - PERQUÈ

e) QUANT – QUAN

3.3

a) BEVEU

b) TRAURIA

c) DIFÓS
d) DONÉS

e) PODENT

3.4

A me S ura que continuava l’ascensió, el pai S atge se suavit Z ava i adquiria une S belles tonalitat S ocres, que embadalien.

3.5

a) SUBMINISTRAMENTS

b) EMPENYORAR
c) IL·LEGIBLES
d) ENTERBOLIR
e) ESBIAIXADA

Passat simple -  Portaren, Porti  Passat Perifrastic - vaig portar Present - Porto Passat - Portava

2022 SETEMBRE SERIE 3

3.1 

A D B D A

3.2. 

a) GENS / RES
b) QUE / QUÈ
c) ENLLOC / EN LLOC

d) ABAIXAR / BAIXAR

e) QUANT / QUAN

3.3.

a) AJUP
b) FACIS,

c) APAREIXENT

d) VULGUEU
e) TRAIEU

3.4. 

Els carrer S eren plen S de gent i tot era alegria. El que m’impressionà més foren le S danse S i les poe S ies.

3.5.  

a) HONESTEDAT
b) ESCROSTONAR
c) EMBOIRAT
d) ATERRATGE
e) ESCABELLADA

2023 JUNY SERIE 5

3,1 

C B B D B

3.2. 

a) _PER  QUÈ__ -_PERQUÈ___

b) ___RES___- _GENS_____.

c) __GAIRE_____ -MASSA___.

d) __SINÓ- ___SI NO___

e) ___TANT_____ - _____TAN____

3.3. 

a)  INTERROMPUT

b)  SABESSIS

c) GRUNY 

d) DONIN

e)  LLUEN

DONIN

e)  LLUEN

3.4.  

El comte i la comte SS a van convidar els marquesos a pa SS ar el cap de S etmana amb ell S , a la casa d’e S tiueig que tenen a la vora de Palafrugell.

3.5.  

a)  _AGUDITZAR__.

b)  _CORATJÓS________. 

c)  _EMPAL·LIDIR___ 

d)  ___FLEXIBILITZACIÓ___ 

e) ___RECTITUD_________  

Passat - Caminava Present - Camino


2023 Juny serie 1

3.1 

B B D A A

3.2 

a)  TANT/TAN

b)  GENS/RES

c)  QUE / QUÈ

d)  SINÓ/SINO

e)  GAIREBÉ/GAIRE BÉ

3.3.  

a)  FACIN

b)  LLUEIXEN

c)  ESCULL / ESCOLLEIX

d)  COENT

e)  VULGUEU

3.4. 

Encara que va in S i S tir molt perquè anés al casament, vaig de C idir que no volia pa SS ar per aquest tràngol in S uportable.

3.5.  

a) ENTAULAR
b) INEPTITUD
c) PERSEVERANÇA 

d) IMPRESSIÓ
e) ENGELOSIA

 Passat perifrastic- vaig menjar  Passat simple- Menjaren Passat- menjava Present- menjo

Entradas relacionadas: