Orígens i evolució del temple grec

Orígens Temple Grec

Prové de diverses cultures anteriors a la Grècia Antiga, com són la micènica, egípcia i cretenca o menoica. L’estil és una fusió de la arquitectura funerària, domèstica i religiosa, ja que el temple complia les tres funcions: es construït amb la idea de fer una casa per a un Déu, serà un lloc de culte a la mort. Adoptant la forma de les antigues cases gregues, de planta rectangular i allargada. A la vegada el temple funciona com l’arquitectura de les tombes, on trobem un porxo (pòrtic) de pilars a l'entrada que permet les ofrenes i el culte sense necessitat d’entrar a la zona prohibida, que només poden visitar els sacerdots.

Treball i ap de la pedra al temple grec clàssic

A partir del segle VIII aC la pedra es converteix en el material de construcció dels edificis monumentals de Grècia. Les pedreres no podien estar lluny de l’obra, quan era a d’alt d’una muntanya feien el descens dels blocs amb rampes i després al pla els transportaven amb animals o barques per mar. El trencat i el desbastat es feien a la pedrera i el picat a fi es feia in-situ a peu d’obra, per assegurar la bona connexió entre les estries dels tambors, ja que els carreus eren assentats sense morter. Amb una qualitat que depèn de l’artesà i de la pròpia qualitat de la pedrera. Es pot utilitzar l’escoda (trencar i acabat), el tallant (llimat i cerar el sobrant) o martelina (eina dentada que ajuda a desbastar i picar al fi).

1,25-2,5 punts S. IV a.C. Innovacions hel·lenisme

Al segle IV a.C. comença l’època hel·lenista, l’última edat del món antic. A l’època hel·lenista, l’arquitectura i manera de construir experimentaren unes variacions que van augmentar l’escala, arribant fins i tot a modificar el paisatge immediat, posant més interès a la visió llunyana. Això va suposar major atenció a la composició i poder superar les limitacions imposades per l’ordre del llenguatge expressiu i la manera de construir. Es va potenciar l’ordre Corinti i van aparèixer els primers murals i els primers mosaics de tessel·la. Van començar a utilitzar l’arc i la volta que va proporcionar una arquitectura basada en murs, i va fomentar l’ordre en elements superposats.

Emplaçament temple grec

El temple era el lloc on podies posar-te en contacte amb els deus, per tant havia d’estar en un lloc privilegiat. Sovint els esdeveniments divins anaven lligats als terrenys i els temples s’ubicaven en aquests espais sagrats (santuaris).

Evolució temple grec - amb noms tècnics

L’espai de transició entre la naos sagrada i l'espai semi profà es va convertint en més complex. El temple més antic és l’in antis, basat en una naos o cella amb columnes davant i dins de la pronaos. Al temple pròstil trobem columnes davant de la naos que funcionen com a element independent del temple. Al temple amfipròstil (clàssic) trobem columnes al davant i al darrere de la naos. I al temple perípter es basat en una naos o cella rodejada completament per columnes. Totes les tipologies sobre una base escalonada.

Refinaments òptics i aberracions + exemples

Els refinaments òptics consistien en construir el temple deformat per a que sembli recte, amb una percepció ideal. Aquestes alteracions permeten corregir els defectes òptics que pertorben tota la creació sobre línies horitzontals i verticals. Un exemple és la inclinació de les columnes cap a dins, per impedir la sensació de caiguda, creant un efecte piramidal. Una aberració és un defecte òptic que produeix desviacions i dona lloc a imatges amb alteracions, és a dir, quan es construeix el temple i no s’aconsegueix el resultat desitjat. L’aberració és com es percep el temple sense els refinaments, per exemple: la base es veu més estreta del que és en realitat.

Tholos

Un tholos és una construcció de planta circular rodejada per columnes. La forma circular simbolitzava la forma divina, la forma de Déu. A l’interior trobem una nau o cella també de planta circular. La seva funció no és clara, pot ser que fos un temple dedicat a algun Déu, com un temple clàssic o un temple on es custodiaven estàtues. Ex: Tholos de Delfos.

Diferència temple i santuari

La diferència entre temple i santuari és que temple és la “casa de Déu”, és a dir, l’espai que preparaven els grecs per a que hi visqués el Déu, i el santuari és la “casa natura de Déu”, és a dir, l’espai escollit pel Déu que normalment conté una característica especial, com pot ser un arbre.

Anastilosi

L’anastilosi és una tècnica de reconstrucció d’un moment en ruïnes gràcies a l’estudi metòdic de l’ajustament dels diferents elements que componen la seva arquitectura, utilitzant els materials propis del monument que es troben derivats pròxims al monument en reconstruir. Els especialistes encarregats d’aquesta tasca han de procurar que els materials ocupin el mateix espai que ocupaven i facin a mateixa funció per la qual es van crear les parts que desgraciadament no poden ser reconstruïdes amb els propis materials poden ser substituïdes per altres. Aquesta tècnica també comporta la restauració dels materials originals que es volen reutilitzar per la restauració.