Organització Política i Cultura de la Península Ibèrica

L'Origen de les Corts

Les Corts eren la reunió dels tres braços o estaments (nobiliari, eclesiàstic i ciutadà) amb el rei. Es van començar a formalitzar arran del creixement de les ciutats i de l'auge d'una rica burgesia que el rei volia incorporar als òrgans de govern, al costat de la noblesa.

El monarca solia convocar Corts per demanar recursos econòmics per a les seves campanyes militars (subsidis). Per això, li interessava comptar amb la burgesia, ja que la noblesa estava en part exempta del pagament d'impostos.

Les primeres Corts que es van crear a la Península van ser les del regne de Lleó l'any 1188 i més endavant, les del regne de Castella el 1217. Amb la unió dels regnes de Castella i de Lleó, les Corts van començar a convocar-se juntes, tot i que fins al s. XV també es van reunir per separat. Les Corts castellanes van mantenir sempre un caràcter consultiu i d'aprovació dels subsidis.

A la Corona d'Aragó, cada regne tenia les seves pròpies Corts (Aragó, Catalunya i València). A diferència de Castella, gaudien d'una certa funció legislativa i votaven els impostos. A partir del s. XV a Catalunya es va crear una delegació permanent de les Corts, que va rebre el nom de Generalitat i que tenia com a funció recaptar impostos i vetllar pel compliment de les lleis.

Al regne de Navarra, les Corts es van reunir per primera vegada el 1253, i el monarca havia de respectar els furs, els drets i les tradicions del regne. Els furs constituïen una limitació de poder reial, per la qual cosa el rei havia de consultar certes decisions del consell reial, i més endavant, a les Corts. El Fur General de Navarra va ser recopilat entre els anys 1234 i 1253.

Comparació de l'Organització Política

Corona de Castella, Corona d'Aragó i Regne de Navarra

Les institucions polítiques:

- Monarquia:

• Regne de Navarra: el rei era elegit per Déu. Hi havia un Tribunal de Justícia. També comptava amb un Consell Reial, Cancelleria i Tresoreria.
• Corona de Castella: el rei era elegit per Déu. Era una monarquia autoritària, que significa que el rei abasta tots els poders. Comptava amb un Consell Reial, un Tribunal de Justícia, Cancelleria i Tresoreria. Això s'aplicava a tot el territori menys al País Basc.
• Corona d'Aragó: el rei era elegit per Déu, i comptava amb un Consell Reial, un Tribunal de Justícia, Cancelleria i Tresoreria.

- Corts:

• Regne de Navarra: es van crear el 1253. Tenien caràcter consultiu, però el rei havia de consultar els furs.
• Corona de Castella: juraven fidelitat al rei, aprovaven impostos. La Cort de Lleó es va crear el 1188 i la de Castella el 1217 i tenien caràcter consultiu.
• Corona d'Aragó: estava dividida en tres: Aragó, Catalunya i València. Tenien funció legislativa, és a dir, aprovaven impostos i lleis.

- Municipis:

• Corona de Castella: comptaven amb un Consell Electiu, que era el substitut de l'ajuntament, i més tard va sorgir el Corregidor, el representant del poder reial.
• Corona d'Aragó: Jaume I va establir l'organització dels municipis, sobretot el de Barcelona, que va acabar en mans del Consell de Cent, una assemblea formada per cent ciutadans elegits.

Cultura

En la cultura és important destacar les seves creences religioses que, encara que no siguin gaire conegudes, se sap que tenien molts déus, que feien rituals complexos i tenien un ritual funerari. Cal destacar que les seves arts decoratives reflecteixen la influència dels pobles colonitzadors.

En l'escultura utilitzaven el bronze i la pedra, i les seves representacions eren de temes religiosos.

La ceràmica es produí en més quantitat i més especialitzada gràcies al torn de terrissaire. En les noves formes s'observa la influència oriental, sobretot grega, i tenen una rica decoració pintada amb motius geomètrics i figuratius.

Habitaven l'est i el sud de la península Ibèrica.