Oratòria i Literatura a l'Antiga Roma: Ciceró, Livi i Horaci

Marc Tul·li Ciceró (106 aC - 43 aC)

L'oratòria romana

L'oratòria, l'art de parlar en públic de manera persuasiva, va florir en ambients polítics de llibertat com l'Atenes democràtica i la República romana, però va decaure durant l'Imperi. A diferència dels escrits, l'oratòria és per ser escoltada, fins i tot representada, no llegida.

A partir del segle II aC, a Roma van sorgir escoles de retòrica. Influents en la formació de la classe mitjana-alta, van modelar l'estil oratori de figures públiques. Les tres tendències principals eren la neoàtica, l'asiànica i la ròdia (Ciceró).

Els discursos es classifiquen en polítics, judicials i funeraris.

Ciceró, mestre de l'oratòria

Marc Tul·li Ciceró, destacat orador i polític romà, va defensar la República i va escriure discursos, tractats filosòfics i de retòrica. Va enfrontar enemics polítics com Marc Antoni.

Ciceró va crear un nou estil basat en la filosofia, la història i el dret. Va definir l'oratòria com l'art de parlar amb bellesa i persuasió, detallant els elements d'un discurs i les tècniques persuasives. La seva influència va ser transcendental, convertint-lo en model per a rètors, gramàtics i filòsofs. Va introduir la filosofia grega a Roma i va enriquir el llatí.

Tito Livi (59 aC - 17 dC)

Biografia

Tito Livi, historiador romà nascut a Pàdua, tenia conviccions republicanes però va gaudir del suport d'August. Va viure majoritàriament a Roma, tornant a Pàdua al final de la seva vida, on va morir als 76 anys.

Ab Urbe Condita

La seva obra monumental, Ab Urbe Condita (Des de la fundació de Roma), constava de 142 llibres, dels quals només es conserven fragments i resums. Destaquen:

• La primera dècada (orígens fins a la tercera guerra samnita)
• La tercera dècada (segona guerra púnica)
• La quarta dècada (conquesta del Mediterrani oriental)
• La meitat de la cinquena dècada (conquesta de Macedònia)

Estil literari

Livi glorifica el passat de Roma, exaltant el patriotisme i oferint exemples morals. La història és un repertori d'exemples morals, amb bons i dolents. Utilitza recursos retòrics, discursos inventats i dramatització. La seva prosa és àmplia, clara i rica, d'estil clàssic i amb influències ciceronianes.

Crítiques

Malgrat la seva popularitat, Livi ha estat criticat per la seva manca de rigor històric, anacronismes i nacionalisme. La seva falta d'experiència política i accés a fonts fidedignes poden haver contribuït a aquestes crítiques. Tot i això, Ab Urbe Condita és una font important per comprendre la història romana.

Quint Horaci Flac (65 aC - 8 aC)

Biografia

Nascut a Venúsia, Itàlia, en una família humil. El seu pare, llibert, li va proporcionar una bona educació a Roma i Atenes. Va lluitar per la República contra Octavi i Marc Antoni. Amnistiat després de la victòria d'August, va perdre les terres familiars. Va treballar com a funcionari. Presentat a Mecenes per Virgili, va rebre suport econòmic i una finca. Va rebutjar càrrecs polítics.

Obres

• Sàtires (Sermones): 18 poemes autobiogràfics en dos llibres, amb crítica social i ironia.
• Epodes: 17 poemes de joventut, transició entre poesia satírica i lírica. Destaquen l'Epode I (dedicat a Mecenes), l'Epode II (elogia la vida al camp), l'Epode III (anècdota amb Mecenes) i l'Epode XVI (mals de Roma).
• Odes (Carmina): 103 poemes en quatre llibres, cim de la poesia horaciana. Temes: amor, filosofia, patriotisme. Les odes d'amor són dedicades a dones imaginàries o relacions superficials. Les odes filosòfiques mostren influència epicúria (aurea mediocritas, carpe diem). Les odes romanes exalten Roma i August.
• Epístoles (Epistulae): 23 poemes en forma de cartes a amics, amb temes filosòfics i literaris.

Estil literari i llegat

Horaci utilitzava diverses mètriques i temes de la lírica grega. Les seves obres destaquen per la perfecció tècnica i l'equilibri formal. Va influir en la literatura posterior, especialment amb el carpe diem. Va ser considerat un model de virtuts clàssiques durant el Renaixement.

Tòpics literaris

Horaci utilitza tòpics literaris, idees recurrents en la literatura: carpe diem, tempus fugit, vita flumen, beatus ille, aurea aetas, foedus amoris.