OMC: Funcionament, Comerç Internacional i Països

Visita de dos estudiants a l'OMC

L'OMC, en anglès WTO (World Trade Organization), està ubicada a Ginebra (Suïssa) i està formada pels governs dels països membres (uns 150, que representen el 95% del comerç internacional). L'òrgan suprem de presa de decisions de l'OMC s'anomena Consell General.

El principi de presa de decisions està fonamentat en adoptar només acords amb els quals tots els països membres hi estiguin d'acord; no es contempla la votació, és a dir, es prenen per consens. Aquesta mesura, si bé és la manera més democràtica, també alenteix el procés.

Només els governs tenen veu a l'OMC, com a representants de la població, i reten comptes a les respectives organitzacions civils. La seguretat i la previsibilitat de cara a poder participar del comerç internacional és el principal interès pel qual els països volen pertànyer a l'OMC.

Aquestes regles afavoreixen a tots els països per igual, atès que les normes són iguals per a tots, sense discriminació. L'OMC es reuneix per a l'adopció d'acords comercials (Consell General), l'adhesió de nous membres i la solució de diferències, entre d'altres.

Resolució de disputes comercials

En el cas de disputes comercials entre dos països, es procedeix de la següent manera:

1. Consultes entre les parts afectades (diàlegs, negociacions).
2. Portar la negociació a un grup especial; els països afectats designen els membres.
3. Si no s'arriba a un acord, existeix l'òrgan d'apel·lació. Les seves decisions són vinculants.

Val a dir que els països subdesenvolupats no fan tantes reclamacions, atès que moltes vegades no compten amb els coneixements especialitzats, malgrat existeix el centre d'assessoria legal, un servei independent, i a vegades gratuït, destinat a l'ajuda d'aquests països.

Aquests països subdesenvolupats entren a l'OMC per ser menys vulnerables als abusos comercials d'altres països en poder utilitzar el sistema de solució de diferències. Tothom sortirà beneficiat del comerç internacional, segons l'argument de l'avantatge comparatiu.

El comerç internacional genera riquesa per a tots els països que hi participen, sense garantir la igualtat. Una mesura temporal dins d'un pla d'obertura gradual al comerç internacional es pot considerar lícita, com a mesura proteccionista dels països desenvolupats.

Les delegacions més petites, en comptar amb pocs membres, tenen dificultats per poder assistir a totes les reunions que es fan, i per tant, la seva participació queda minvada. Per solucionar aquest inconvenient, s'ha creat un programa de capacitació.

Del GATT a l'OMC

El 1973, amb la crisi mundial del petroli, el GATT, General Agreement on Tariffs and Trade (Acord General sobre Aranzels i Comerç), nascut després de la Segona Guerra Mundial, dona lloc a l'OMC. Amb la negociació de Seattle el 1999, i a causa d'importants manifestacions crítiques amb l'OMC, es considera el naixement del moviment alterglobalitzador.

Per tal que les ONG tinguin un major coneixement de l'OMC, aquesta ha organitzat diferents seminaris. A Doha (Qatar), el 2001, va tenir lloc una Conferència Ministerial amb l'objectiu d'eliminar les normes del comerç internacional que perjudiquessin els països pobres, augmentant-ne més la seva participació.

La progressivitat aranzelària consisteix a posar aranzels més baixos per a les matèries primeres i més alts per als productes acabats. En les negociacions agrícoles, l'OMC es fonamenta en l'eliminació de les subvencions a la producció interna, l'eliminació de les subvencions a l'exportació i l'accés als mercats.

La multifuncionalitat de l'agricultura consisteix en el fet que no consisteix només en la producció d'aliments, sinó que constitueix tot un estil de vida. Per exemple, el ramader noruec viu del benefici de les subvencions públiques que rep.

Països Menys Avançats (PMA)

Amb els Països Menys Avançats (PMA), el comerç internacional és clau per al seu desenvolupament, ja que garanteix l'accés dels seus productes a mercats exteriors, i permet obtenir amb les exportacions els diners que necessiten.

Exemples: Noruega i Brasil

A Noruega, dins del sector de l'agricultura i de la pesca, protegeixen l'agricultura de les importacions internacionals i potencien l'exportació dels productes pesquers. A Brasil, la seva estratègia per als seus productes és que tinguin accés al mercat internacional, i es queixen de les normes injustes que estableix l'OMC respecte al comerç agrícola.

En el cas del sucre de remolatxa europeu, tot i tenir un cost molt superior al de canya, és venut al mercat europeu pels alts aranzels que recauen sobre el sucre de canya. No obstant això, un representant d'una ONG denuncia que els països rics, aperturistes del comerç internacional per als països pobres, són els que contemplen més mesures proteccionistes i més subvencions, en contra dels països més pobres.