Ovidi i Horaci: dos poetes destacats de l'època d'August

Ovidi

Ovidi: Ovidi va viure a l'època de l'emperador August. Va pertànyer al cercle literari de Messala, grup que estava completament allunyat dels objectius polítics de l'emperador August. Allà va conèixer a Tibul i Properci. Tots ells eren poetes elegíacs i les seves composicions expressaven els seus sentiments més íntims, com ara la pena, el dolor, la tristesa, l'enyorament, etc. Va destacar Ovidi, que juntament amb Virgili van ser poetes més rellevants d'aquesta època.

La vida i obres

La vida i obres: Publi Ovidi Nasó va néixer a Sulmona, una ciutat del centre d'Itàlia, l'any 43 aC. Pertanyia a una família benestant que pogué enviar-lo a Roma a acabar els seus estudis i a formar-se en l'art de la retòrica. Després va anar a Grècia i Àsia, on va completar la seva formació humanística. Va exercir alguns càrrecs públics, però aviat va abandonar aquesta dedicació per consagrar-se a la poesia. Ovidi va ser un poeta d'èxit fins que August el va desterrar a l'any 8 dC. Les causes del desterrament no han estat clares mai, però el mateix poeta ens parla de dues causes: un error i un carmen.

L'error té a veure amb el fet que es va veure implicat en una conspiració de la família imperial sobre la successió d'August, o bé amb els adulteris de les dues Júlies, totes dues també desterrades. Pel que fa al poema, sembla que el seu contingut eròtic i sensual va molestar a l'emperador, que s'havia proposat regenerar els costums de la corrompuda societat romana. La major part de les obres d'Ovidi pertanyen al gènere de la elegia, ja que són composicions poètiques que gairebé sempre tracten sobre l'amor, en les quals el poeta expressa els seus sentiments més íntims.

Els Amors

Els Amors: primera obra d'Ovidi, recull de poemes amorosos sobre les situacions més habituals que es donen en una relació amorosa (gelosia, infidelitat,...) i el poeta s'inventa una relació fictícia amb una certa Corinna. Heroides: elegies amoroses en forma d'epístoles.  Art amatòria: poema didàctic per amants on explica l'art de seduir a una dona i conservar el seu amor. Receptes de bellesa: receptari per conservar la bellesa femenina. Remeis a l'amor: explica com lluitar contra la passió amorosa i els mals d'amor. Metamorfosis: dos grans poemes didàctics. Fastos: descriuen les festes romanes amb els seus usos ritus. Tristes: cartes sense destinatari real que contenen passatges autobiogràfics, entre els quals destaca l'emotiu acomiadament de Roma. Pòntiques: poemes en què Ovidi s'adreça als seus amics perquè implorin el perdó d'August i del seu successor Tiberi.

Horaci

Horaci: Horaci era fill d'un llibert. Als 12 anys va ser enviat a Roma perquè freqüentés els mestres més famosos de l'època. L'entusiasmava la filosofia epicúria. Més tard va viatjar a Atenes. Es va allistar a l'exèrcit de Brutus, l'assassí de Cèsar, i va combatre a la batalla de Filipos amb grau de tribú militar. Després de la derrota de Brutus va tornar a Roma i el seu pare havia mort i tots els seus béns van ser confiscats. Es va col·locar com a escrivent per tal de guanyar-se la vida. Va començar a escriure, fins que va adquirir una gran fama com a poeta i es va fer amic d'altres poetes ja coneguts, com Virgili. El mateix Virgili va presentar Horaci a Mecenas, de manera que poc després entrava a formar part del seu cercle. Entre ells dos va sorgir una gran amistat que no es va trencar mai més. Va morir pocs mesos després de la mort del seu amic i protector. Horaci va viure l'època en què regnava l'anomenada Pax Augusta.

La seva obra

La seva obra: La lírica de Horaci està inspirada en dos dels grans lírics grecs: Safo i Alceu. El seu precursor llatí va ser Catul. Èpodes: disset poemes breus sobre temes molt diversos, escrits en to violent i sarcàctic. Comenta anècdotes i aspectes del moment històric en què viu. L'èpode més conegut és Beatus Ille: el poeta dedica un delicat elogi al camp i a la vida retirada davant les complicacions de la vida urbana. Sàtires: divuit composicions distribuïdes en dos llibres que ofereixen un quadre pintoresc i una crítica als vicis de la societat romana de l'època d'August. Trobem les seves impressions sobre moral i sobre teoria literària.

Odes: composicions líriques aplegades en quatre llibres. Els temes són molt diversos: unes tracten sobre temes profans, altres sobre temes filosòfics i morals d'acord amb la filosofia epicúria (carpe diem). Les odes van plaure tant a August que l'emperador li va demanar que compongués un himne pels Jocs Seculars a l'any 17 a.C, uns jocs per demanar protecció als déus en la nova època. També va compondre el Carmen Saeculare, un himne, en el qual exaltava la figura d'August, qui va dur a terme una gran obra pacificadora. Epístoles: col·lecció de cartes adreçades a diversos amics, amb contingut filosòfic, moral o literari. El poeta es pregunta en què consisteix la felicitat; reconeix que la vida al camp és la més avinent a la naturalesa i la tranquil·litat resideix en la tranquil·litat de l'ànima. Cal esmentar la famosa Epistula ad Pisones, també coneguda amb el nom d'Ars Poetica perquè parla de l'estil, contingut, elements, gèneres i finalitat de la poesia.