Ordenament Jurídic Comunitari: Principis i Aplicació

L’aplicació de l’Ordenament Jurídic Comunitari

El Tribunal de Justícia determina els principis bàsics on es sustenta la interrelació de l’ordre jurídic. Aquests principis són:

Principi de Primacia

Es basa en l’aplicació i eficàcia directa del dret comunitari, malgrat que existeixi una norma nacional que ho contradigui. El dret comunitari sempre prevaldrà per sobre de la llei nacional sense importar la naturalesa de l’acte.

Principi d’Efecte Directe

• Aplicabilitat directa: No cal cap mesura comunitària ni nacional per a la seva aplicació interna.
• Efecte directe: Capacitat de donar drets que l’individu podrà reclamar davant dels seus tribunals interns, donant drets i obligacions a un particular o a un estat membre. Pot ser:
  • Horitzontal (particular - particular)
  • Vertical (particular - Estat)

Principi de Responsabilitat

Sistema de Recursos

La intervenció del Tribunal de Justícia de la CE sobre l’aplicació del dret comunitari es fa a través de diversos recursos:

• Recurs d’anul·lació: Controlar la legalitat dels actes vinculants (directiva, decisió i reglament) adoptats per les institucions. Pot ser demanat per:
  • Demandants privilegiats (estats membres)
  • Demandants semiprivilegiats (organismes en segon terme: BCE, Tribunal de Comptes)
  • Demandants particulars (particulars)
• Recurs d’incompliment: Compliment per part dels estats membres dels seus deures.
• Recurs de responsabilitat extracontractual: Control de la responsabilitat extracontractual de les institucions.
• Qüestió prejudicial: Mecanisme a l’abast dels tribunals interns perquè es pronunciï el Tribunal de Justícia Europeu.
• Recurs per omissió: Controlar la inactivitat de les institucions comunitàries.

Lliure Circulació de Mercaderies

El seu objectiu és eliminar qualsevol obstacle (aranzelari o no) que impedeixi el lliure comerç intracomunitari dels productes en un mercat plenament fusionat. Les mercaderies són productes valorables econòmicament i són susceptibles de transacció comercial entre un país i un altre.

Origen de les Mercaderies

• Originària: 100% producció pròpia.
• En lliure pràctica: Quan un producte extracomunitari entra a un país comunitari i paga els aranzels corresponents.

Contingut de la Lliure Circulació de Mercaderies

• Aranzel exterior comú
• Supressió drets de duana
• Supressió de les restriccions quantitatives

Lliure Circulació de Persones

Nacionals d’un estat membre que es desplacen a un altre estat membre amb la finalitat de realitzar una activitat econòmica.

• Lliure circulació de treballadors: Desplaçament i residència d’un nacional d’un estat membre i la seva família a un altre estat membre per realitzar un treball assalariat.
• Desplaçament: Dret d’entrar, sortir o residir en el territori de qualsevol estat membre i obligació dels estats de la UE de no exigir condicions addicionals a les que estan a la normativa comunitària.
• Drets de residència: Estada en un país:
  • Període inferior a 3 mesos
  • Període superior a 3 mesos (treballador per compte propi, estudiants)
• Excepcions: Per raons de casos d’ordre, seguretat i salut pública (amenaça real i suficientment greu).

Lliure Prestació de Serveis

Serveis: prestacions realitzades normalment a canvi d’una remuneració:

• Activitats industrials
• Activitats mercantils
• Activitats artesanals
• Activitats de les professions liberals

Dues maneres:

• Caràcter permanent (dret a establiment): Instal·lació material, estable i permanent d’una persona física i jurídica nacional d’un estat membre a un altre estat membre per tal de desenvolupar una activitat no assalariada de tipus econòmic.
• Caràcter temporal (prestació de serveis): Instal·lació material temporal d’una persona física i jurídica nacional d’un estat membre a un altre estat membre per tal de desenvolupar una activitat no assalariada de tipus econòmic.

Lliure Circulació de Capitals

A partir de la UEM se suposa l'adaptació d'una moneda única per a la UE, establint una política monetària pel Banc Central Europeu. Es consideren moviment de capital totes les transferències que es realitzin entre els estats membres sense cap obstacle amb plena liberalització dels moviments de capital.

Objectius: Que el resident d'un estat membre pugui accedir als mercats de capital i als productes financers més avantatjosos que es trobin disponibles en un altre estat membre, en les mateixes condicions que els residents. El TCE estableix com a prohibició les restriccions als moviments de capitals i als pagaments entre estats membres i entre els estats membres i un tercer.

PESC (Política Exterior i de Seguretat Comuna)

Els estats membres han de tenir la voluntat de posar-se d’acord. En el capítol V del tractat de la UE apareix un segon pilar. Els objectius dels PESC es poden aconseguir mitjançant uns criteris comuns. En aquest pilar hi trobem unes accions, posicions i estratègies comunes, és un pilar de cooperació. Tenen representació el Consell de Ministres i el Consell Europeu.

Article 2: Objectius Comuns

S’aconsegueixen mitjançant:

• Defensa dels interessos de la UE respecte als interessos propis de cada estat i respecte als drets fonamentals.
• Interessos a nivell general internacional, cooperació internacional, manteniment de la pau i seguretat comuna.
• Acord unànime dels estats membres.

Abstenció constructiva: Tots els estats membres voten en el congrés, un estat decideix que no vol participar i fa una acció on ho diu, això no vol dir que la resta d’estats no puguin tirar endavant (fins a 13 estats poden abstenir-se).

Actes Atípics

Són aquells que no estan regulats dintre de l’article 259 TCE. Tenim:

• Actes que només tenen un abast intern: Actes interns de la relació entre institucions, actes interns de la comunitat, no tenen efectes amb les relacions institucionals.
• Actes sorgits de la pràctica de les institucions: Actes preparatoris anteriors a una recomanació.
• Actes sui generis: Els seus destinataris desconeixen els efectes que tindran els actes. Poden modificar articles dels tractats, amb l’objectiu de delimitar el seu àmbit d’aplicació especial o material (ex: relacions/acords entre caps d’estat en una cimera). No són una decisió en si, són relacions o acords que prenen els caps d’estat i govern en una convenció mundial.

Actes no Obligatoris

• Recomanacions: Previ a un acte obligatori, es recomana com s’hauria d’actuar en un sentit determinat.
• Dictàmens: Qualsevol de les administracions pot fer un dictamen, això no significa que aquest sigui vinculant.

Dret Complementari (Acord Internacional)

El dret complementari forma part de l’acord internacional, es divideix en 2 apartats:

• Acords conclosos per la CE: Són celebrats per les institucions comunitàries en l’exercici de les seves competències, tenen caràcter vinculant tant per a les institucions com per a la CE, ja que integren l’acord dins l’ordenament jurídic comunitari. S’integren a l’ordenament des del moment que entren en vigor. Estan directament subordinats al dret primari/originari. El Tribunal de Justícia s’encarrega de fer-ne el control.
• Acords conclosos pels estats membres: No formen part del dret comunitari conjunt de fons, l'origen de les quals se situa en els acords entre estats membres. Les competències són a nivell nacional i comunitari.

Principis Generals del Dret

• Principis que arriben del dret internacional i són conciliables amb el dret comunitari: Pacta sunt servanda, tot allò que es pacta obliga.
• Principis d’interpretació: Els principis que provenen de diferents estats membres: principi d’igualtat en el tracte, principi de respecte als drets adquirits, principi de drets fonamentals.
• Principis propis de dret comunitari: Principi de no-discriminació, principi d’uniformitat, principi d’equilibri de poders.