Origen i Evolució de la Vida a la Terra

Definició de la Vida

Els antics relacionaven la vida amb el moviment. Tot allò que es movia de forma autònoma estava viu. Aristòtil va considerar que l'existència de l'ànima marcava la diferència entre el món material, sense ànima, i el món viu, amb ànima.

Durant els segles XVI i XVII van aparèixer dues tendències: els mecanicistes i els vitalistes. Els mecanicistes no veien els éssers vius gaire diferents de les màquines. Els vitalistes consideraven l'impuls vital com a distintiu dels éssers vius respecte del món físic. L'impuls vital és una espècie de força immaterial que tenen els éssers vius i no té per què ser de caràcter sobrenatural.

Actualment, la vida es defineix a nivell biològic, és a dir, la vida és sinònim d'ésser viu que neix, creix, es relaciona i es reprodueix. De manera que, a nivell biològic, la característica bàsica d'un ésser viu és que es troba format per cèl·lules i que aquestes cèl·lules funcionen d'acord amb un programa prefixat genèticament.

Per distingir la vida o els éssers vius de la resta de fenòmens de l'univers, tenim en compte les següents propietats:

• Els éssers vius estan formats per cèl·lules.
• Cada cèl·lula està envoltada d'una membrana que la separa de l'exterior.
• La cèl·lula conté un equipament bioquímic complet que li permet alimentar-se, relacionar-se i reproduir-se.
• Les escultures moleculars fonamentals dels éssers vius són les proteïnes, que es formen d'acord amb les instruccions contingudes al material genètic.
• La propietat més important dels éssers vius és la de reproduir-se, sigui individualment o en parelles sexuals.
• Finalment, hi ha organismes que no es reprodueixen, però tots els organismes procedeixen de la reproducció.

L'Origen de la Vida

Els Primers Organismes

La Terra, al principi, era una bola calenta bombardejada per radiacions ionitzants procedents del Sol. Es creu que a la Terra hi havia en abundància oxigen, carboni, nitrogen, sofre, fòsfor, calci, magnesi, ferro i altres àtoms que també abunden en altres planetes, mentre que l'univers està format essencialment d'hidrogen i heli.

Tots aquests elements, sotmesos a grans radiacions, es van combinar de milers de maneres i van generar molècules cada vegada més complexes. Es creu que, en algun moment, una mescla adequada de molècules en un medi apropiat va donar lloc a la primera cèl·lula. Aquesta primera cèl·lula havia de ser un mecanisme molt senzill.

D'on Prové l'Aigua?

L'explicació inicial que l'aigua no es trobava als inicis de la Terra prové que l'aigua no va poder condensar-se en el moment de la formació de la Terra ni en òrbites properes al Sol, a causa de les altes temperatures.

La hipòtesi més acceptada proposa que l'aigua va arribar a la Terra transportada per un asteroide de gel que va impactar. El gel de l'asteroide es va desglaçar i aquesta aigua va passar a formar part del magma.

D'on Prové el Carboni?

Actualment, sabem que la nebulosa a partir de la qual es va formar la Terra no era excessivament rica en carboni, ja que els materials que ens arriben del Sol contenen 30 vegades menys de carboni que el que trobem a l'esfera.

L'origen del carboni s'ha de buscar a l'interior de la Terra, que és on es va acumular quan la Terra estava en formació. En aquest moment, el carboni va arribar en forma de CO2, que apareix a la superfície terrestre a partir d'erupcions volcàniques. Posteriorment, aquest diòxid de carboni ha estat assimilat per alguns éssers vius (autòtrofs) en forma de matèria orgànica.

Un Escenari per a la Vida

Hem de partir que l'interior de la Terra estava molt calent, que la majoria dels continents no estaven formats i tot el vulcanisme era submarí. Aquest vulcanisme afavoreix la vida d'organismes primitius en aigües molt calentes i riques en minerals dissolts. Aquests organismes no necessiten energia solar; l'energia la treuen a partir de reaccions químiques. Obtenen l'energia a partir d'oxidar compostos reduïts (H2S). Aquests organismes podrien ser bacteris i aquest tipus de reaccions químiques es diu quimiosíntesi.

El Debat sobre l'Origen de la Vida

1 Generació Espontània

Aquests dos paràgrafs recollien l'opinió des d'Aristòtil fins al segle XIX. La idea percebuda era que alguns éssers vius sorgien de manera espontània gràcies a una mena de força vegetativa que manava en la pròpia matèria.

Pel que fa als organismes petits, la idea de la generació espontània era fàcilment contrastable en les observacions. En aquells moments, va aparèixer el microscopi, que va reforçar la idea de la generació espontània.