Ovidi: Vida i Obra - L'Elegia Romana

L'Elegia

A Grècia s'anomenava elegia qualsevol composició poètica escrita en dístics elegíacs (estrofa formada per un hexàmetre més un pentàmetre) sobre qualsevol tema.

Els poetes alexandrins del segle III a. C. (Cal·límac i Teòcrit) van escriure elegies de tema amorós, sobre els amors d'herois mitològics, però no tracten els seus sentiments personals.

La poesia elegíaca llatina va néixer de la imitació de les elegies dels poetes alexandrins. Els poetae noui la van introduir a Roma; La cabellera de Berenice de Catul n'és un exemple.

La gran elegia romana va sorgir en l'època d'August. Es caracteritza per l'ús del dístic elegíac, tracta els sentiments personals del poeta i les seves experiències doloroses.

Actualment es defineix l'elegia com una composició poètica en què predominen els sentiments de dolor i de tristesa.

Els poetes elegíacs més importants de l'època d'August van ser: Gal, Tibul, Properci i el més important, Ovidi.

Publi Ovidi Nasó (43 a. C. - 17 d. C.)

Va néixer a Sulmona, Itàlia central, en una època de pau absoluta, fet que explica el caràcter alegre de les seves primeres poesies.

Fill d'una família benestant, de l'ordo equester.

Es va traslladar a Roma per estudiar oratòria i dret. Va rebutjar dedicar-se a la política: "et quod temptabam scribere, uersus erat" (Tristes).

Va tenir una bona relació amb els poetes contemporanis Horaci, Tibul i Properci.

Va formar part del cercle literari de Marc Valeri Messala que, a diferència del de Mecenes, estava allunyat dels objectius polítics d'August.

L'any 8 d. C. va ser exiliat a Tomis (costa occidental del mar Negre) per ordre directa d'August.

Sobre la causa, el mateix Ovidi diu: "Perdiderint cum me duo crimina, carmen et error,/ alterius facti culpa silenda mihi" (Tristes). "Cur aliquid uidi? Cur noxia lumina feci?/ Cur imprudenti cognita culpa mihi?" (Tristes).

El primer fragment parla de dues causes -un error i un poema- que els estudiosos han identificat amb l'Art amatòria. És molt probable que l'argument d'aquesta obra, que exalça l'amor lliure i les arts de seducció, molestés molt August, el qual s'havia proposat fomentar el matrimoni amb la promulgació de lleis molt estrictes.

Pel que fa a l'error, només se sap amb certesa que fou, com Ovidi diu en el segon text, alguna cosa que ell mateix va veure, però que no s'ha pogut identificar. Alguns pensen que va ser un afer relacionat amb una conspiració sobre la successió d'August o bé relacionat amb els amors adúlters de Júlia, la filla de l'emperador.

Ovidi no va ser perdonat ni per August ni per Tiberi, i no va tornar mai més a Roma.