Oferta i Demanda Agregada: Polítiques Macroeconòmiques

Oferta i Demanda Agregada

L'activitat econòmica d'un país es defineix per una sèrie de variables que determinen el nivell de preus, el nivell d'ocupació i la producció. Aquestes variables s'agrupen en dues categories:

Les que afecten a l'Oferta Agregada (OA)

És la quantitat total de béns i serveis que les empreses d'un país estan disposades a produir i vendre per a cada nivell de preus. Depèn de tres factors:

• Capacitat productiva del país: referida tant a la quantitat d'instal·lacions com al grau d'utilització.
• Cost dels factors productius i la possibilitat d'aconseguir-los.
• Tecnologia disponible.

Demanda Agregada (DA)

La quantitat total que estan disposades a gastar les famílies, les empreses i el sector públic per a cada nivell de preu. Està formada per 4 elements: consum, inversió, despesa pública i exportacions netes.

DA = C + I + D + (X - M)

Equilibri Macroeconòmic

Es produeix quan l'oferta agregada s'iguala a la demanda agregada. En el punt d'equilibri tindrem el nivell de preus d'equilibri que determinarà la inflació i el nivell de Ye que determinarà al mateix temps el nivell d'ocupació. Aquest punt d'equilibri pot presentar problemes socials com ara una alta inflació o un alt nivell d'atur. Per solucionar aquests problemes, el govern pot actuar sobre les corbes d'oferta i demanda agregada amb l'objectiu de desplaçar-les.

L'actuació sobre l'oferta i la demanda agregada es fa a través de les denominades polítiques macroeconòmiques (són el conjunt de mesures que pot prendre un govern per modificar l'OA o la DA amb l'objectiu final de modificar el nivell de preus o el nivell de producció).

Polítiques Macroeconòmiques

Polítiques de Demanda (influeixen en la DA)

• Política fiscal: Intenta modificar la DA a través dels impostos i la despesa pública.
• Política monetària: Intenta modificar la DA a través del tipus d'interès i la quantitat de diners en circulació.
• Política comercial: Intenta modificar la DA a través del tipus de canvi i la competitivitat.

Polítiques d'Oferta (influeixen en l'OA)

• Política de reindustrialització: Intenta ajustar l'oferta de treball a la demanda de treball real.
• Política de rendes: L'objectiu d'aquesta política és distribuir de manera més equitativa la renda nacional entre els factors productius.

Resolució Matemàtica de l'Equilibri Macroeconòmic

• Consum: Valor monetari de la despesa que realitzen les famílies en un període de temps determinat. Depèn de dos factors:
  • Renda disponible (Yd): Els diners que tenen les famílies.
  • Propensió marginal al consum (c): Significa la predisposició que tenen les famílies a consumir quan augmenta la seva renda.
• Co: Consum autònom: Consum mínim que fa la família per sobreviure/subsistir.
• Inversió = I: Valor monetari de la despesa que realitzen les empreses en béns d'inversió (maquinària, instal·lacions, ampliació de negocis, etc.).
• Despesa pública = D: Valor monetari de la despesa que realitza el sector públic en infraestructures, en la despesa corrent i en el salari dels funcionaris. La D ve determinada pel pressupost general de l'Estat.

Cicles Econòmics

Tota economia experimenta al llarg del temps canvis en la producció. Aquests canvis solen presentar-se de forma seqüencial: s'anomenen cicles econòmics. Un cicle econòmic és una successió de fases ascendents i descendents de la producció d'una economia. Tots els cicles estan formats per 4 fases:

1. Vall o fons: És el punt més baix del cicle en el qual hi ha una demanda molt petita que provoca una acumulació d'estocs que duu a una aturada de la producció i, com a conseqüència, un nivell elevat d'atur.
2. Expansió o recuperació: És la fase ascendent del cicle; es produeix quan apareixen bones expectatives de futur i les empreses tornen a invertir de manera que augmenta la demanda, augmenta la producció i es redueix l'atur.
3. Pic o cresta: És el punt màxim del cicle i es produeix quan l'economia s'aproxima al nivell màxim de producció i ja li és molt difícil seguir creixent. En aquest punt el nivell d'atur és el mínim.
4. Recessió: Es produeix quan la demanda comença a disminuir provocant una disminució de producció i un augment progressiu de l'atur.

El Sector Públic i la Política Fiscal

Funcions del Sector Públic

El sector públic en temes econòmics intenta aconseguir 3 objectius:

• Fomentar l'eficiència econòmica.
• Procurar la igualtat entre els ciutadans millorant la distribució de la renda.
• Afavorir l'estabilitat i el creixement econòmic.

Per poder aconseguir aquests objectius, el sector públic realitza les següents funcions:

1. Fiscal: Establir i cobrar impostos.
2. Reguladora: S'encarrega de regular l'activitat econòmica mitjançant la creació de lleis i normes. Ex: Lleis sobre la competència, lleis de publicitat...
3. Proveïdora de béns i serveis públics: L'estat produeix béns i serveis públics (sanitat, carreteres...) ja sigui perquè ningú els produeix o perquè la quantitat produïda és insuficient per a tots.
4. Redistributiva: L'estat intenta repartir la renda del país entre les persones i les regions de forma més igualitària.
5. Funció estabilitzadora: L'estat tracta de controlar i influir en les variables econòmiques per evitar que apareguin fluctuacions i possibles crisis.

Política Fiscal

Conjunt de mesures que pot prendre un govern per repercutir sobre la producció i el nivell de preus mitjançant l'alteració de la despesa pública, les transferències i els impostos. La política fiscal pot ser expansiva si intenta augmentar la demanda agregada o contractiva si intenta disminuir-la.

• Política fiscal expansiva
• Política fiscal contractiva

Polítiques Discrecionals i Estabilitzadors Automàtics

Els instruments de què disposa el govern a l'hora d'aplicar política fiscal.

• Polítiques discrecionals: Són mesures explícites que pren un govern per influir sobre la despesa pública o el consum.
  • Programa d'obres públiques: Té com a objectiu donar feina als desocupats i al mateix temps proporcionar infraestructures al país.