Ovidi i Virgili: Vida, Obres i Influència

Publi Ovidi Nasó

Vida

Nascut a Sulmona el 43 a.C. Era de família rica eqüestre. Es va consagrar a la poesia. Va freqüentar cercles literaris i aristocràtics. Va conèixer Horaci i Virgili. Les seves poesies eren de gran èxit en les classes altes. Poeta fecund i espontani.

Obres

a) Obres de joventut: poemes eròtics

L'Art d'estimar: Poema didàctic. Consells per a l'amor i la seducció. Obra humorística.

b) Obres de maduresa: poemes èpics i didàctics

Les Metamorfosis: Obra més coneguda. Col·lecció de mites sobre transformacions. S'hi relaten històries conegudes amb un estil poètic molt visual i emotiu. Crucial en la difusió dels mites grecs i romans.

c) Obres d’exili: poemes elegíacs de dolor i tristesa

Les Tristes i Les Pòntiques: Col·leccions de poemes escrits a l’exili. Ovidi expressa la seva pena, anyorança de Roma i el seu desig de ser perdonat per August.

Estil

Versàtil i espontani. Poesia elegíaca, didàctica i èpica. Poemes rics en metàfores, comparacions i referències mitològiques.

Influència

Obres d’art.

Les Metamorfosis d’Ovidi

Llarg poema d’uns 12.000 versos dividits en 15 llibres. Reuneix uns 250 mites grecs i romans. El tema comú és la transformació. Èpica de les emocions. Èxit en la seva època, l’Edat Mitjana, el Renaixement i el Barroc.

El mite de Dafne i Apol·lo

Història d’amor no correspost en la mitologia grega, que destaca el poder de les passions i la influència dels déus en el destí humà.

Metamorfosis de Dafne

Narra l'amor no correspost d'Apol·lo per Dafne, filla del déu riu Peneu. Apol·lo, després de derrotar la serp Pitó, es burla de Cupido per utilitzar armes. Com a venjança, Cupido dispara dues fletxes: una d'or que fa néixer l'amor, i una de plom que el rebutja. Apol·lo és ferit per la fletxa d'amor i s'obsessiona amb Dafne, però ella, marcada per la fletxa que fa fugir l'amor, rebutja qualsevol pretendent i desitja mantenir-se verge, com la deessa Diana. Apol·lo intenta atrapar-la, i ella espantada fuig desesperadament per evitar-lo. Just quan ell està a punt d'atrapar-la, ella prega al seu pare que la transformi per escapar. Peneu la converteix en llorer, un arbre que Apol·lo adopta com a símbol.

Faetont

"Palau del Sol": residència esplèndida sostinguda per columnes altes, decorada amb or i ivori i treballada per Vulcà. Representa el mar, la terra i el cel amb les seves divinitats. Faetont hi arriba per conèixer Febos, el seu pare, buscant confirmar la seva filiació divina. Febos li reconeix com a fill. Quan Faetont demana conduir el carro solar, el seu pare intenta dissuadir-lo advertint-li dels perills del viatge. Faetont es manté ferm en el seu desig. Febos compleix la seva promesa i cedeix el carro al seu fill. Faetont perd el control dels cavalls de foc, desfermats, i el carro es desvia, provocant catàstrofes per tota la Terra. La terra s'escalfa, els rius s'assequen, el desert s'expandeix, i la pell dels etíops s'enfosqueix per l'escalfor.

Deucalió i Pirra

Mite de la gran inundació de la mitologia grega, similar a la història de Noè a la Bíblia. Comença quan Zeus es desencanta amb els humans perquè els considera corruptes i violents. Ell mana a Deucalió i Pirra construir una arca, per salvar-se ell i la seva esposa. Deucalió i Pirra construeixen l'arca, i quan les pluges comencen a inundar el món, pugen a bord amb provisions. Finalment, l'arca s'atura al cim del Mont Parnàs quan les aigües comencen a retrocedir. En veure que el món està buit, Deucalió i Pirra demanen ajuda a Temis, la deessa de la justícia i de la llei divina. Inicialment, no entenen el consell, però després interpreten que “la seva mare” es refereix a la Mare Terra i que els “ossos” són les pedres de la Terra. Deucalió i Pirra comencen a llençar pedres darrere d'ells. Aquest mite parla sobre la supervivència, la renovació i la regeneració de la humanitat després d'una catàstrofe.

Publi Virgili Maró

Vida

Nascut prop de Màntua l’any 70 a.C. Pare pagès. Reconeixement públic gràcies a “Les Bucòliques”: 10 petits poemes. Èxit al cercle de Mecenes, proximitat amb August i el seu programa polític.

Les Geòrgiques

4 parts. Manual poètic sobre la vida agrícola. Virgili remarca el valor del treball al camp i promou el retorn a aquests valors.

Influència

L’Eneida.

Poesies de Virgili

Poesia èpica

Vers de caràcter narratiu. Exalta herois i accions històriques o llegendàries. Es centra en l'exaltació patriòtica.

Poesia èpica arcaica

L’Odissea: primera obra literària en llatí. Va introduir el sistema escolar grec a Roma, basat en l’estudi d’Homer.

Poesia epicodidàctica

Tracta temes filosòfics, científics o tècnics i utilitza l'hexàmetre dactílic oral en l’antiguitat.