Origen i Evolució dels Diners: del Bescanvi al Sistema Financer

L'origen dels diners: del Bescanvi a l'actualitat

L'origen dels diners sorgeix amb el bescanvi. El bescanvi era la forma amb la qual els individus s'intercanviaven els seus productes. El bescanvi tenia inconvenients, com per exemple, determinar el valor de les mercaderies. A més, si un volia intercanviar el seu producte, ho havia de fer pel producte que l'altre tenia, la qual cosa podria interessar o no.

Per solucionar aquests inconvenients van sorgir els diners anomenats diners mercaderia, qualsevol bé que tingués el mateix valor com a moneda que com a mercaderia. Es van utilitzar sal, petxines, pedres precioses, però els béns que més es van utilitzar com a diners mercaderia van ser els metalls preciosos (or i plata).

No tots els béns s'accepten com a diners mercaderia, per això van aparèixer els diners metàl·lics, que són els diners en forma de monedes d'or, plata o bronze. Aquests diners metàl·lics es deixaven dipositats en banquers. Com a comprovant, lliuraven rebuts pel valor metàl·lic dipositat, apareixent d'aquesta manera els bitllets emesos. Però amb el temps, els canvistes van comprovar que sempre tenien diners dipositats que no s'utilitzaven i van concedir préstecs. Els canvistes o banquers van tenir molts problemes per a retornar els diners, la qual cosa va dur als països a crear els anomenats ''Bancs Centrals'', sorgint així els diners fiduciaris: diners que adquirien valor per si mateixos i no per representar metalls; aquests es trobaven en els bancs centrals.

Diner és tot allò que és acceptat per pagar béns i serveis.

Funcions dels diners

• Mitjà de pagament: compra o venda de mercaderies.
• Donar valor a tots els béns i serveis.
• Conservar i acumular riquesa.

El Sistema Financer

El sistema financer és el conjunt d'institucions, mitjans i mercats que existeixen en un país per captar recursos dels estalviadors per canalitzar-los cap als inversors.

• Estalviadors
  • Famílies
  • Empreses
• Institucions Financeres
  • Bancs
  • Caixes
• Inversors
  • Empreses
  • Famílies
  • Organismes públics

Objectius del Sistema Financer

• Captar diners de les famílies i empreses, assegurant-los uns interessos a favor seu i poder-los ser retornats en el moment determinant.
• Satisfer les necessitats dels inversors (famílies, empreses o organismes públics) posant a la seva disposició préstecs, accions, etc., exigint el pagament d'interessos i la devolució corresponent.

Bancs Centrals

Els Bancs Centrals són, en cada país, els encarregats d'emetre els bitllets i regular la quantitat de diner que hi ha en circulació. Aquest va ser substituït pel Banc Central.

Funcions del Banc Central Europeu (BCE)

• Definició de la política monetària, que inclou fixar el tipus d'interès i controlar la quantitat de diner en circulació.
• Monopoli de l'emissió de bitllets.
• Supervisió del bon funcionament del sistema financer en el seu conjunt.
• El Banc Central Europeu actua com a banc de bancs per facilitar-li préstecs quan aquests tenen problemes de liquiditat.

Funcions del Banc d'Espanya

• Definir, conjuntament amb el BCE, la política monetària de la Unió Europea, amb l'objectiu de mantenir l'estabilitat de preus i un creixement equilibrat.
• Realitzar les operacions de canvi de divises.
• Promoure el bon funcionament del sistema de pagaments.
• Emissió de la moneda metàl·lica.
• Actuar com a banc de bancs i facilitar préstecs si ho necessiten.
• Supervisar el funcionament, la solvència i el comportament de tres entitats financeres.
• Prestar el servei de tresoreria als organismes públics i gestionar el deute públic.
• Elaborar estudis, publicacions i estadístiques que són necessàries per a un bon funcionament de l'economia.

Altres serveis centralitzats pel Banc d'Espanya

• Central d'informació de riscos: elabora estadístiques del desenvolupament del crèdit a Espanya.
• Central de balanços: centralitza la informació a través dels balanços.
• Servei de reclamacions: rebre i tramitar les reclamacions que poden fer els clients de les entitats financeres.

Entitats financeres

Entitats financeres bancàries

• La Banca Privada

  Els bancs són entitats financeres amb capacitat de crear diners a través dels crèdits que concedeixen.

• Caixes d'Estalvi

  Són institucions financeres sense afany de lucre, que dediquen els seus beneficis a obres benèfico-socials.

• Cooperatives de Crèdit

  Són empreses financeres en forma de cooperativa que es dediquen al negoci bancari i que atenen preferentment als seus socis.

