Origen del teatre romà i els autors Plaute i Terenci

Tant Plaute com Terenci conreaven un tipus de peça teatral anomenada comèdia a la grega, ja que imitava models del teatre grec, tant pel que fa a l’acció com als personatges. Això, però, no impedeix que hi hagi moltes referències al món romà. Els personatges tenien noms grecs i acostumaven a portar vestits típics grecs com era el pallium, d’aquí apareix el nom “fabula palliata”. Aquest terme s’inspirava en la comèdia grega en la que l’acció girava entorn a la vida i els costums de personatges fixes com era un esclau, una doncella, un soldat, un jove… i per tant, seguia una estructura formal basada en el model grec. A més, tal com indica el seu nom, feia referència al pallium (el mantell grec) que portaven els personatges.

Plaute va viure entre els segles III i II a.C a Sàrsina, una regió d’Umbria (Itàlia), aproximadament cap a l’any 255 a.C., però no es sap les dates concretes, i es va traslladar a Roma de jove on va exercir de soldat i comerciant. Va morir a Roma tenint bastant popularitat a l’any 184 a.C. Va viure la Primera Guerra Púnica i la Segona Guerra Púnica. Va ser molt popular ja que escrivia comèdies per les classes baixes. Buscava la intenció de divertir, fer riure i tranquil·litzar el seu públic mentre estaven en temps de guerres. Les obres de Plaute sempre constaven dels mateixos arguments, on un jove de classe social alta s'enamora d'una esclava, però no té diners per comprar-la. Llavors el seu ingeniós esclau li ajuda per tal d’aconseguir diners i poder comprar l’esclava a canvi de la seva llibertat. Així que l’esclau amb tota mena d'enganys aconsegueix els diners per al seu amo. Acabant amb un final que és feliç i es descobreix que la jove esclava és una donzella de bona família que havia estat raptada, que es reconeguda gràcies a un objecte o una marca en el cos. Les seves comèdies es diuen “Fabulae motoriae” o “Comèdies trepidants” perquè Plaute no es preocupava per donar coherència a l’acció de les seves comèdies que tenen un ritme molt ràpid sinó que sovint es resoleixen d’una manera sobtada i brusca. L’objectiu principal de les seves comèdies és fer riure i divertir al públic sense cap intenció moralitzadora. Utilitza el llenguatge col·loquial que es parlava a la Roma de la seva època, jocs de mots i invenció de mots, acudits.

Terenci va tenir una gran influència grega ja que pertanyia al cercle dels Escipions. Plaute era un home de poble que escrivia comèdies per a les classes més baixes i per tant utilitzava un llenguatge en general bastant col·loquial i expressiu. En canvi Terenci, era un autor proper a la noblesa i per tant les seves comèdies tenien un llenguatge més culte. Les obres de Terenci estan més ben estructurades que les de Plaute, són més reflexives. L’acció es situa a Grècia (com la de Plaute) però dóna una altra visió: una Grècia que és sinònim d’emabilitat i honestedat, no pas de vici, com és el cas de Plaute. El llatí de Terenci és més depurat, reflecteix el registre conversacional de la societat aristocràtica en què viu. En les obres de Plaute pren bastant importància el personatge de l’esclau ja que és el que ajuda a que la trama es desenvolupi. En canvi Terenci treu protagonisme a la figura de l’esclau per atorgar-lo als joves, d’aquesta manera subratlla els valors de la bona educació, que és el tema principal de les seves obres. Plaute era un autor que no tenia cap preocupació moral o intel·lectual, només volia divertir i fer riure al seu públic. En canvi Terenci era un autor que tenia una gran preocupació moral.