Ara Pacis i Colosseu: Art i Arquitectura Romana

Ara Pacis Augustae

Context Cronològic, Històric i Cultural

L'Ara Pacis Augustae és un altar monumental d'autor desconegut. Es localitza al Museu de l'Ara Pacis a Roma, desplaçat de la seva ubicació original al costat del Mausoleu d'August.

L'any 13 a.C., el Senat de Roma va decidir erigir aquest monument al Camp de Mart per commemorar la Pax Romana, aconseguida després de les campanyes victorioses a Hispània i la Gàl·lia, segons consta en un escrit d'August. L'altar fou consagrat l'any 9 a.C.

Aquest període marca l'inici de la Roma Imperial. La conquesta va començar al segle III a.C. La popularitat de l'Imperi no només es va deure a la seva expansió territorial, sinó també a l'alt grau d'unificació social, política i cultural.

L'Imperi es va mantenir durant 200 anys de pau, després d'un període de 200 anys de guerres civils (s. III a.C. - I a.C.). Octavi, nebot i fill adoptiu de Juli Cèsar, va ser el vencedor de l'última guerra civil, instaurant la Pax Augusta.

Característiques Generals de l'Estil Romà Imperial

L'art i la cultura romana tenen un caràcter eclèctic, amb influències dels països conquerits, especialment l'etrusca i la grega. Es caracteritza per la capacitat de solucionar problemes constructius amb gran qualitat tècnica i varietat de materials.

L'art imperial era un instrument de propaganda política.

L'arquitectura incorpora l'arc de mig punt, la volta de canó i la d'aresta. Utilitza els ordres grecs i afegeix el toscà. Les tipologies inclouen domus, insulae, viles i palaus. Els temples tenen característiques etrusques i gregues.

L'escultura inclou obres exemptes i relleus, amb una tendència simbòlica i geomètrica.

La pintura inclou mosaics i pintura al fresc, conservats gràcies a l'erupció del Vesuvi que va sepultar Pompeia i Herculà.

Característiques Formals i Estructurals de l'Ara Pacis

L'Ara Pacis té una base rectangular amb una escala al costat oest. Està fet de marbre.

L'interior està decorat amb garlandes i un relleu que suggereix un tancat de fusta. La paret exterior es divideix en dues franges de relleus separades per una sanefa.

A la part inferior exterior hi ha motius vegetals. A la superior, llegendes històriques relacionades amb Octavi August.

Els relleus combinen el mig i el baix relleu. Als costats est i oest hi ha escenes mitològiques; al nord i sud, la processó de la pau romana.

La composició segueix la tradició del gènere històric amb escenes juxtaposades. Els relleus mostren influència grega, però el realisme dels rostres denota la influència etrusca.

Significat i Funció de l'Ara Pacis

L'Ara Pacis té una funció religiosa i commemorativa. Exalça la figura d'Octavi August, de la família Gens Julia, descendent dels déus i dels fundadors de Roma, Ròmul i Rem.

A l'est, a la dreta de l'entrada, hi ha un relleu d'Enees fent un sacrifici. A l'esquerra, Ròmul. Els relleus insinuen l'origen diví de la família, ja que Enees era fill de Venus.

A l'esquerra de la porta hi ha la Mare Terra, amb figures que al·ludeixen a la fecunditat i la prosperitat, l'aigua i l'aire.

Als costats nord i sud hi ha escenes de la processó de l'any 13 a.C., amb Octavi August com a Pontifex Maximus.

Fragments de l'altar es van descobrir al segle XVI, però l'altar va ser trobat l'any 1902 per l'arqueòleg Petersen sota el Palau Fiano a Roma. L'any 1938 va ser reconstruït al costat del Mausoleu d'August. L'any 2006, Richard Meier va dissenyar un edifici de vidre per protegir-lo, l'actual Museu de l'Ara Pacis.

Amfiteatre Flavi (Colosseu)

Context Cronològic, Històric i Cultural

L'Amfiteatre Flavi, conegut com el Colosseu, és un edifici civil dedicat a espectacles multitudinaris. Va ser construït al segle I (72-80 d.C.) en estil romà imperial per l'emperador Vespasià.

És l'amfiteatre més gran i important per les seves dimensions i influència.

Va ser construït fins al segon pis abans de la mort de Vespasià. Titus va continuar les obres i Domicià va acabar el quart pis l'any 82 d.C.

Es troba on hi havia un llac artificial de la Domus Aurea. S'anomena Colosseu per una estàtua colossal propera.

Característiques Generals de l'Estil Romà Imperial

(Vegeu la secció corresponent a l'Ara Pacis)

Característiques Formals i Estructurals del Colosseu

Els materials del Colosseu són formigó, pedra, estuc i fusta. Té una planta ovalada.

És un edifici complex, diferent del teatre grec, ja que les grades s'aixequen sobre voltes superposades.

La façana, parcialment conservada, té quatre nivells sobre un estilòbat. Els tres primers tenen 80 arcs de mig punt sobre pilars de marbre amb semicolumnes decoratives. El quart nivell té pilars adossats i finestres rectangulars. L'àtic està rematat per una cornisa amb mènsules que sostenien un tendal anomenat velarium.

L'ordre de les columnes varia: dòric-toscà al primer pis, jònic al segon, corinti al tercer i lesenes corínties a l'àtic.

La planta el·líptica defineix l'espai de manera concèntrica, amb l'arena al centre i la càvea al voltant. L'accés es feia a través dels arcs inferiors, anomenats vomitoria, que conduïen a la càvea. Galeries anulars i radials amb voltes de canó i d'aresta permetien la circulació.

Sota l'arena hi havia un subsòl amb dependències de servei i cel·les per a les feres, amb un sistema de conducció d'aigua. Domicià va construir passadissos i muntacàrregues, impedint els espectacles navals.

Els quatre pisos exteriors no coincidien amb els cinc sectors de la càvea. El primer sector, amb poques grades de marbre, era per a persones importants. Els altres tres tenien grades de maons. L'últim, amb grades de fusta, era per a les dones. Després hi havia una columnata.

L'edifici es va construir sobre les ruïnes del parc de Neró, a prop dels fòrums i del Circ Màxim. L'any 1936 es va obrir la Via dei Fori Imperiali. Al sud-oest hi ha l'Arc de Constantí (segle IV d.C.).

Significat i Funció del Colosseu

Al Colosseu s'hi celebraven lluites de gladiadors (munera), caceres de feres (venationes), batalles històriques i naumàquies. L'entrada era gratuïta i la gent es col·locava segons el seu estatus social.

La construcció del Colosseu va ser un regal de l'emperador al poble, potenciant la seva imatge i glorificant la seva divinitat.

L'emperador, des d'una tribuna, podia salvar o condemnar els lluitadors amb el polze.

Va servir de model per a altres amfiteatres, com els de Verona, Siracusa, Mèrida i Tarragona. La disposició dels ordres arquitectònics va influir en palaus renaixentistes.