Entitats financeres no bancàries

• Les companyies d'assegurances: aquestes companyies emeten pòlisses d'assegurances que els clients paguen (primes), i a canvi, aquests obtenen cobertura davant possibles riscos. Les companyies d'assegurances han de posseir importants reserves per fer front als sinistres. Si no es produeixen els sinistres, les reserves seran invertides.
• Els fons de pensions: tenen com a missió complementar les pensions que la seguretat social paga després de la jubilació. Per a això, les associacions paguen durant la seva vida social, actives aportacions periòdiques. Aquestes aportacions són invertides per aquestes entitats.
• Les societats i fons d'inversió: capten els seus recursos mitjançant l'emissió de títols valors. Els fons d'inversió es diferencien de les societats d'inversió que, per a captar els seus recursos, emeten certificats de participació.
• Entitats financeres d'intermediació borsària.
  • Societats i agències de valors.
  • Institucions d'inversió col·lectiva.
• Empreses d'arrendament financer (lísing/leasing): la seva finalitat fonamental és el finançament de béns d'equip (maquinària) a través d'un contracte d'arrendament financer basat en avantatges fiscals i amb una opció de compra al final del període d'arrendament per un valor determinat.
• Empreses de cobrament (factoring): són empreses que realitzen gestions de cobrament dels crèdits dels clients d'altres empreses.
• Societats de garantia recíproca: són societats que faciliten el crèdit a les petites i mitjanes empreses mitjançant la concessió d'avals per als crèdits que aquestes empreses sol·liciten a les entitats financeres.

• ACTIUS FINANCERS: drets de cobrament
• PASSIUS FINANCERS: deure de pagament

Actius financers

1. El diner
2. Els dipòsits bancaris
3. Pagarés
4. Lletres del tresor
5. Préstecs
6. Pòlisses d'assegurances
7. Accions i obligacions

Característiques dels actius financers

• La rendibilitat: és la contrapartida o rendiment que s'obté per cedir uns recursos i també pel risc que això comporta.
• La liquiditat: és la major o menor facilitat que té un actiu financer per convertir-se en diners. Està en relació inversa a la rendibilitat.
• El risc: és la possibilitat que té un actiu financer per a ser reemborsat en el moment del seu venciment. Està relacionat amb el tipus de producte, la solvència de l'empresari, garanties que ofereix i també amb el temps.

Els mercats financers

Són aquells llocs, físics o virtuals, on es negocien els actius financers.

Funcions dels mercats financers

• Posar en contacte estalviadors i inversors.
• Fixar els preus dels actius financers en funció de la demanda.
• Reduir els costos i terminis en què es realitzen els intercanvis, agilitzant el procés de liquidació.
• Proporcionar liquiditat als posseïdors d'aquests actius, és a dir, facilitar la venda a altres persones i empreses.

Classes de mercats financers

• Mercat monetari (amb venciment a curt termini):
  • Diners
  • Pagarés
  • Lletres
  • Certificats de dipòsit
• Mercat de capitals (amb venciment superior a l'any):
  • Obligacions
  • Accions
  • Lletres
  • Cèl·lules hipotecàries

Segons el tipus d'actius financers

• Mercat primari: es posen en circulació els actius financers creats per les empreses per primera vegada.
• Mercat secundari: mercats en els quals es negocien els actius financers creats amb anterioritat (Borsa de valors).

Operacions financeres

• CONCEPTE: és qualsevol acció encaminada a la substitució d'un o més capitals per un o més capitals equivalents en diferents moments, aplicant una determinada llei financera.
• Llei financera: és la regla concreta que s'utilitza per calcular els capitals equivalents en una operació financera, tenint en compte el temps i el tipus d'interès.
• Elements d'una operació financera:
  • Origen: moment d'inici que generalment coincideix amb la data o venciment del primer capital.
  • Final: és quan l'operació financera finalitza i coincideix amb el venciment de l'últim capital.
  • Durada: temps comprès entre l'origen i el final.
  • Creditor (prestador): és el que presta el capital (proveïdors).
  • Deutor (prestatari): és qui rep el capital i es compromet, per tant, a retornar-lo pagant uns interessos (clients).

Classificació de les operacions financeres

• Certes: són aquelles en les quals la quantia com el venciment estan determinats.
• Aleatòries: són aquelles en les quals les quantitats i/o venciments no estan determinats.

En funció de la durada

• Curt termini: operació de durada igual o inferior a l'any.
• Llarg termini: superior a l'any.

En funció de la llei financera

• Capitalització: es caracteritza pel fet que el moment d'equivalència és posterior al venciment de l'últim capital.
• Actualització: són operacions en les quals el moment d'equivalència és anterior al venciment del primer capital.
• Mixtes: són operacions en les quals el moment d'equivalència es troba entre el primer i l'últim venciment dels capitals.

Règims de capitalització

• Capitalització simple: els interessos de cada període es calculen sempre sobre el mateix capital inicial.
• Capitalització composta: els interessos de cada període s'acumulen al capital anterior per produir els interessos del període següent.