Pagesos i Senyors a la Catalunya Medieval: Feudalisme (S. IX-XI)

Els Pagesos a la Catalunya Medieval (Segles IX-X)

Les aprisions van provocar que als segles IX i X una part important de la societat catalana fos formada per petits pagesos lliures. Se'ls anomenava pagesos aloers, perquè posseïen petites propietats agrícoles que rebien el nom d'alous. Com que la majoria de la població de l'època era pagesa, l'activitat comercial era molt escassa.

La família aloera era formada per un grup de poques persones (pares i fills) que vivien en cabanes disperses i, posteriorment, en masos. Hi havia pobles on s'agrupaven de cinc a deu famílies.

La monotonia de la seva vida només era interrompuda per les festes de tradició cristiana o pagana. Ocasionalment, arribaven als llogarets petits grups de joglars. Feien jocs, tocaven música, recitaven poemes i portaven notícies d'altres indrets.

Els Senyors i el Naixement del Feudalisme a Catalunya

L'administració dels comtats: els veguers

A cada districte (el comte) hi feia construir un castell on vivia un delegat seu. Era el vicari o veguer, el qual, ajudat per cavallers, s'encarregava de governar i defensar el territori en nom del comte, de cobrar tributs als pagesos com a pagament de l'administració i de la protecció.

Els senyors feudals

Els veguers i els cavallers formaven, amb els comtes i els jutges, el grup dirigent de la societat catalana. Tots ells eren anomenats senyors.

Els senyors no treballaven i vivien de les rendes de les seves propietats i dels impostos dels pagesos. Les seves ocupacions principals eren la caça i la guerra.

Els senyors vivien en castells, que eren petits recintes de pedra amb una torre anomenada de l'homenatge. Servien per defensar el territori, però alhora feien de residència del senyor i eren un símbol del seu poder.

La violència feudal i els pagesos de remença

A la primera meitat del segle XI, Catalunya va deixar de ser una societat de pagesos aloers lliures i esdevingué una societat feudal. Els veguers foren els responsables d'aquest important canvi. Al voltant de l'any 1000, els veguers van voler fer-se independents del comte i, alhora, sotmetre a la seva autoritat els pagesos del seu districte. Fent ús de la violència, els vicaris van deixar de fer de delegats del comte i van esdevenir senyors feudals que els cobraven impostos i els jutjaven. Es van quedar la propietat dels alous dels pagesos.

Van adscriure els pagesos a la terra per evitar la seva fugida. Va néixer, així, la condició de pagès de remença, pagès sotmès a la servitud.

Vocabulari del Tema

Marca

Territori fronterer on manava un cap militar anomenat marquès.

Assaifa

Nom que rep la incursió feta pels musulmans en terres cristianes amb l'únic objectiu d'aconseguir botí.