País subdesenvolupat

Mortalitat infantil 5%o o menys, les causes son les malalties infeccioses o hereditàries.

Piràmides de població/dedat: es divideix en dues parts, lesquerra/masculí, la dreta/femení. Les edats estan e intervals de 5 anys i creixent. Té 3 parts: Base, tronc i vèrtex. Un solc podria indicar una epidèmia, guerra, forta immigració. Zones que seixamplen poden ser un boom, o una forta immigració. La piràmide dedat a Catalunya: base cada cop menys estreta, la població de cada edat cada vegada més nombrosa. Fins als 35 hi ha més homes que dones, hi ha partir daquí canvia. A la zona mitja trobem les generacions de la Guerra Civil. La part més alta, get dentre 25 i 60 anys, degut a la immigració i al baby boom.

Estructura activitat econòmica: es classifica segons la seva participació a les activitats econòmiques:
·Població activa:
Es troba en edat de treballar, i treballa o busca feina activament.
-Població ocupada: que treballa en els 3 factors.
-Població en atur:
No treballa però busca feina
·Població no activa: persones que no realitzen cap activitat econòmica, ni busquen feina, ja sigui per edat o per salut
-Potencialment activa: Té ledat però no ho fa
-Població passiva: no tenen ledat. Nens o Jubilats,

Taxa dactivitat: nº persones actives/població a partir dels 16: x 100

Quantes persones depenen de la gent que treballa:

Índex de dependència: pobl. Infantil + població vella/població total: x100

Taxa datur: nombre aturats/pobl. Activa: x100

Els sectors productius: 3 sectors:
1)sector primari: activ. Relacionades amb lextracció de les matèries primeres sense transformar-les (agricultors, ramaders, miners, pescadors, apicultors..)
2)sector secundari: transformació de les matèries primeres (industria i construcció)
3)Sector terciari: no produeixen béns, donen serveis. (comerç, transport, turisme, sanitat, educació...)

Actualment es parla dun 4rt sector, que avarca els oficis que utilitzen la tecnologia avançada.
A + desenvolupament, + gent en el sector terciari.
A + desenvolupament, - gent en el sector primari.

Dinàmica de factor productius: a mesura que una societat es desenvolupa, - gent sector primari, i + sector 2 i 3.
Levolució dels sectors té dos fases:
-Comença disminuir la població activa de lagricultura i sen va cap a la industria
-Per lautomatització dels processos industrials, hi ha un transvasament de la població del sector 2 al 3.

El problema de latur: varius tipus:
-Atur estacional: es produeix en det. Èpoques de lany
-Atur cíclic: períodes de crisi econòmica
-Atur encobert: disminueix el nº de treballadors sense disminuir la producció

Latur segons el problema món: Crisis més gran la del 73, coneguda com la del petroli, ja que el preu va augmentar.
Països desenvolup: per millorar les situacions dels aturats paguen assegurances a aquestes persones, i això afavoreix la contractació temporal.
Països subdesenvol:atur i falta de feina, habitual. Gent viu de lagricultura, gran creixement demogràfic.

Latur a la uníó Europea: +CE -A //+A -CE
El grau dautomatització substitueix persones. Països més afectats: Espanya, Irlanda, UK. Després de la baixada de latur del 93-2008, aquest a tornat a créixer degut al crack dels EEUU.

Espanya es el país de la uníó europea amb més atur.

La migració: ( immigrants= arriben, emigrants= marxen )
Moviment migratori: qualsevol tipus de moviment de la població a un altre lloc +o- permanent.
TIPUS: Interiors= dintre dun mateix país
-èxode rural: marxen del camp a les ciutats
-Migracions interurbanes: de ciutat a ciutat
-Migracions temporals: gent que viu a lestiu a platja Daró per treballar de cambrer
-Moviments pendulars: de casa al cole y del cole a casa

Exteriors: dun país a un altre

-Continentals: dEspanya a Alemanya
- Intercontinentals: Equatorians van a treballar a Espanya ( per continents )
CAUSES:
-Naturals: terratrèmol, inundació, volcà, males collites, etc.
-Polítiques: règim dictatorial
-Religioses: Control excessiu de les creences
-Econòmiques: la pobresa obliga a desplaçar-se en busca de feina o millors condicions
-Socioculturals: desig de llibertat, atracció per una ciutat, millor clima, etc.

CONSEQÜÈNCIES DELS MOV.MIGRAT.:

-Demogràfiques: pels països receptors suposa increment de la població, i per els països emissors, pèrdua.
-Econòmiques: el immigrants que envien parts dels seus sou cap al seu país. Si no troba feina o ho fa il·legalment no hi ha benefici per ningú.

CONSEQÜÈNCIES SOCIALS I CULTURALS: quan 2 grups es troben hi ha només 2 opcions: O bé que hi hagi integració, O bé que hi hagi la separació.

CONSEQÜÈNCIES ECOLÒGIQUES: en les zones emissores lèxode rural pot provocar labandonament dels camps, i en canvi, a les ciutats, un increment molt gran de la població i laparició de les zones marginals.

Les migracions de treball:
INTERIORS (en funció si es dintre
EXTERIORS o fora del mateix país)

PERMANENTS (per sempre o gairebé per
TEMPORALS sempre, o x èpoques de lany)

Lèxode rural al estat espanyol: A partir dels anys 0 es va iniciar a Espanya lèxode rural. De les zones rurals a turístiques. Les zones receptores van ser molt poques: Catalunya, Madrid, País Basc.
Larribada massiva dimmigrants a les ciutats industrials va crear greus problemes dassimilació i dinfraestructures a causa del ràpid creixement de les ciutats.
La crisi va fer aparèixer latur, i aquí van desaparèixer les motivacions de la gent que viva al camp danar a les ciutats.