Orígens i evolució de la dansa
Enviado por Chuletator online y clasificado en Música
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,47 KB
L'ésser humà ha dansat des de l'inici de la humanitat. És possible que la dansa fos una de les primeres manifestacions humanes, ja que està estretament lligada amb el ritme i els ritus màgics de la prehistòria. Els moviments de la dansa han servit des de sempre per expressar els sentiments, relacionar-se, etc., ja que és un fenomen cultural universal.
Dansar consisteix a fer una sèrie de moviments, gestos i passos ritmats amb una certa harmonia. Al principi, aquests moviments sorgeixen de manera espontània, però poc a poc es van anar estructurant fins a formar coreografies que els intèrprets memoritzen.
Hi ha danses de diferents modalitats, com ara la dansa cortesana, lligada a les classes altes; la dansa popular, lligada a la tradició dels pobles; la dansa de saló, entesa com una forma d'entreteniment als salons de ball de les classes mitjanes, i la dansa urbana, lligada a la música popular actual.
La dansa cortesana
La dansa cortesana és el ball propi de les corts i els ambients senyorials. Va evolucionar al llarg dels segles en funció dels canvis de la societat.
En l'antiguitat, la dansa tenia un paper molt important, tant en la vida privada com en les celebracions públiques. Principalment es dansava en grup i amb membres del mateix sexe.
A l'Edat Mitjana, la dansa es desenvolupà poc, segurament per la influència que va exercir l'església. D'aquell període destaquen, però, les danses macabres, en què alguns personatges ballaven disfressats d'esquelets per representar el poder de la mort sobre la vida.
Durant el Renaixement es va produir un gran desenvolupament de la dansa. Són importants la pavana, la gallarda, l'alemanda i la correnta. Les danses renaixentistes es van continuar desenvolupant durant el Barroc i en van aparèixer de noves, com ara la sarabanda, la giga, la xacona i el minuet.
Durant els segles XIX i XX, els canvis socials van fer que la dansa es popularitzés. Amb l'aparició de les sales de ball, les cases cortesanes i els palaus ja no eren els únics espais on es podia desenvolupar aquest art. A més, la incorporació de ritmes d'altres cultures, com els llatinoamericans, va enriquir les danses, i l'aparició del rock-and-roll va propiciar que la música passés dels salons de ball a les discoteques.
La dansa popular
La dansa popular és la creada i ballada pel poble i, per tant, actua com a testimoni de la cultura tradicional. Les danses populars, que pertanyen al folklore, parteixen de les músiques i els símbols propis de cada poble.
A Espanya hi ha una gran varietat de danses populars, com la sardana, la jota, el bolero, les danses de roda, etc.
La dansa de saló apareix com una forma d'entreteniment al llarg del segle XIX amb l'aparició d'una nova classe social, la burgesia. Es tracta de danses rítmiques i amb un caràcter enèrgic que poden ser interpretades en grup, en parella o individualment. En aquesta categoria destaquen la polca, el vals, el tango, la rumba i la samba.
La dansa urbana
La dansa urbana va aparèixer després de la Segona Guerra Mundial, i arriba fins als nostres dies. Abraça el rock, el twist, el break dance, el hip-hop, el rap, etc.