Organització territorial i urbana: Estats, ciutats i planificació

Organització política i territorial dels Estats

Les societats s’organitzen tant a nivell territorial, administratiu i polític de diferents formes per a regular la seua convivència. Els estats són les unitats bàsiques de l’organització política del món. Els Estats estan constituïts per quatre elements bàsics: la població (formada pels ciutadans de l’Estat); el territori (espai físic delimitat per fronteres); la sobirania (es refereix a qui té el poder de l’Estat) i les institucions (organismes que exerceixen el poder en l’Estat).

L'Estat espanyol

Espanya és un estat social i democràtic de dret, i la forma de govern és la monarquia parlamentària bicameral. Espanya és un estat descentralitzat: amb diferents centres de poder polític, els poders regionals gaudeixen d'autonomia. L’organització territorial d’Espanya s'estructura en tres nivells:

• Comunitats autònomes: es conformen com a exercici del dret a l'autonomia reconegut per a les nacionalitats i regions que integren l'Estat espanyol.
• Províncies: van ser la divisió administrativa de primer grau amb personalitat jurídica pròpia formada per una agrupació de municipis.
• Municipis: és l'entitat local bàsica de l'organització territorial i element primari de participació ciutadana en els assumptes públics.

Desigualtats territorials a Espanya

Les causes de les desigualtats territorials a Espanya són:

1. Els contrastos de grandària (superfície) s'expliquen per l’evolució històrica dels diferents territoris i les condicions naturals.
2. Els desequilibris poblacionals, a banda de la diferent distribució dels recursos, estan condicionats per les migracions exteriors.
3. Els contrastos en el desenvolupament estan relacionats amb l'estructura de la producció de cada comunitat. Les desigualtats es poden explicar per:

• Diferències salarials segons el nivell de qualificació de les persones.
• Desigualtat de gènere.
• Elevada taxa d’atur.
• Desigualtats d’oportunitats en quant a educació i formació.

L'estructura urbana

La morfologia urbana fa referència a l'aspecte extern de la ciutat. Resulta de la combinació del plànol, la construcció o disposició i tipus d'edificis, els usos del sòl, l’emplaçament i situació de la ciutat.

Elements de la ciutat

• El centre històric: correspon a l’espai que ocupava la ciutat abans del fort creixement que va provocar la revolució industrial. Els seus carrers solen ser estrets i irregulars perquè no es van planificar quan es van construir.
• Els barris dels eixamples: traçat a partir de la ciutat antiga per l’enderrocament de les muralles medievals entre mediats del segle XIX i el primer terç del XX.
• La perifèria o zona suburbana: anell edificat més exterior de la ciutat i zona en creixement en l’actualitat. Inclou una àrea suburbana adjacent al nucli central de la ciutat en la qual es mantenen el continu edificat i les funcions urbanes.

Un plànol urbà és la representació simplificada d’una ciutat o fragment de la mateixa. En el plànol es fiquen a escala la xarxa viària. Els plànols poden ser: irregular, ortogonal o radiocèntric.

La trama urbana és la disposició més o menys densa dels edificis de la ciutat.

Usos del sòl urbà

• Residencial: és l'ús principal i ocupa la major superfície de la ciutat. També és l'ús de major tradició històrica.
• Àrees comercials: situades a la perifèria, a prop de les vies.
• CBD (Central Business District) o centre de negocis: es caracteritza per la presència d'oficines de grans empreses.
• Zones dedicades al transport (estacions de ferrocarril, ports, aeroports, etc.) i logística.
• Polígons industrials.
• Àrees educatives o culturals com els campus universitaris.
• Àrees hospitalàries.
• Espais recreatius i espais verds.

La planificació del sòl urbà

En la planificació del sòl urbà intervenen:

• Els propietaris del sòl: pretenen que el creixement urbà es dirigisca.
• La ciutadania: s’organitza en associacions per a defendre els seus interessos.
• El poder polític: que intervé a través de la planificació urbana.

Tipus de sòl

• Sòl urbà: terrenys que compten (o arriben a disposar) dels serveis d'accés rodat, proveïment i evacuació d'aigües i subministrament d'energia elèctrica, amb característiques adequades per a la construcció.
• Sòl urbanitzable: aquell susceptible d'arribar a convertir-se en sòl urbà. És una reserva de sòl per al creixement de la ciutat.

Factors que influeixen en el preu del sòl

• L’accessibilitat: els preus són més alts prop de les estacions de transport.
• El medi ambient: la proximitat a parcs i jardins.
• Els processos de gentrificació: procés pel qual un barri obrer, prèviament abandonat i degradat, es revaloritza.