Ara Pacis: Context històric i cultural

Context històric i cultural

Històric: Apareix un nou sistema polític, liderat per l'emperador August, l'Imperi (31 aC - 476 dC). El territori és dividit en províncies. Al s. V les tribus bàrbares del N d'Europa inicien la reconquesta dels dominis i assetgen l'Imperi. Al 476 el rei dels hèruls posa fi a l'Imperi Occident. 2 etapes: 1 Pax Romana (esplendor i prosperitat, comença la romanització). 2 Crisi de l'Imperi (enfonsament i caiguda de l'Imperi).

Cultural: Poble romà rep influència de la civilització etrusca i de la cultura grega. L'art era un instrument bàsic de l'ostentació de poder. Van ser construïts grans edificis públics i privats a totes les ciutats conquerides. Les Metamorfosis d'Ovidi i L'Eneida de Virgili

Fitxa tècnica

Obra: Ara Pacis. Autor: Desconegut. Cronologia: 13-9 aC Tipologia: Altar. Material: Marbre de Carrara. Estil: Romà Imperial. Tema: commemoratiu Localització: Roma

Biografia de l'autor: no es coneix qui és.

Característiques de l'estil

L'escultura té una gran presència tant en l'àmbit públic com al privat. Normalment, subordinada a l'arquitectura (ornamentació).

Materials i tècniques: la pedra, el marbre i el bronze (mateixos que els grecs). És una escultura marcadament realista (retrat, escenes quotidianes i bèl·liques).

Doble influència: etrusca (el realisme) i grega (còpia d'obres, mateixos temes, mitològics, al·legories, certa idealització dels retrats, relleus narratius). Triple funció: Propagandística (fonamentalment), Commemorativa (recordar persones fets importants) i Estètica (la menys important). Desenvolupament de dos gèneres escultòrics propis: el retrat i el relleu històric.

Anàlisi formal

Monument de planta rectangular, formant un recinte murat, sense sostre, que conté un altar per a sacrificar animals. Tot el conjunt està alçat sobre un pòdium força alt, té una rampa esglaonada, i dues portes d'accés; la principal orientada a l'oest era utilitzada per el sacerdot que oficiava el ritual del sacrifici. La porta orientada a l'est, era per on s'introduïen al recinte sagrat els animals que havien de ser sacrificats. L'altar ocupa l'espai central, està situat damunt un pedestal esglaonat. La cara exterior de les parets que emmarquen l'altar estan totalment cobertes de relleus escultòrics. Una cinta de sanefes geomètriques la divideix en dues franges, la inferior, decorada amb fulles d'acant i motius vegetals, a la part superior s'hi representen escenes mitològiques i històriques relacionades amb l'emperador August. En el seu dia estava policromat.

Temàtica, funció i significat

T= Els relleus exalten la figura d'August. L'emperador a qui els poetes vinculen amb Enees (fill de Venus i heroi troià). A les façanes s'hi representen personatges mitològics que es volen vincular amb la biografia de l'emperador. Als laterals hi ha representada la processó que commemora la Pax Romana.

F= Religiosa. S'hi feien sacrificis. Va ser manat construir pel Senat de Roma per commemorar la Pax Romana i, per tant, a l'emperador August.

S= Façanes est i oest: escenes mitològiques que fan referència als orígens de Roma. Façanes nord i sud: històric. Processó on apareix l'emperador, la família reial i els sacerdots portant ofrenes a l'altar.

Entorn i integració

Es troba dins del Museo de l'Ara Pacis (Roma).

Models i influències

M= Segueix l'exemple dels antics "templa minora", altar de Pèrgam (estructura de l'edifici i relleu), Fris Panatenees.
I= Columna Trajana, l'Arc de Constantí.