Ordre internacional: estats, globalització i poder

Estats pluralistes:

Definició: Promouen la diversitat social, cultural i política.

Característiques:

• Protecció de drets individuals.
• Sistemes democràtics i participació ciutadana.
• No intervenció.
• Descentralització i autonomia regional.

(La OTAN és pluralista, ja que és un acord per promulgar seguretat entre els membres i la reciprocitat.)

Estats solidaristes:

Definició: Enfocaments en la cohesió social i el benestar col·lectiu.

Característiques:

• Foment de la cooperació i solidaritat entre individus.
• Major intervenció estatal en l'economia i polítiques socials.
• Construcció d'una identitat col·lectiva.
• Enfocament en la justícia social i reducció de desigualtats.
• Aplicació de normes internes i dures a llarg termini en guerres en nom de la societat internacional (seguretat col·lectiva).
• Si construïda al voltant dels individus i no estats.

Ordre prim: Sistema simple i informal de relacions entre estats.

• Enfocament en la seguretat i la supervivència.
• Predomini de la competència i el conflicte.
• Menys institucions i normes formals.
• Ús de la força militar i el poder.

Ordre dens: Sistema complex i estructurat amb més cooperació.

• Enfocament en la cooperació i la diplomàcia.
• Existència d'institucions internacionals (ex: ONU).
• Normes i regles que promouen la predictibilitat i estabilitat.

Multilateralismo: Pràctica de coordinar polítiques nacionals en grups de tres o més estats a través de mecanismes o estats (Keohane). Es presenta de les següents formes:

1. Institucions internacionals.
2. Règims internacionals.
3. Organitzacions intergovernamentals.

Mundialització (segles XV-XX):

• Estats com a actors decisius i protagonistes.
• Establiment de fronteres delimitades i protegides.
• Importància del concepte Estat més que la població i territori.
• Basat en dominar i controlar els espais territorials - poder dur.

Globalització (segle XX - actualitat):

• Actors transnacionals com a actors decisius.
• Creació de noves fronteres (ètniques, lingüístiques...).
• Desaparició de l'Estat per sobre del poder i territori.
• Basat en dominar les xarxes bàsiques financeres, productives, de comunicació - poder estructural/suau.

Globalització: definició: (Castells i Beck, ja que l'objectiu és entendre com els estats estan sent transformats per la globalització).

(Castells) La globalització és una discontinuïtat històrica. Això significa que és un nou procés marcat per:

1. La revolució en les comunicacions.
2. La transformació del sistema capitalista mundial.

(Beck) La globalització canvia les regles del joc, i la política es desestima i es delimita. Es tracta d'un canvi en les regles tradicionals en termes de com s'exerceix la política. La política deixa de ser exclusiva dels estats i passa a estar lligada al territori. Amb la globalització, la política ja no està necessàriament ancorada als estats, ja que hi ha molts actors dins de la xarxa. Això provoca un canvi en la sobirania de les nacions i la política va més enllà dels estats.

Globalització. Hiperglobalistes (Ohmae): La globalització és irreversible i positiva.

• Creixement econòmic: Impulsa l'ocupació i l'economia.
• Interconnexió: Fomenta la pau i la cooperació cultural.
• Innovació: Millora la qualitat de vida a través de l'intercanvi d'idees i tecnologia.

Escèptics (Hirst i Thompson): Els efectes de la globalització són sobrevalorats i els beneficis limitats.

• Desigualtat: Augmenta la bretxa entre rics i pobres.
• Identitat cultural: Pot portar a la homogeneïtzació i pèrdua de tradicions.
• Impactes negatius: Genera atur i explotació laboral en països en desenvolupament.
• Internacionalització: producte del multilateralismo econòmic. Nord-Sud accentua la marginalització de països del tercer món.

Transformacionalistes (Rosenau i Giddens): La globalització està reconfigurant societats, economies i política de manera complexa.

• Canvis profunds: Impactes significatius en governança i cultura.
• Adaptació: Necessitat d'ajustar-se a canvis, generant tensions.
• Variabilitat: Efectes diferents segons el context regional (Àfrica no és el mateix que Àsia).

PODER: Pot ser:

Capacitats materials: Recursos i influència disponibles per a un actor.

Distribució del poder: Com s'organitza i es reparteix el poder entre diferents actors.

Competència pel poder: Lluita per la influència i rivalitat entre actors.

IDEES/NORMES:

Normes de coexistència: Restringeixen i coordinen l'acció dels estats per permetre'ls més llibertat en la persecució dels seus interessos nacionals amb mínima interferència d'altres.

Exemples: Article 2.1 de la Carta de l'ONU (igualtat sobirana dels estats), Article 2.7 (no-interferència en els afers interns).

Normes de cooperació: Promouen l'acció per resoldre problemes globals i inicien dinàmiques d'interacció entre estats.

Exemple: Article 1.3 de la Carta de l'ONU (cooperació en la resolució de problemes internacionals).

Normes solidaristes: Relacionades amb l'existència d'una comunitat humana universal que comparteix preocupacions.

Exemple: Responsabilitat de protegir: “La sobirania d'un estat implica responsabilitats, i la responsabilitat principal de protegir la seva població recau en l'estat mateix.”

INSTITUCIONS: Definició: Conjunts persistents de regles formals i informals que prescriuen rols comportamentals i donen forma a les expectatives (Keohane 2006).

Autoritat internacional: Legitimen les accions dels estats.

Legitimitat col·lectiva: Cossos de les normes.

Redistribució del poder: Mecanismes de votació i lluita pel poder.

Institucions internacionals: Regles per governar el comportament internacional.

Multilateralismo: Coordinació de polítiques entre 3 o més estats.

Forma institucional per coordinar relacions (Keohane 1990, Ruggie 1992).

Barbé sobre poder, idees, institucions: Factors autònoms i interdependents; les idees i institucions influeixen en com les potències defensen els seus interessos.