Oferta i Demanda Agregades: Inflació i Equilibri

L'Oferta Agregada (OA)

És la quantitat total de productes que les empreses estan disposades a oferir en un cert període de temps, a un nivell de preus determinat.

Equilibri Macroeconòmic

El nivell de preus i la producció d'un país es determinen per la intersecció de les corbes de la Demanda Agregada (DA) i l'Oferta Agregada (OA). Amb la intersecció obtenim el punt d'equilibri. En conseqüència, l'OA i la DA són les variables que determinen la situació d'inflació o atur de l'economia.

Xoc de Demanda Agregada

És el desplaçament de la corba de la DA. Un desplaçament a la dreta suposa un increment en la DA. Un augment dels impostos, una disminució de la riquesa de les famílies o un augment dels tipus d'interès són un xoc de DA, perquè desplaçarien la corba cap a l'esquerra. Al contrari, es produiria un desplaçament cap a la dreta.

Xoc d'Oferta Agregada

Es produeix quan hi ha un desplaçament de la corba de l'OA. Es pot produir per dos motius:

• Canvis en els preus dels factors de producció.
• Increment de la productivitat.

Si augmenten els preus dels factors de producció, la corba es desplaçarà cap a l'esquerra; i si disminueixen, es desplaçarà cap a la dreta. Un abaratiment dels factors productius o una reducció de la productivitat provocarien un desplaçament a l'esquerra de l'OA. El fenomen que produeix el desplaçament a l'esquerra s'anomena estagflació (inflació per OA).

La Inflació

Definició

Procés en el qual els preus d'una economia creixen al llarg del temps de manera contínua i generalitzada.

IPC: Índex de Preus de Consum

És la manera més habitual de mesurar la inflació en una economia. La inflació és la taxa de variació de l'IPC en el període de temps que es consideri. És una mesura estadística de l'evolució del conjunt de preus dels béns i serveis que consumeix la població resident en un país. Es calcula mensualment per l'INE (Institut Nacional d'Estadística). El que fa l'INE és una enquesta sobre els hàbits de consum dels espanyols (100 articles). L'IPC s'elabora en base a dues qüestions:

1. Grups de preus que s'han de fer servir.
2. Ponderació dels preus dels béns de consum.

Càlcul de la taxa d'inflació: La taxa d'inflació entre dos períodes es mesura per mitjà de l'increment percentual de l'IPC entre el primer i el segon període. (IPC_t - IPC_t-1) / IPC_t-1 x 100.

Diferencial d'inflació: És la diferència entre les taxes d'inflació de dos espais geogràfics. Exemple: Espanya - França.

IPC harmonitzat: Es calcula només entre els països de la UE i serveix per fer una comparació homogènia de l'IPC entre els diferents països de la UE.

Deflactor del PIB

És una de les mesures més utilitzades per calcular la variació de preus d'una economia.

Causes de la Inflació

1. Inflació per excés de demanda: Qualsevol factor que desplaci la demanda agregada a la dreta (augment de salaris, disminució d'impostos, disminució d'interès i augment de la despesa pública) provocarà un excés de demanda i, per tant, un augment de preus.
2. Inflació per excés de diners en circulació (Milton Friedman).
3. Inflació de costos (d'oferta): Augment de preu de primeres matèries. Quan es produeix un xoc d'OA (desplaçament a l'esquerra) o quan es redueix la competitivitat.
4. Inflació per causes estructurals: Es produeix quan un sector productiu no pot respondre amb un increment de la producció a un fort augment de la demanda; això pot originar una pujada de preus d'aquests productes.

Efectes de la Inflació

1. Redueix la competitivitat dels productes del país. A llarg termini, el diferencial d'inflació pot provocar que els preus dels béns i serveis propis siguin més cars que els dels altres països competidors i, per tant, que les empreses del nostre país perdin competitivitat.
2. Erosiona el poder adquisitiu dels diners. La inflació provoca una pèrdua del valor dels diners perquè necessitarem més diners per comprar la mateixa quantitat de béns i serveis.
3. Afecta negativament les inversions a llarg termini. La inflació genera inseguretat pel que fa al preu dels factors productius i dels productes finals i, per tant, les empreses tendiran a reduir les inversions.
4. Perjudica els creditors i afavoreix els qui tenen deutes.

Control de la Inflació

1. Per excés de demanda: Refredar l'economia. Les mesures que redueixin la DA (augment del tipus d'interès, disminució de la despesa pública, augment dels impostos).
2. Per excés de diners en circulació: Endurir, mitjançant normes sobre política monetària, el control de l'emissió de diners. És un percentatge obligat que tots els bancs han de tenir guardats i, per tant, no poden prestar.
3. Per excés d'oferta: Fer reformes estructurals dels factors de producció o reduir salaris.
4. Per causes estructurals: Fomentar la competència, l'obertura internacional, etc.