Organització territorial de l'Estat. L'Estatut d'Autonomia de Catalunya. La Generalitat de Catalunya i els seus òrgans de govern

La Constitució Espanyola(1978)
regula els aspectes més importants del sistema polític actual i és la norma suprema que tots els ciutadans i governants han d’obeir.La Constitució defineix la nostra forma de govern com a monarquia parlamentària, la forma d’Estat com a Estat sociali democràtic de dret, i l’estructura territorial com a Estat de les Autonomies.

Monarquia parlamentaria:

El rei és el cap de l'estat,però el govern és elegit pel parlament.Al govern li correspon la direcció de la política de l'estat i pot disoldre el Parlament.

Corona:

Que ostenta a persona del rei,representa l'Estat.El rei és àrbitre i moderador de les institucions.

Rei:

No pot fer lleis,no dirigeix políticament l'Estat ni pot jutjar.Té com a funció aconsellar,impulsar i advertir qui fa aquestes funcions:Parlament,Govern o exacutiu i tribunals de justícia.El carrec del rei es vitalici i hereditari i no sel pot fer dimitir.

Divisió de poder:

Un dels principis organitzatius de les democràcies parlamentàries és la divisió de poders.•A l’Estat espanyol la funció legislativacorrespon al Parlament; la funció executiva, al Govern; i la funció judicial, als jutges i als tribunals de justícia.

Parlament:

A Espanya el Parlament s’anomena Corts Generals. Està format per dues cambres: el Congrés dels Diputatsi el Senat.•Les Corts exerceixen dues funcions fonamentals: •La legislativa, que consisteix en l’elaboració i aprovació de les lleis.•La de controldel Govern.•El Govern i el seu President són elegits pel Parlament i estan sotmesos a la seva vigilància.

El govern:

El Governespanyol està format pel Presidenti els Ministres.•El govern és l’òrgan que fixa els objectius que s’han d’assolir i decideix quines són les estratègies i els mitjans per assolir aquests objectius. •Una vegada determinades aquestes estratègies i els mitjans que s’han de seguir, el Govern les executaa través dels Ministeris i d’altres òrgans de l’Administració.

Jutges:

L’aplicació de les lleis la duen a terme els jutgesi els tribunals de justícia, que són independents dels altres poders de l’Estat.

Participació política:

A l’Estat espanyol els ciutadans elegeixen, cada quatre anys, els membres del Congrés i del Senat, els membres dels parlaments autonòmics i els regidors dels respectius ajuntaments. •Els partits políticssón els canals a través dels quals els ciutadans solen participar en la vida política.

Models de organitzacions territorials:

Al llarg del temps han existit dos grans models d’organització territorial del poder de l’Estat:•El centralista, basat en l’existència d’un únic centre amb capacitat per decidir la política de l’Estat en tots els àmbits d’actuació.•El descentralitzat, que admet l’existència de diversos centres de decisió política.•El model centralista va imperar a Espanya des del començament del Segle XVIII fins a la Constitució de 1978.•A partir de 1978 es va establir l’anomenat Estat de les Autonomies, és a dir, un Estat políticament descentralitzat format per diferents comunitats autònomes.

L'estat espanyol:

La Constitució preveu que les comunitats autònomes, a través dels seus estatuts d’autonomia, puguin assumir competències en altres àmbits, com l’agricultura, la ramaderia, etc.•En aquests àmbits les comunitats autònomes poden fixar les seves pròpies opcions polítiques i aplicar-les per mitjà de la seva Administració.•El Tribunal Constitucionalés l’encarregat de resoldre els conflictes que puguin sorgir entre l’Estat i les comunitats autònomes relatius al repartiment de competències

Estatut d’autonomia del 32

Estatut de Núria

Les aspiracions d’autogovern de Catalunya van ser recollides, per primer cop, durant la Segona República Espanyola, en la Constitució del 1931, que va fer possible la redacció de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya del 1932.Durant la dictadura del general Franco l’Estatut va restar suspès.

Els Estatuts del 1979 i del 2006

En el període de transició democràtica dels anys setanta es va restablir un model d’autogovern autònom, amb l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya del 1979.

Estatut de sau

L’any 2003 es va impulsar la reforma de l’Estatut, per tal d’adaptar-lo a les noves necessitats de la Catalunya actual. El 18 de juny de 2006, el nou Estatutva ser aprovat en referèndum pels ciutadans de Catalunya.Estatut de Miravet.

Institucions d’autogovern: la Generalitat

La Generalitatestà constituïda per:El Parlament.És l’encarregat de legislar, d’aprovar els pressupostos i de controlar l’activitat del Govern.La Presidència.El President és el màxim representant de l’Estat espanyol a Catalunya i passa comptes de la seva activitat davant el Parlament català.El Consell Executiu.Té funcions executives i administratives.La Generalitat també la integren altres cossos, com el Consell Consultiu, laSindicatura de Comptes i laSindicatura de Greuges.

Els poders efectius de la Generalitat de Catalunya

L’Estatut d’Autonomia assegura que la Generalitat té competències exclusives en diverses àrees: organització de les institucions d’autogovern, desenvolupament del dret català, cultura, administració local, etc..A més, la Generalitat és responsable de l’aplicació correcta dels convenis internacionals en les àrees en què exerceix la competència..La majoria dels ingressos de la Generalitat procedeix de les transferències cedides per l’Estat en funció dels serveis i de les competències traspassades.

L’organització territorial de Catalunya

La Constitució espanyola i l’Estatut d’Autonomia de Catalunya preveuen l’organització territorial.Segons la Constitució, Catalunya es divideix en quatre províncies, que són les unitats administratives que organitzen el territori espanyol i que estan constituïdes per l’agrupació de molts municipis.Segons l’Estatut d’Autonomia del 2006, Catalunya té capacitat per organitzar el seu territori en municipis icomarques.

Els municipis:

El municipiés la unitat territorial bàsica a partir de la qual es defineix l’organització territorial de Catalunya..Catalunya està formada per 946 municipis.Els municipis es regeixen a través de l’Administració localo municipalque, en ser més propera al ciutadà, pot solucionar molts dels seus problemes més ràpidament.L’Administració municipals’exerceix en tot l’àmbit territorial en el qual un Ajuntament té competències. El govern d’un municipi és responsabilitat de l’Ajuntament, i està format per l’alcalde i elsregidors.

Les comarques:

La comarcaés una entitat local de caràcter territorial formada per l’agrupació de municipis. Té una personalitat jurídica pròpia i autonomia per fer les seves polítiques..Durant la Segona República es va proposar la divisió territorial de Catalunya en 38 comarques, agrupades en nou regions. La Guerra Civil i la dictadura impediren aquesta divisió territorial..L’any 1987 es recuperà la divisió comarcal aprovada per la Generalitat republicana el 1936.L’any 1995 el Parlament va aprovar un Pla territorial general, que divideix Catalunya en sis àmbits territorials: l’àmbit metropolità de Barcelona, les comarques gironines, el Camp de Tarragona, les Terres de l’Ebre, l’àmbit de Ponent i les comarques centrals.