Número 1 (1950): Anàlisi de l'obra de Pollock

Número 1 (1950) de Jackson Pollock

Context Històric, Cultural i Artístic

Número 1, creat per Jackson Pollock l'any 1950, és una obra emblemàtica de l'expressionisme abstracte. La tècnica utilitzada és oli, esmalt i pintura d'alumini sobre tela. Actualment, es troba a la National Gallery de Washington.

Després de la Segona Guerra Mundial, el món va experimentar nombrosos conflictes i canvis. La Guerra Freda va arribar a la seva fi durant la dècada de 1980, amb esdeveniments com la caiguda del Mur de Berlín (1989) i la creació de la Unió Europea (1991). La globalització va començar a tenir un paper important en la societat. Altres fets rellevants inclouen la Guerra de Corea, la creació de l'Estat d'Israel, la Revolució Cubana, la independència dels països africans, la Guerra del Vietnam i les dictadures a Xile i Argentina. A Espanya, la dictadura franquista (1939-1975) va ser seguida per una transició a la democràcia. Més recentment, la primera Guerra del Golf (1991) i l'atemptat de les Torres Bessones de Nova York (2001) van marcar l'inici del segle XXI.

La globalització ha impulsat el desenvolupament científic i tecnològic, facilitant la difusió i l'intercanvi d'idees en tots els camps artístics.

A la segona meitat del segle XX, Nova York va substituir París com a epicentre artístic mundial. Molts artistes, especialment alemanys que fugien del nazisme, es van traslladar a la ciutat. A partir de 1945, van sorgir nous moviments artístics, que es poden agrupar en dues tendències principals fins al 1990:

• Segones Avantguardes: Iniciades a Europa amb l'Informalisme i als Estats Units amb l'Expressionisme abstracte (fins a finals de la dècada de 1960).
• Tendències postmodernes: Com el Neoexpressionisme alemany i la Transavantguarda italiana (dels anys 70 a finals dels 80).

A partir dels anys 90, l'ús de les noves tecnologies va donar pas a l'era digital.

Característiques de l'Expressionisme Abstracte

A la segona meitat del segle XX, la ràpida successió de tendències artístiques va ser influenciada pels interessos de galeries i crítics d'art. L'obra d'art es va veure subjecta a les lleis del màrqueting, amb el preu i el valor determinats per la demanda més que per la vàlua artística.

Després de la ruptura amb l'art tradicional a la primera meitat del segle XX, l'art va continuar el seu camí d'experimentació a través de les Segones Avantguardes.

L'expressionisme abstracte va sorgir el 1947, quan Jackson Pollock va crear el seu primer dripping. Aquesta tècnica, caracteritzada per la seva pintura dinàmica i gestual, fusiona l'automatisme surrealista i l'abstracció. Dins de l'expressionisme abstracte, es poden distingir diverses subtendències:

• Corrent gestual
• Corrent sígnic o cal·ligràfic
• Corrent espacialista

Cal destacar que alguns integrants, com Willem de Kooning, no eren estrictament abstractes.

En el corrent sígnic o cal·ligràfic destaca Franz Kline, amb les seves enormes pinzellades i la restricció cromàtica (blanc i negre). Mark Rothko, representant del corrent espacialista, es va centrar en les possibilitats emotives de la juxtaposició cromàtica.

Jackson Pollock és la figura més destacada de l'expressionisme abstracte. Va estudiar pintura a l'Art Students League de Nova York, sota la tutela del muralista Thomas H. Benton. Entre 1935 i 1942, va treballar per al Work Progress Administration. Les seves primeres obres eren escenes realistes de la vida nord-americana.

A partir de 1943, va rebre influències dels muralistes mexicans, el Surrealisme, Picasso i els indis navahos. La influència dels navahos es manifesta en el seu primer dripping, una tècnica que consisteix a fer regalims i taques cromàtiques sobre la tela mitjançant moviments ràpids i nerviosos.

El dripping es va convertir en una tècnica clau de la nova pintura nord-americana, i Pollock la va utilitzar fins poc abans de la seva mort. Les seves obres, inicialment poc valorades, han guanyat reconeixement amb el temps, consolidant-lo com un dels artistes més importants del segle XX.

Els drippings de Pollock són el resultat de múltiples influències, incloent-hi les experiències i teories abstractes de Kandinsky, els muralistes mexicans, l'automatisme surrealista de Miró i Masson, i la intensitat rítmica de Miquel Àngel, el Greco i Rubens. També és rellevant la influència de l'obra tardana de Claude Monet.

L'obra de Pollock és considerada el paradigma del nou art nord-americà, i el seu estil creatiu ha estat vist com un precedent dels happenings i del Body Art.

Anàlisi Formal de "Número 1"

Aquesta obra és innovadora des del punt de vista compositiu. Pollock utilitza deliberadament tota la superfície pictòrica, un estil conegut com all-over-painting. No hi ha planificació prèvia; la improvisació pren forma durant el procés creatiu.

Pollock concebia la creació del quadre com un ritual. Fixava la tela a terra i hi afegia la pintura utilitzant bastons, ganivets o directament del pot. Els densos entramats lineals, formats pels regalims de diferents colors, s'estenen per tota la superfície, reproduint els ritmes dinàmics de l'artista.

El resultat abandona la idea tradicional de composició. No hi ha un centre d'atenció principal, la qual cosa fa que l'espectador no tingui un punt de referència per començar a analitzar l'obra.

El color tampoc segueix les lleis tradicionals. No hi ha una lògica de contrast, sinó el desig de pintar en estat pur. La profunditat no és producte de la perspectiva cromàtica, sinó de la superposició de capes de pintura.

Interpretació de "Número 1"

"Número 1" està format per un dens entramat de línies i taques que omplen tota la superfície, sense cap vestigi figuratiu. El títol numèric reforça el caràcter abstracte de l'obra, permetent a l'espectador enfrontar-se a la pintura sense condicionaments.

Datada el 1950, aquesta tela és un dels drippings de mides més grans de Pollock, i resumeix el seu llenguatge plàstic: gran format, llibertat expressiva i abstracció.

L'obra, amb un dinamisme embolcallant, ha estat comparada amb els ritmes primaris de la natura i amb la coreografia d'una dansa. El procés creatiu de Pollock va ser documentat per Hans Namuth en fotografies i pel·lícules.

Pollock, com altres artistes de l'època, s'interessava més pel procés de creació com a experiència vital que per l'objecte produït. El quadre és el fruit d'una trobada, més que d'una recerca.

Les grans dimensions de l'obra accentuen l'absència d'estructura, obligant l'espectador a deixar vagar la mirada.

Pollock va ser l'artista més representatiu de l'expressionisme abstracte nord-americà, i un exemple de com un crític d'art, Clement Greenberg, pot impulsar un corrent artístic.