Oratòria i discursos de Ciceró

.3. Època de Ciceró

El màxim desenvolupament de l'oratòria romana va succeir en la primera meitat del segle I a.C., en l'època de Ciceró, quan hi havia més llibertat política i una gran proliferació de conflictes civils (socials i polítics). En aquesta època, es distingeixen tres escoles, que proposen models diferents d'oratòria: L'escola asiàtica, caracteritzada per l'estil sofisticat i grandiloqüent, per l'ús de trops i de figures literàries i per l'enginy i la subtilesa dialèctica. L'escola neoàtica, que propugnava un tipus d'oratòria sòbria i concisa, sense artificis, en la qual predomina l'ús de la frase directa. L'escola ròdia (per l'illa de Rodes), que mantenia una posició intermèdia.

3. Els discursos

Els discursos de Ciceró, que són molt nombrosos, se solen classificar en dos grups: els discursos jurídics i els discursos polítics.

3.1. Discursos jurídics

Són els que Ciceró va pronunciar davant d'un tribunal, bé com a advocat defensor, bé com a acusador. Només n'assenyalem tres dels importants: - Defensa de Rosci d'Amèria (Pro Roscio Amerino). - Contra Gai Verres (In Verrem). - Defensa de Licini Murena (Pro Murena).

3.2. Discursos polítics

Els discursos polítics són els que Ciceró va pronunciar al Senat o al Fòrum. D'entre els més importants, n'assenyalem aquests: - Sobre la llei agrària (De lege agraria). - Filípiques (Philippicae). - Catilinàries (In Catilinam).

3.4. Estructura dels discursos

Per a Ciceró, el discurs ha de seguir un pla preconcebut, i el divideix en unes quantres parts, cadascuna amb una tècnica i un tractament diferent: Exordi, Narració, Argumentació, Refutació, Peroració.

Obres retòriques

- Sobre l'orador (De oratore). - Brut (Brutus). - L'orador (Orator).

Podem distribuir els escrits filosòfics de Ciceró en tres blocs temàtics: tractats polítics, tractats de religió i tractats morals.

5.1. Tractats polítics

Els tractats polítics de Ciceró són una síntesi dels objectius polítics que va defensar al llarg de la seva vida.

5.2. Tractats de religió

L'activitat literària de Ciceró no va quedar al marge del tema de la religió.

5.3. Tractats morals

Els escrits sobre moral són la concreció dels principis ètics i dels comportaments que Ciceró defensava com a pràctica imprescindible per a l'home virtuós.

6. Les cartes

Ciceró ens manifesta a les cartes la seva autèntica personalitat i la seva activitat familiar, social i política.

. Concepte d'èpica

S'entén per èpica aquelles manifestacions literàries en vers que, en forma narrativa i amb un llenguatge solemne i majestuós, canten les gestes dels herois històrics o de la tradició cultural d'un poble o civilització.

1.1. Tipus de poemes èpics

Els poemes èpics es divideixen en dos tipus, segons el procés de creació: l'epopeia i el poema èpic culte.

. Els poètae novi

Antigament, a Grècia, la poesia lírica és com podria per ser cantada i acompanyada el so de la lira, utilitzaven uns tipus de versos determinats. La lírica llatina va surgir, al final del segle II a.C., més tard, a l’època de Ciceró, segle I a.C., va sorgir una escola de poetes, els anomenats poetae novi. D'entre els poetae novi s'ha de destacar Catul.

2. Catul

Gai Valeri Catul va néixer a Verona cap a l'any 87 a.C. Pertanyia a una família rica, però va malbaratar tota la seva fortuna a Roma, on va anar a estudiar. Allà es va enamorar d'una dona que anomena Lèsbia, amb qui va tenir una relació conflictiva.

2.1. Obres

Conservem de Catul 116 poemes, recopilats amb el nom de Carmina.

2.2. Estil

D'acord amb les tendències de la nova escola de poetes, l'estil de Catul varia segons els assumptes que tracta.

(Horaci adaptar el llatí pels principals versos i estrofes que havien utilitzat els poetes grecs i aquesta és la seva singularitat i un dels seus mèrits principals.)